Semblava un amor a primera vista i la possibilitat de repetir l’experiència voleiava per l’ambient. Però res més lluny de la realitat. Barcelona i la Copa Amèrica han confirmat públicament el seu divorci, que tots dos van signar en una reunió aquest mateix dimarts. El govern de Jaume Collboni, que fins ara mai havia tancat la porta a repetir la Copa Amèrica l’any 2026, argumenta que és un “acord de desconnexió amigable”, malgrat que les versions no acaben de coincidir i algunes veus apunten que l’organització no va sortir satisfeta de la reunió. Dimarts a la nit, l’equip Emirates Team New Zealand, guanyador i organitzador de l’esdeveniment, emetia un comunicat insinuant que és difícil “potenciar” la competició a Barcelona. L’endemà del comunicat, el tinent d’economia Jordi Valls ha defensat a RAC1 que la decisió de no continuar amb la Copa Amèrica és del govern municipal.
“No aporta res allargar-la fins al 2026, fer una inversió de recursos públics i privats per allargar una aposta quan hem aconseguit els objectius marcats en els darrers quatre anys”, argumenta Valls. En tot cas, el responsable econòmic del Govern Collboni també admet la “dificultat” d’unir en el Port de Barcelona tots dels equips, un dels objectius de la Copa Amèrica per al 2026; “és cert que en alguns ports nous pots aconseguir que totes les bases estiguin juntes una darrere l’altre”, ha detallat al respecte.

“L’Ajuntament té una decisió, si ell [Grant Dalton, CEO de la Copa Amèrica] en té una altra i totes dues coincideixen, doncs fantàstic. Ell vol créixer i creu que pot trobar altres opcions per fer-ho“, ha remarcat Valls. El comunicat de la Copa Amèrica d’ahir a la nit apuntava que l’organització manté “la ment oberta” per fer créixer l’esdeveniment “amb una major petjada global, més equips i majors oportunitats d’expansió general”. “Seria difícil ampliar el nombre d’equips en funció de l’espai d’infraestructura disponible a Barcelona”, diu el comunicat de la Copa Amèrica.
Sigui com sigui, Valls insisteix que Barcelona “no se sent responsable” del trencament amb la Copa Amèrica perquè “mai ha tingut vocació” de ser “la capital o la seu” permanent de l’esdeveniment. Amb Barcelona descartada, altres ciutats mediterrànies han alçat el braç. Una d’elles València, que ja la va acollir en dues edicions, deixant un forat econòmic, segons han explicat aquests dies diferents activistes, i amb sensacions agredolces a la població.

Satisfets i amb objectius complerts
Jordi Valls ha defensat que la Copa Amèrica ha millorat la “reputació internacional” de la ciutat. “Quan vam obtenir la Copa Amèrica, el 2020-21, sortíem de la covid i del procés, amb un desgast de la imatge de Barcelona, dins la ciutat hi havia certa tensió, i la competició era la capacitat per demostrar-nos que Barcelona podia fer un esdeveniment global”, ha apuntat el regidor socialista.
En aquest sentit, Valls considera que els quatre objectius principals s’han “complert”: reforçar la imatge internacional, popularitzar l’esport de vela, desenvolupar l’economia blava i responsabilitzar-se dels impactes del canvi climàtic al Mediterrani. Sobre les dades d’impacte econòmic, que han generat polèmica i discrepàncies durant la competició, Valls ha optat per ser prudent i ha demanat esperar a un estudi que elaborarà al respecte la Universitat de Barcelona.