Alstom ja no té cap impediment per presentar-se a la licitació de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per construir 39 trens nous per a l’empresa metropolitana de transport. La multinacional francesa no podia participar pel fet que havia estat inclosa en el llistat de Nacions Unides per tenir negocis en els territoris ocupats de Palestina, seguint les directrius aprovades per l’Ajuntament de Barcelona, que es va basar en una enumeració de l’ONU del 2023. A finals de setembre, Nacions Unides va publicar un nou informe [veure aquí] i Alstom n’havia estat eliminada. Alstom havia impugnat la licitació davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, però en les darreres setmanes ha demanat el desistiment del recurs i el tribunal l’ha acceptat. Es tracta d’un contracte milionari que té un pressupost base de 321 milions d’euros i està valorat en 385.
La retirada del recurs ha estat confirmada al TOT Barcelona per fonts d’Alstom, pel secretari general d’UGT a Alstom, Óscar Ramos, i per TMB. Des del sindicat, Ramos diu que desconeixen els passos que ha seguit Alstom en l’àmbit jurídic, però que l’important és que la problemàtica s’ha solucionat i ja poden presentar-se a la licitació, oberta fins al desembre. Fonts de TMB apunten que sense el recurs, la licitació continua endavant. De fet, en cap moment s’ha aturat, i recorden que les empreses interessades poden presentar les seves ofertes fins al desembre, un aspecte que també es corrobora des de l’Ajuntament de Barcelona en l’única valoració que fa del cas. El 2019, Alstom ja va guanyar el concurs més important fins aleshores de la història del metro per construir 42 trens per 268 milions.
Una de les competidores d’Alstom que es podia presentar a la licitació era Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles (CAF), però l’empresa basca va ser inclosa en el llistat de Nacions Unides de finals de setembre i no podrà participar en l’oferta pública de TMB per construir 39 trens. Segons TMB, CAF no ha presentat cap recurs i ja no podrà fer-ho perquè el termini s’ha esgotat. El 2020, CAF va fabricar una desena de combois per a TMB.
El veto municipal a les empreses amb negocis en els territoris ocupats de Palestina formen part de l’acord entre el govern de Jaume Collboni, Barcelona en Comú i ERC. El maig passat, el plenari de l’Ajuntament va aprovar trencar relacions amb Israel i l’agermanament amb Tel-Aviv, i el 6 de juny, una instrucció de la gerència municipal indicava que no es contractaria cap de les 97 empreses que figuraven en el llistat de Nacions Unides que “operen il·legalment” en els assentaments ocupats de Palestina, inclòs Jerusalem oriental, i “amb activitats que vulneren els drets humans al territori palestí ocupat”. El llistat era del 2023 i menys de tres mesos després, Nacions Unides l’ha actualitzat i ha deixat la instrucció de l’executiu de Collboni, almenys en aquest cas, desfasada. TMB es va veure obligada a incloure la instrucció municipal en la licitació perquè la compra de trens rep finançament de l’Ajuntament a través de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
Preocupació entre els sindicats d’Alstom
El fet que en un primer moment Alstom no pogués participar en la licitació feia perillar que la fabricació d’aquests metros no es fes a Catalunya. Alstom té la fàbrica a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) en la qual treballen més de 1.000 empleats. A principis de setembre, representants d’UGT i CCOO d’Alstom es van reunir amb el govern de Salvador Illa, i amb altres grups parlamentaris, i amb l’executiu de Collboni i més formacions polítiques a l’Ajuntament, i els van expressar la seva preocupació “pel futur de l’ocupació i la indústria ferroviària” al país. Alhora, els sindicats van avalar que es prohibeixi la contractació per part de les administracions públiques de companyies que treien rèdit econòmic dels territoris ocupats de Palestina. Però també van demanar que aquestes decisions es prenguessin amb informació rigorosa i actualitzada.
Després que es conegués que Nacions Unides havia eliminat Alstom del seu informe, el TOT va parlar amb diferents grups municipals del consistori. Des d’ERC, la regidora Rosa Suriñach va defensar la participació d’Alstom en la licitació i va exigir que els estats membres de l’ONU “posin més esforç i recursos a garantir un bon seguiment i estudi de cadascuna de les empreses que hi apareixen, per tal d’agilitzar noves actualitzacions“. Des de Junts, el seu president a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, va criticar la mala gestió que van fer els responsables socialistes municipals i de TMB. “Tenien la responsabilitat de saber que l’ONU renovava el llistat d’empreses i, per tant, podien haver ajustat el calendari. La política de boicots no porta enlloc i genera arbitrarietats que acaben perjudicant la indústria del país i, sobretot, centenars de llocs de treball a Catalunya”. I des del PP, el seu president al consistori, Daniel Sirera, va valorar la decisió del govern de Collboni com un “nyap i una irresponsabilitat majúscula”. “És una barreja de sectarisme, incompetència i frivolitat política… No es pot assenyalar companyies internacionals sense contrastar la informació”.
22 trens seran per al tram central de l’L9
TMB va fer públic l’1 d’agost que obria la licitació per construir 39 trens. Tal com va explicar la primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de TMB, Laia Bonet, 22 d’aquests trens donaran servei al tram central de l’L9, quan estigui operativa, i altres 17 s’incorporaran a línies convencionals. Quatre seran per l’L1, tres per l’L2, sis per l’L3 i quatre per l’L4. La inversió es finançarà a través de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), el consorci que formen la Generalitat de Catalunya (51%), l’Ajuntament de Barcelona (25%) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (24%).
