El Port de Barcelona continua liderant Europa pel que fa a l’arribada de creueristes just en un moment en què es debat com rebaixar aquesta tendència. Els primers set mesos de l’any s’han produït 2,1 milions de moviments. Barcelona és la sisena ciutat al món en moviments de passatgers de creuers, sumant-ne 3,6 milions del 2024. Els primers mesos de 2025, la tendència és d’un creixement del 16%.
No hi ha cap ciutat a Europa que segueixi el ritme de creueristes de Barcelona, que recentment ha arribat a un acord amb el Port per rebaixar de set a cinc les terminals de creuers. Malgrat ser també la sisena ciutat amb més creueristes del món, el creixement ha estat més sostingut que les altres ciutats punteres. Segons dades que recull l’ACN, el nombre de passatgers -només de creuers- va créixer un 2,4% l’any passat respecte al 2023. Una xifra força més baixa que ciutats del Carib com Everglades (EUA), Cozumel (Mèxic), Nassau (Bahames), el Cañaveral o Miami (EUA), que estan per sobre de Barcelona. Això sí, el creixement d’aquest any, per sobre del 10%, s’aproxima més a les xifres de la resta de ciutats esmentades.
Líder indiscutible a Europa
Barcelona, en canvi, no té rival a Europa. L’any passat va superar els ports de Civitavecchia i de Southampton. La ciutat britànica lidera la zona nord de la regió europea amb 3 milions de passatgers l’any passat. Al Mediterrani, els ports de Marsella –quart en l’àmbit europeu amb 2,4 milions– i Palma –cinquè amb 1,8 milions– no arriben als nivells de moviments de creuers que té Barcelona. D’altra banda, per completar el nombre total de visitants que el Port aporta a la ciutat, els ferris han transportat 924.328 passatgers, la qual cosa suposa un increment del 0,6% respecte a les Illes Balears i un descens del 12,1% amb Itàlia.
L’executiu de Jaume Collboni ha admès que aquestes xifres condicionen el dia a dia de la ciutat i ha tancat un acord amb la infraestructura per reduir el nombre de terminals. Un acord que va segellar-se mesos abans a Sant Jaume després d’una negociació llarga amb els Comuns, que van fixar-lo com a condició per aprovar les ordenances fiscals.
