Barcelona avança en el desplegament del Pla Viure, l’estratègia municipal que fixa garantir el dret universal a l’habitatge. El full de ruta té un objectiu clar: ampliar i consolidar un parc públic suficient per donar resposta a les necessitats diverses de la ciutadania. L’Ajuntament de Barcelona es proposa arribar als 15.000 habitatges públics el 2027, amb 3.000 lliurats i 5.000 més en construcció, a més del sòl mobilitzat per començar-ne 10.000 en els pròxims anys. Un esforç estructural que busca universalitzar l’accés a l’habitatge protegit, reforçar la rehabilitació i afrontar la vulnerabilitat i els reptes demogràfics emergents.
En paral·lel a aquest creixement, circulen a les xarxes i en alguns entorns comunitaris diversos rumors infundats sobre el funcionament del sistema d’adjudicació i sobre els perfils de les persones que accedeixen als habitatges. Els requisits i els procediments d’habitatge públic estan reglats i procedimentats. Què afirmen aquests rumors i què estableixen els procediments?
L’habitatge públic a Barcelona
- L’habitatge públic és només per a persones vulnerables?
No, l’habitatge públic és per a tothom. Tot i l’atenció especial als casos d’emergència, el dret a l’habitatge és universal i la majoria dels ciutadans compleixen els requisits d’ingressos per accedir-hi.
L’accés a l’habitatge protegit es regeix pel Registre de Sol·licitants, que estableix uns requisits clars i previsibles. La normativa no exclou cap perfil: poden inscriure-s’hi totes les persones empadronades a Barcelona que no disposin d’un habitatge adequat i que compleixin els llindars màxims d’ingressos, calculats segons l’IRSC. Aquests topalls, sovint més alts del que es creu, fan que una gran part de la ciutadania pugui optar a habitatge protegit.
A més, cal distingir entre lloguer social, adreçat a situacions de vulnerabilitat i amb rendes més baixes; lloguer assequible, per a la majoria de les llars amb ingressos mitjans; i els habitatges en dret de superfície, que permeten accedir a una compra protegida en condicions regulades.
- L’habitatge públic s’adjudica arbitràriament?
No. Les adjudicacions es fan en acte públic, amb sorteig informatitzat i davant notari.
Els processos d’adjudicació estan dissenyats per garantir la màxima transparència. Un cop publicada la convocatòria i verificada la documentació dels candidats, els habitatges es reparteixen mitjançant un sorteig públic, supervisat per un notari i gestionat amb el sistema informàtic del Col·legi de Notaris de Catalunya. Tot el procediment queda registrat i és auditable.
- L’habitatge públic sempre beneficia uns col·lectius concrets?
No. Per accedir-hi només cal complir els requisits generals del Registre i els de cada convocatòria:
- Ser major d’edat o menor emancipat
- Tenir necessitat d’habitatge
- Empadronament mínim d’any a Barcelona
- Tenir ingressos dins els llindars establerts
- No disposar d’habitatge en propietat
- No estar inclòs en les circumstàncies d’exclusió
- No estar incapacitat per a obligacions contractuals.
La inscripció en el registre de sol·licitants és imprescindible per optar a un habitatge protegit
Cada convocatòria pot establir requisits específics —per exemple, per a lloguer assequible, social o per dret de superfície—, però sempre sota la mateixa base legal i amb un sistema de concurrència pública.
- L’habitatge públic és per als altres i mai m’hi tocarà optar?
Amb un parc públic en creixement, les oportunitats d’accedir-hi augmenten any rere any.
El Pla Viure aposta per incrementar massivament l’oferta d’habitatge protegit. L’objectiu de 15.000 habitatges públics el 2027 suposa augmentar les possibilitats d’accés. A mesura que s’acaben i es lliuren noves promocions, més perfils i més llars poden accedir al parc protegit.
El registre és viu i s’actualitza constantment, i les convocatòries —cada vegada més nombroses— obren noves finestres d’oportunitat.
- L’habitatge públic és només per a joves?
No. Tot i la reserva del 30% en totes les promocions, les tipologies d’habitatge protegit estan obertes a totes les edats.
La tipologia d’habitatge protegit respon a les necessitats de tots els estats vitals:
- Habitatges destinats a la venda
- Habitatges en dret de superfície
- Habitatge de lloguer en règim general per a 10 o 25 anys i en règim especial per a 25 anys
- Habitatges de lloguer amb opció de compra
- Habitatges dotacionals de lloguer per a persones grans
- Habitatges dotacionals de lloguer per a joves
És cert que Barcelona reserva un 30% dels habitatges de totes les promocions per a joves, i que en alguns casos s’impulsen edificis íntegrament destinats a aquest col·lectiu. Però la resta de pisos estan oberts a persones de qualsevol edat que compleixin els requisits generals.
- L’habitatge públic és només per a mares amb fills?
No. Hi ha un contingent del 10% per a famílies monoparentals, siguin mares o pares.
El Reglament del Registre de sol.licitants, en l’article 18, preveu contingents especials per atendre necessitats específiques, entre elles les famílies monoparentals. Aquest col·lectiu, sovint amb un únic sou, disposa d’una reserva per facilitar l’accés a un habitatge adequat.
Les bases d’adjudicació de promocions recents, com les d’Illa Glòries, reiteren que el 10% dels habitatges es destinen a aquesta tipologia familiar, independentment del gènere del progenitor.
- Si no pago el lloguer de l’habitatge públic, l’Ajuntament no fa res?
L’Ajuntament fa seguiment estricte dels contractes i intervé en cas d’impagament.
Els serveis municipals d’habitatge supervisen el compliment dels contractes d’arrendament del parc públic. Quan es detecta un impagament, l’administració analitza la situació econòmica i social de la persona afectada i activa les mesures pertinents: des de plans de pagament fins a la derivació als serveis socials, si cal. L’objectiu és garantir el correcte ús del parc públic.
El Reglament d’adjudicació per emergència social, especialment en l’article 4.3, reforça la idea d’acompanyament i corresponsabilitat.
- L’habitatge públic es construeix amb materials de baixa qualitat?
No. Les promocions de Barcelona segueixen criteris arquitectònics moderns i d’eficiència energètica.
Els darrers anys, les promocions municipals han apostat per edificis sostenibles, ben dissenyats i equipats per reduir consums energètics. Exemples com la promoció Illa Glòries o la residència de gent gran de Germanetes (Viladomat 142) en són una mostra: espais oberts, materials de qualitat, eficiència tèrmica i solucions innovadores en el disseny.
Aquestes construccions no només garanteixen habitabilitat i confort, sinó que també contribueixen a reduir la despesa energètica de les llars. Resultat d’aquestes bones pràctiques ha estat la concessió, els dos darrers anys, de dos premis estatals en la categoria d’edificació sostenible per a les promocions de Veneçuela,96 i Pallars 487.
Un sistema obert, regulat i en creixement
El Pla Viure reforça un sistema basat en la transparència, la regulació i la igualtat d’oportunitats. Una clara voluntat de garantir que l’accés a un habitatge digne sigui un dret i no un privilegi. Barcelona continua avançant cap a un model d’habitatge més ampli, més equitatiu i més al servei del conjunt de la ciutadania.
