Diverses planxes de suro bloquegen l’entrada a l’hotel Regencia Colón. Aquest allotjament, ubicat al número 13 del carrer dels Sagristans, a escassos metres de la Catedral de Barcelona, fa gairebé tres anys que va tancar les seves portes a causa de l’esclat de la pandèmia del coronavirus. Des d’aleshores, l’establiment ha estat clausurat amb pany i forrellat. Prova d’això són les pintades que presideixen la porta principal de l’hotel, les persianes blanques completament abaixades i l’aspecte desangelat que presenta en general l’edifici. L’única prova de vida que indica que el negoci no està abandonat és un petit cartell on s’alerta que el recinte està vigilat les 24 hores del dia.
El cas del Regencia Colón és l’exemple portat a l’extrem dels hotels fantasma, un fenomen que des del confinament domiciliari decretat el març del 2020 s’ha fet especialment present al districte de Ciutat Vella, una de les zones de la capital catalana més afectades pel turisme massiu. La recuperació progressiva de l’activitat del sector ha fet que a poc a poc anessin obrint molts dels allotjaments que, en alguns casos durant gairebé dos anys, han presentat un aspecte semblant al del Regencia Colón. És el cas de l’hotel Gargallo Rialto, ubicat al número 42 del carrer de Ferran, o de l’hostal Europa, un negoci familiar situat al número 18 del carrer de la Boqueria que encara manté aquesta aparença desangelada, malgrat que va poder reobrir ara fa just un any. En altres com l’hostal MiMi, ubicat a l’encreuament entre les Rambles i el carrer Nou de la Rambla, a aquest aire decadent se li suma el cartell que fins fa poc lluïa a la façana on s’indicava que l’establiment estava en venda.
La convivència diària amb exemples com aquests ha portat el veïnat a recuperar el debat sobre la saturació turística que pateix el districte, incorporant aquest cop una reflexió en forma de proposta que permetria reduir l’oferta de places hoteleres i incrementar alhora l’escàs parc d’habitatge públic disponible al centre de la ciutat. La iniciativa planteja aprofitar aquesta situació de tancament per reconvertir aquests grans edificis en habitatges mitjançant la compra de l’immoble per part de les administracions.
Una oportunitat per repoblar Ciutat Vella
“Ciutat Vella està classificada com a zona de decreixement turístic des del 2017, però, des de la primera moratòria de llicències aprovada l’any 2015, no s’ha fet res per reduir l’oferta de places hoteleres. Amb l’aturada del turisme per la pandèmia, creiem que ara és el moment per apostar per un altre model de ciutat”, apunta Martí Cusó, membre de l’Associació de Veïns del barri Gòtic i un dels artífexs d’aquesta proposta. Cusó considera que el tancament d’aquests allotjaments és una bona oportunitat no només per reduir l’oferta turística del centre de la ciutat, sinó també per repoblar una zona especialment afectada per l’especulació immobiliària que amb els anys ha perdut població resident a marxes forçades.
En la mateixa línia es pronuncia Daniel Pardo, un dels integrants de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), que veu amb bons ulls la proposta, però demana anar més enllà i concentrar els esforços en atacar l’arrel de la problemàtica. “Que alguns hotels estiguin tancats no vol dir que no hi hagi demanda. El que necessita Barcelona no és que reduïm l’oferta de places, sinó que vinguin menys turistes“, matisa Pardo, que recorda que des de l’esclat de la pandèmia s’han dut a terme diverses accions reivindicatives en aquesta línia per denunciar, per exemple, el tancament temporal dels supermercats turístics, entre altres.
Renovació constant i canvi de model
A l’altra cara de la moneda trobem el Gremi d’Hotels de Barcelona. Des de l’agrupació argumenten que la majoria dels allotjaments clausurats estan en obres o bé a l’espera de ser reformats, de manera que el seu tancament és completament circumstancial. “Un hotel es renova de mitjana cada deu anys en una ciutat com Barcelona. Tenint prop de 450 allotjaments, és fàcil que una quarantena estiguin sempre immersos en processos de renovació més o menys importants”, explica Manel Casals, director general del Gremi. És el cas del Regencia Colón, que es disposava a realitzar una profunda remodelació quan va esclatar la pandèmia.
Malgrat no tenir coneixement del tancament de cap gran allotjament més enllà de l’icònic l’Hotel Rei Juan Carlos I, Casals assegura que des del confinament sí que han detectat un augment de les operacions de compravenda en el sector, un fenomen fins ara poc habitual a la capital catalana. “El valor patrimonial d’un hotel a Barcelona és elevat, per això no és freqüent que hi hagi un abandonament de llicències. Fins ara pràcticament no hi havia operacions de compravenda, però des del 2021 hem registrat gairebé una quinzena de transaccions o canvis d’explotació“, apunta.
Sobre la saturació turística que pateix Ciutat Vella, el director general del Gremi considera que l’oferta hotelera no és excessiva al districte i que el creixement de places és possible sota uns criteris que prioritzin la qualitat per sobre de volum. “El nostre model de creixement ha de poder potenciar projectes molt concrets que aportin un valor afegit a la ciutat. No és una qüestió de reduir el nombre de turistes, sinó de pensar quin tipus de turisme volem“, insisteix Casals, que considera que la saturació de visitants ha vingut en gran part pel descontrol amb els pisos turístics.
El tanteig i retracte, l’estratègia municipal
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona eviten pronunciar-se sobre aquesta possible compra d’hotels i remarquen que la principal estratègia del consistori per a l’adquisició d’habitatge privat és a través del dret de tanteig i retracte, una eina que permet a l’administració intervenir operacions acordades de compravenda d’edificis d’habitatge entre privats, però no entrar a negociar l’operació amb la part venedora. En aquest sentit, les mateixes veus assenyalen que l’Ajuntament ha comprat des del 2015 fins a dotze finques senceres al districte de Ciutat Vella i un total de 189 habitatges. Pel que fa a xifres més generals, des del passat mandat s’han comprat 1.500 pisos a la ciutat, posant especial atenció a barris que es troben en processos de “gentrificació” i intervenint principalment en operacions amb imports “per sota de la mitjana del mercat”.
Un canvi de rumb amb les eleccions?
Les polítiques municipals en matèria d’habitatge i control del turisme, però, podrien fer un gir de 180 graus a les pròximes eleccions. Candidatures com l’encapçalada per l’exalcalde Xavier Trias ja s’han presentat en societat com una alternativa completament antagònica al model que representa la líder de Barcelona En Comú, Ada Colau. Sobre la possibilitat que Barcelona experimenti un retrocés en les mesures restrictives amb el sector turístic, Cusó es mostra convençut que aquest canvi de rumb és pràcticament impossible. “És difícil que algú et pugui defensar avui dia que el turisme no és un problema a la ciutat. Creiem que són polítiques que estan molt consolidades i que els consensos que es van assolir són complicats de trencar. Ara bé, si algú s’atreveix a obrir la veda un altre cop, ens tocarà sortir al carrer molt fort”, avisa.
