L’Institut Cerdà ha presentat avui a la Ciutat de l’Aigua, a Barcelona, la segona edició de l’Observatori de riscos per a les empreses a Espanya. En aquesta segona edició, l’Observatori de riscos de l’Institut Cerdà ha identificat, pel 2023, 31 riscos que s’agrupen en 6 àmbits: recursos, econòmic, institucional, mediambiental, social i tecnològic. De tots ells, destaca que les empreses hauran de gestionar amb urgència la crisi de subministraments, tant a nivell energètic com de matèries primeres.
L’Observatori de riscos impulsat per l’Institut Cerdà és el primer informe de riscos adaptat a la realitat espanyola i, amb el focus posat en l’àmbit empresarial, busca traslladar al context estatal les tendències i esdeveniments que es constaten a nivell internacional.
Per això, l’Observatori ha analitzat el context des d’una perspectiva mundial ajustant els riscos a l’àmbit espanyol i identificant els impactes que aquests riscos poden tenir per a les empreses, especialment en el camp de les inversions, organització i persones, reputació, operacions, cadena de subministrament, instal·lacions i competitivitat.
Una cinquantena d’experts
A més, per a l’elaboració d’aquesta 2a edició de l’Observatori, l’Institut Cerdà ha consultat i contrastat la identificació i descripció dels diferents riscos amb més de 50 experts dels àmbits social, econòmic, tecnològic i mediambiental, tant d’institucions públiques com del món empresarial i social. L’objectiu principal de l’Observatori és el de ser una eina útil i de reflexió per a la presa de decisions de les empreses, que les ajudi a complementar els seus propis mapes i estratègies de gestió de riscos i que, a la vegada, propiciï l’intercanvi d’informació i debat entre empreses en un camp tan sensible com és el de la detecció de riscos, com a primer pas per a la seva prevenció i gestió.
Segons Salvador Alemany, president de la fundació privada Institut Cerdà, “la resiliència de les empreses comença amb el coneixement dels riscos que representen una amenaça pel nostre entorn i les nostres organitzacions. El seu coneixement ens ha de permetre gestionar millor la presa de decisions, tot i la incertesa sobre el llarg termini i, com ha passat, de riscos i amenaces sobrevinguts”.
Dels 31 riscos identificats, l’Institut Cerdà subratlla en el seu informe els 10 riscos de major rellevància en funció de tres criteris fonamentals:
- la singularitat: persistència de la inflació, increment de les tensions bilaterals entre països i descarbonització accelerada de l’economia;
- la necessitat urgent d’actuar amb una visió de planificació a curt, mitjà i llarg termini: falta de seguretat i accessibilitat energètica, escassedat de matèries primeres i desajust entre l’oferta i la demanda laboral
- la previsió d’acceleració d’aquells riscos que venen evolucionant d’anys anteriors: desigualtat i fractura social, fenòmens meteorològics extrems, ciberatacs i desordre informatiu
Els riscos, per àmbits
Els riscos identificats per l’Observatori s’han agrupat en sis grans àmbits: de recursos, econòmic, institucional, mediambiental, social i tecnològic. L’àmbit de “recursos” constitueix una novetat d’aquesta segona edició. Atenent l’anàlisi del context, s’ha considerat oportú separar els riscos vinculats a la gestió de recursos i les cadenes de subministrament i distribució de les empreses dels riscos de l’àmbit econòmic, i establir una nova categoria.
En una economia global i amb una interacció entre cadenes de subministrament diferents competint pels mateixos productes, d’aquest àmbit destaquen l’escassedat i competència per matèries primeres bàsiques. Igualment, la falta de seguretat i de garantia de subministrament energètic a nivell mundial i europeu s’està traslladant a Espanya, incidint en una gran volatilitat del preu amb una repercussió directa en els beneficis empresarials i en l’economia de les famílies.
Els efectes negatius de la inflació
En l’àmbit econòmic, destaquen la persistència de la inflació i les seves implicacions negatives en els costos empresarials, la capacitat de finançament o el deteriorament dels marges i, indirectament, pel descens del consum per la menor capacitat de despesa de les famílies. En aquest context, pren especial rellevància la gestió del procés de descarbonització accelerat, excessivament voluntarista, allunyada de la realitat econòmica i social del país.
En l’àmbit “institucional”, en els darrers tres anys hem vist l’elevada sensibilitat que tenen les empreses a les tensions derivades de les relacions bilaterals entre estats. El 2023, les empreses estaran exposades no només a les conseqüències de la guerra entre Ucraïna i Rússia sinó a altres relacions clau a nivell mundial, com poden ser les relacions Xina-Estats Units o conjunt de la Unió Europea-Rússia.
En l’àmbit “mediambiental”, destaquen les conseqüències derivades del canvi climàtic i l’accentuació dels fenòmens meteorològics extrems i les seves conseqüències en la interrupció de l’activitat econòmica i la societat, les persones i el medi ambient. En el cas de l’Estat espanyol, els riscos no només estaran vinculats a fenòmens meteorològics puntuals sinó a fenòmens persistents, com poden ser els efectes derivats de la sequera.
Volatilitat econòmica
En l’àmbit “social”, la sortida de la pandèmia i la volatilitat econòmica estant tenint una incidència directa en les famílies, tant des del punt de vista econòmic com personal. En aquest sentit, s’ha de destacar el creixement de les desigualtats i la vulnerabilitat socials, a les quals s’ha d’afegir un altre problema endèmic a Espanya com ara falta d’encaix entre l’oferta i la demanda en el mercat laboral.
Finalment, en l’àmbit “tecnològic”, els ciberatacs continuen essent un dels principals riscos per a totes les empreses i institucions. S’ha validat com a cert l’axioma que la qüestió no és si una empresa serà o no atacada, sinó quan passarà. La gestió de la informació, tant a nivell general com particular de cada empresa, s’està veient afectada pel creixent desordre informatiu pel que fa a la pròpia veracitat de la informació, el moment en què aquesta es dona i en quin context es dona.
Nous riscos
La 2a edició de l’Observatori de riscos per a les empreses de l’Institut Cerdà adverteix igualment sobre nous riscos emergents, entre els que destaca:
- La gran dependència del transport de mercaderies per carretera a Espanya, amb una assignatura pendent com és la millora del transport ferroviari de mercaderies i la seva incidència directa en la competitivitat de l’empresa espanyola
- L’increment del proteccionisme dels governs a nivell mundial derivat de la volatilitat econòmica i l’augment de les barreres comercials. A nivell mundial, en els darrers 5 anys s’han implementat 5 mesures proteccionistes per cada mesura liberalitzadora
- La incidència de la inestabilitat de les economies emergents i l’exposició de les empreses espanyoles a l’evolució del seu entorn econòmic, social i regulador
- La pèrdua de patrimoni natural i biodiversitat derivada de les conseqüències del canvi climàtic
- El desgast del benestar físic i mental de les persones, després de dos anys marcats per la gestió i el control de la pandèmia i aguditzada per la incertesa econòmica i social
- La incidència de la precarització de l’ocupació, tant a nivell de la persona com en la pròpia cohesió de la unitat familiar
Més enllà de la singularitat i incidència de la postpandèmia i de les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, els riscos s’estan caracteritzant per la necessitat de gestionar la seva simultaneïtat. D’aquesta manera, s’ha passat d’una gestió marcada fonamentalment per la identificació d’un risc, i la definició del seu corresponent pla de gestió, a una superposició de riscos que posa a prova la capacitat de gestió de crisis de les organitzacions en un entorn volàtil i complex.
La presentació de la 2a edició de l’Observatori de riscos per a les empreses a Espanya ha estat clausurada pel conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Roger Torrent, i ha comptat amb la presència del president de l’Institut Cerdà, Salvador Alemany, i del director general de la Fundació, Carles Cabrera, que ha explicat el contingut de l’informe.
Situació “preocupant” de sequera
A la benvinguda de l’acte, Narcís Berberana, CEO d’Agbar Catalunya, ha alertat en la seva intervenció de la “preocupant situació de sequera que viu Catalunya i la zona mediterrània en particular. L’escassetat hídrica ja no constitueix un risc sinó una realitat que hem d’afrontar, com ho demostra que l’Agència Catalana de l’Aigua hagi decretat el novembre l’estat d’alerta per sequera a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per això, des de la companyia apostem per l’economia circular com a base de la solució, i creiem que la reutilització de les aigües regenerades és la millor solució per millorar la resiliència hídrica”.
Després, Rubén Ruiz, director general d’Aigües de Barcelona; Pere Torres, director general de l’ATM; Roger Serrat, director del Sistema de Distribució de Nedgia, i Jesús Soler, Risk Manager de SEAT, han participat en la taula rodona sobre els riscos que més preocupen a les empreses. Elisabet Viladomiu, directora de Resiliència de l’Institut Cerdà, ha fet de moderadora.
Escassetat hídrica
Rubén Ruiz ha remarcat que tant l’emergència climàtica com l’escassetat hídrica “constitueixen ja un problema estructural que hem d’afrontar amb solucions ràpides i àgils. Per aquest motiu, des d’Aigües de Barcelona apostem des de fa anys per la reutilització de les aigües regenerades per tal de donar una nova vida a l’aigua, i alhora garantir la resiliència i la sostenibilitat dels ecosistemes (rius i aqüífers) i el subministrament d’aigua. Això permetria que aquesta sigui la darrera sequera en termes de reserves i consum d’aigua, perquè estaríem desvinculant el consum d’aigua de la necessitat que tenim avui”.
L’Observatori de riscos és una aportació del Servei de Suport a la Gestió de Crisis i Resiliència (SSgC) de l’Institut Cerdà, iniciativa en la que participen, des de fa més de 12 anys, nou grans empreses espanyoles. Amb aquesta iniciativa, l’Institut Cerdà vol ajudar les empreses a estar més ben preparades per a gestionar crisis, aportant nou coneixement, propiciant l’intercanvi d’experiència i lliçons apreses, contribuint al desenvolupament de les seves pròpies capacitats i promovent un marc estable i permanent de col·laboració; contribuint, en definitiva, a avançar en la seva cultura de resiliència.
