El govern de Jaume Collboni ha destinat des que va arrencar el mandat el 2023 un total de 41,8 milions d’euros de l’Impost sobre Estades i Establiments Turístics (IEET) –conegut popularment com a taxa turística– a la promoció directa del turisme i al foment de fires i congressos. Aquest és el resum d’una anàlisi elaborada pel Tot Barcelona, que exclou del càlcul altres aspectes vinculats al turisme com el foment d’activitats menors en districtes perifèrics, jornades i espais de reflexió sobre el sector, i altres partides econòmiques destinades a l’atracció de “talent internacional”.
La xifra final, elaborada segons les últimes dades actualitzades als informes municipals fins a mitjan octubre, representa aproximadament el 73% de la inversió feta amb diners de la taxa. Una taxa que també ha servit per finançar les festes de la Mercè, l’encesa de llums de Nadal, activitats culturals com el festival Grec, la millora de desperfectes al voltant del Park Güell o la gestió de zones massificades, entre altres. Abans d’acabar l’any, l’executiu ha repartit la majoria dels fons recaptats, si bé encara hi ha una quantitat menor que està per assignar.
Dels 42 milions d’euros aproximats destinats al foment directe del turisme, els últims dos anys l’executiu ha destinat 24,8 milions a campanyes promocionals de la ciutat, principalment amb cessions financeres al Consorci de Turisme de Barcelona. Els altres 17 milions del càlcul són sobre activitats vinculades a fires de gran impacte per a la indústria turística –especialment congressos celebrats a Fira de Barcelona– i a grans esdeveniments esportius.
El Mobile World Congress, el congrés que més impacte genera en la ciutat, suma 1,15 milions d’euros de la taxa, destinats principalment a activitats creades “per transmetre l’esperit de la ciutat i la manera de viure i de treballar pròpia de Barcelona als congressistes del MWC”. L’Ajuntament també ha invertit 926.200 euros a l’ISE Legacy, la fira audiovisual més gran d’Europa, entenent que “reforça el posicionament de la ciutat com a referent en turisme de negocis i indústries creatives”; uns 3,5 milions a la seva participació en la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara; i 1,6 milions a l’organització de la Capital Mundial de l’Arquitectura, que se celebrarà el 2026 a Barcelona.
Esdeveniments pensats per al públic internacional
En el capítol destinat a esdeveniments, destaquen les inversions al Barcelona Fashion Week (150.000 euros), una de les apostes per fer créixer internacionalment el Recinte Modernista de Sant Pau. L’esdeveniment “posiciona la ciutat com a referent internacional en moda i creativitat”, diu el consistori. L’executiu socialista també ha apostat el darrer any per presentar candidatura per acollir el World Pride 2023 (150.000 euros).
Aquest tercer bloc d’inversions –esdeveniments– també inclou 694.000 euros per a activitats vinculades a la Copa Amèrica de vela, que després de diferents crítiques i un seguiment anecdòtic del públic local ha optat per no repetir l’any vinent a la ciutat. En aquesta partida no s’inclouen els 965.000 euros destinats al programa Viu la Vela, creat per “fer arribar la celebració i l’esport de la vela a tots els centres educatius de primària”. L’Ajuntament complementa l’oferta esportiva internacional amb la sortida del Tour de França 2026, que es finançarà amb 2,7 milions de la taxa. L’executiu defensa la inversió perquè “el retorn sempre és superior a la inversió realitzada” i perquè acollir l’inici de la competició –la més seguida mundialment en ciclisme– a Barcelona “implica una clara revitalització del seu patrimoni cultural i arquitectònic”.
De la taxa turística també surten 550.000 euros destinats a la sortida de La Vuelta femenina, que aquest any ha començat a Barcelona. Altres apostes són més originals: s’ha finançat amb 1,76 milions esports en creixement –que l’executiu descriu com “esdeveniments esportius oberts al món”– com poden ser el Pickle Protour, una barreja entre el pàdel i les pales de platja, i el Premier Pàdel, el campionat de pàdel més important de món, que ha celebrat la gran final aquest desembre al Palau Sant Jordi.
Més enllà d’aquests 42 milions, l’executiu també ha invertit poc més d’un milió en jornades i espais de reflexió i en subvencions al foment del “talent internacional”. En són exemples la Iniciativa per la Productivitat i la Innovació (IPI) del Cercle d’Economia, que té com a objectiu “posicionar Catalunya com a líder europeu en innovació el 2030”, o el Projecte Turisme i Ciutats 2025-2027, un “espai de reflexió estratègica sobre els reptes del turisme a Barcelona”. En aquest camp destaca alhora una inversió de mig milió a un projecte per “atraure talent científic internacional” per “contribuir a la capitalitat científica de Barcelona i la seva projecció internacional com a ciutat capdavantera en recerca transferència de coneixement”.
En cap d’aquests càlculs entren iniciatives com l’encesa de llums de Nadal, l’exposició artística de Sant Jaume per aquestes dates –com pot ser l’estel de l’any passat– i activitats finançades per l’Institut de Cultura de Barcelona. Exposicions com la de cotxes de Dakar celebrada al Fòrum, l’espectacle de drons per la festa de Cap d’Any o el festival de llums anual que es fa al Poblenou, finançats amb part de la taxa, també poden tenir objectius turístics, però tenen majoritàriament un públic local i motivacions comercials.
Un gruix de la inversió ha d’anar al turisme per llei
Aquests imports integren els beneficis obtinguts per l’Ajuntament de Barcelona de tots els impostos turístics. És a dir, que inclou tant la recaptació de l’Agència Tributària de Catalunya –que Generalitat en cedeix la gestió del 50% a l’Ajuntament– com el recàrrec municipal impulsat per Barcelona l’any 2021. La investigadora del Laboratori de Transferència AQR-Lab de la Universitat de Barcelona Esther Vaya, que recentment ha publicat un estudi sobre la tributació municipal en matèria turística, subratlla, en conversa amb el Tot Barcelona, que la gran diferència entre aquests dos tributs és la destinació final dels diners. “L’impost recaptat per l’ATC ha d’anar a promoció i impuls del turisme, foment o a infraestructures; en canvi, el recàrrec municipal no és finalista, és a dir, l’Ajuntament el pot invertir a despeses corrents com la climatització d’escoles”, comenta l’analista.
Un decret signat l’agost de 2020 per la Generalitat de Catalunya determina, en un dels seus articles, que els ens locals que en el seu territori “hagin assolit el llindar dels 300.000 euros de recaptació en concepte d’impost […] han de destinar un mínim del 60% dels imports del Fons a projectes i actuacions de promoció turística”.
“L’impost –comenta l’experta– es crea el 2012 clarament amb objectiu de compensar el cost que genera a la regió les externalitats negatives que pot generar el turisme”. L’origen el trobem a França, que n’instaura un de similar el 1910 en veure que el turisme, motor aleshores de creixement, també té externalitats negatives. “Amb el turisme generes la possibilitat d’invertir en infraestructures i patrimoni, però també, en la part negativa, obtens congestió de les ciutats. La idea original de l’impost és tenir diners que compensin la part negativa i reforçar alhora la promoció turística”, argumenta.
En tot cas, el context actual no és el mateix que el de 2012 –o el 1910 en el cas de França– i la investigadora reconeix que l’objectiu de l’impost genera ara debat. “S’enceta un nou debat sobretot en relació amb el sector immobiliari, de veure si realment el turisme genera un increment del preu dels habitatges. Tot això ara s’està debatent: al març ja es va ajornar un decret de la Generalitat que demanava invertir el 25% de l’IEET en polítiques d’habitatge. Potser seria una manera de modernitzar i adaptar l’impost a les necessitats actuals”, conclou l’experta.
