Els efectes del canvi climàtic poden provocar una caiguda de fins al 14% del PIB per càpita de Barcelona el 2050, segons un estudi de la Cambra de Comerç i AXA Climate que analitza l’impacte de l’escalfament global en el teixit productiu de la ciutat. L’informe situa la capital catalana com la ciutat europea amb més morts relacionades amb la calor extrema d’aquí a final de segle si es manté el nivell actual d’emissions contaminants i no es prenen mesures dràstiques per adaptar l’activitat laboral i social a les altes temperatures. A més, el document alerta que les pluges torrencials associades a danes són el “principal risc” d’inundacions, que podrien arribar a afectar el 40% dels veïns del centre de la ciutat.
“La crisi climàtica és també un assumpte de l’empresa”, ha dit el president de la Cambra de Comerç, Josep Santacreu. Les últimes inundacions a les Terres de l’Ebre o la sequera que va patir Catalunya durant tres anys són exemples de com el canvi climàtic amenaça l’activitat econòmica del país. La falta de pluja va arribar a “posar en risc” el 80% del PIB català, segons el president de la Cambra. “Afortunadament, va començar a ploure, però l’aprenentatge és que necessitem planificar”, ha avisat. L’estudi alerta que, tot i ser fenòmens oposats, les inundacions i la calor extrema i la sequera estan “interrelacionades” i clar afrontar-los com un conjunt. “Les activitats més afectades serien l’agricultura, construcció, indústria i turisme, aquesta última per la inclinació dels turistes de fer les seves vacances en llocs amb temperatures més temperades”, segons l’experta en gestió de riscos d’AXA Climate, Claudia Ylla.
L’impacte de les inundacions a Barcelona
L’estudi de la Cambra de Comerç i AXA calcula que a mitjan segle hi haurà uns 610.000 barcelonins exposats a inundacions, una xifra que podria augmentar fins als 637.000 si els sistemes de defensa contra les crescudes són “obsolets” o “deficients”. En aquest sentit, el principal risc que afronta la capital catalana són les inundacions fluvials vinculades a les danes. Si no es prenen mesures, el 2050 les afectacions podrien arribar al port i a l’aeroport, dues infraestructures crítiques per a l’economia no només de Barcelona, sinó també de Catalunya.
Els autors de l’informe alerten que les inundacions recurrents poden tenir un impacte important si no es prenen mesures de protecció. Així, estimen que la superfície de la platja de Barcelona es podria reduir un 17% per l’augment del nivell del mar, mentre que els danys a edificis vinculats a les inundacions creixeran un 40% i arribaran als 260 milions d’euros. Les superfícies “altament inestables” per a vianants i cotxes augmentaran un 30%. Amb les “mesures d’adaptació” pertinents, l’impacte de les inundacions podria reduir-se entre un 70% i un 100%.
Calor extrema i sequera
Barcelona patirà un augment “dràstic” de les temperatures fins al 2100. Això farà que els episodis de calor extrema es multipliquin per 11 i les nits tropicals —la temperatura mínima no baixa dels 20 °C— es triplicaran respecte de la mitjana anual. A més, d’aquí a final de segle es poden produir 250.000 morts addicionals per la calor si no es prenen mesures per reduir els nivells de contaminació i mitigar l’escalfament global. “La multiplicació de la quantitat, la intensitat i la durada de les onades de calor impacten les principals activitats de Barcelona i la resta de Catalunya”, apunten la Cambra i AXA.
La capital catalana i l’àrea metropolitana també són molt susceptibles als episodis de sequera, que cada vegada seran més recurrents i provocaran un encariment dels aliments, un deteriorament de les infraestructures, menys rendiments agrícoles o el tancament de les activitats intensives en aigua, entre altres. En cas de sequera “extrema”, les administracions haurien de donar “prioritat” a la població i l’agricultura, per la qual cosa la indústria hauria de ser “el menys vulnerable possible” per poder continuar amb les seves activitats.
La producció agrícola es veurà “directament afectada” i assenyala l’exposició “molt alta” al sol i l’esforç físic dels treballadors. Un escenari similar es viurà al sector de la construcció, que representa més d’un terç de les morts laborals per calor, i la indústria i les manufactures, on hi pot haver “risc d’esgotament, accidents i malalties cròniques”. En el sector terciari, l’impacte del canvi climàtic serà sobretot en el turisme, ja que l’augment de les temperatures modificarà els patrons de viatge dels turistes i pot desplaçar part de la demanda cap a climes més frescos.
