Una presència que fa pujar la mosca al nas a l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE), el gran think tank del Ministeri de Defensa espanyol. En concret, sobre la presència dels interessos xinesos en els ports de l’Estat i, especialment, en el de Barcelona. Així ho indica un document d’anàlisi, amb data 4 de març i signat per un dels millors experts en la matèria, l’analista de l’IEEE i capità de nau, Abel Romero, i que porta per títol “El poder portuari. Element clau a l’ascens marítim de la Xina”.
El document, de 24 pàgines, alerta del potencial xinès actual que pot arrabassar el lideratge al mar dels Estats Units. Un creixement del seu poder des de fa una mica més de dues dècades. L’anàlisi de Romero destaca la preocupació europea pel pes xinès en la xarxa portuària al continent. No només pel seu control econòmic sinó per la possibilitat que aquests ports esdevinguin “claus per a un possible ús militar, com a bases de suport per a la seva marina de guerra”.
En aquest sentit, el think tank del ministeri que dirigeix Margarita Robles, destaca la presència xinesa al port de Barcelona. En concret, la part gestionada per la multinacional xinesa Hutchison, que també té places en ports italians. Una gran terminal “semiautomatitzada” que representa, segons la companyia, el port tecnològicament més avançat de la Mediterrània. Hutchinson gestiona terminals a 53 ports, distribuïts en 24 països d’Àsia, Orient Mitjà, Àfrica, Europa, Amèrica i Austràlia. A l’Estat espanyol, ara controla una terminal a Navarra. La importància de Barcelona és el que destaca el document que ho posa amb relació als interessos d’una altra gran operadora portuària xinesa com Cosco, amb domini al Port de València i al de Bilbo, a més de dues terminals ferroviàries a Saragossa i Madrid.
Preocupació d’Europa
L’anàlisi de Defensa subratlla que l’actual situació de domini de ports europeus per part de companyies xineses ja va fer reaccionar la Unió Europea l’any 2019, que va implantar noves mesures per controlar les inversions estrangeres en infraestructures crítiques, on incloïa els ports. De fet, la temença era doble. Per una banda, que aprofitessin la seva situació de domini comercial i logístic per exercir “influència política” o anar amb més cura per protegir els ports com a “centres logístics per material i equipament militar de l’OTAN”. El document alerta que la Xina “ha optat per invertir en ports civils com a forma d’influir en el comerç i la logística globals i, si cal, per utilitzar-los (potencialment) en suport a les seves forces navals”.
El document alerta del potencial que pot tenir la Xina en la seva xarxa global de ports, i en especial, tenint present que controla, gestiona o opera terminals a 96 ports fora de les seves fronteres, dels quals 36 es troben entre els 100 més important del món en trànsit de contenidors. Barcelona és el número 62 mundial en trànsit de contenidors segons el rànquing del CCPI publicat el 2024.
