Aquest dilluns passat, el govern municipal del PSC trencava les negociacions amb Barcelona en Comú per intentar arribar a un acord per aprovar el pressupost de l’Ajuntament per al 2025. Cansats de les “exigències” dels Comuns, en paraules del tinent d’alcaldia de l’àrea econòmica Jordi Valls, l’alcalde Jaume Collboni va decidir prorrogar el pressupost del 2024.
Quatre dies després de prendre aquesta decisió, el PSC ha explicat que l’impacte de la pròrroga suposa 178,3 milions menys en despeses no financeres respecte al projecte de pressupost plantejat pel govern municipal i que no va tirar endavant, una xifra que representa un 4,75% menys, ha detallat Valls.
En despeses no financeres, la pròrroga pressupostària és de 3.575 milions d’euros, mentre que el projecte de comptes del govern municipal era de 3.753,3 milions. Del diferencial de 178,3 milions d’euros entre la pròrroga i el projecte de pressupost, 95 milions són de despesa corrent i 83 milions de despesa de capital.
Es manté el pla d’inversions
El govern amb minoria del PSC, amb 10 regidors, però que governa la ciutat amb comoditat, ha reconegut que treballar amb una pròrroga pressupostària “complica la gestió municipal”. Però el tinent d’alcaldia ha dit que el pla d’inversions no canvia i la intenció de l’alcalde és executar les inversions previstes per al 2025 i els 300 milions compromesos amb ERC. Això, malgrat que els 836,4 milions d’euros previstos per a inversions en el projecte de pressupost de tot el grup municipal -incloses les empreses de B:SM, per exemple- es queden en uns 752,9 milions amb la pròrroga, mentre que en el cas només de l’Ajuntament es passa d’unes inversions previstes per valor de 726 a 642 milions.
La connexió del tramvia
La proposta d’inversions contempla projectes estratègics per a la ciutat com un tram de la connexió del tramvia entre Verdaguer i la plaça de Francesc Macià -la idea és fer-ho aquest mandat fins al passeig de Gràcia- i més de 200 milions en habitatge. En casos com la unió del tramvia, el PSC necessitarà que la modificació del pressupost hagi de ser aprovada pel plenari.
El govern estima que els 178,3 milions es podran aconseguir amb les aportacions de l’Estat, el romanent de tresoreria -que no es coneixerà fins a l’1 de març, quan hi hagi la liquidació pressupostària-, recaptacions i un fons de contingència de 90,6 milions. Segons Valls, la solució no passa perquè l’Ajuntament s’endeuti més. En anteriors mandats, governs com els de Xavier Trias i Ada Colau ja van haver d’afrontar la gestió de la ciutat amb uns pressupostos prorrogats.
