Barcelona és a un pas de convertir-se en la primera Capital Europea del Comerç de Proximitat, una iniciativa dels comerciants barcelonins que ha acceptat tirar endavant la Comissió Europea. Amb aquesta capitalitat, el petit comerç pretén plantar cara a les grans superfícies a tots els països europeus, però des de Barcelona també es vol aprofitar per exportar el seu model. Un model descentralitzat i que manté establiments icònics a pràcticament tots els barris de la ciutat. Sense anar més lluny, el mateix Ajuntament té recomptats un total de 209 establiments singulars que cal preservar sigui pel seu llegat històric o emblemàtic.
L’administració local separa, en el seu inventari, entre els establiments de gran interès, d’interès o de gran nivell paisatgístic. Tres nivells diferents que classifiquen els negocis emblemàtics que encara aguanten a la capital catalana. La primera categoria és aquella amb negocis que tenen un “interès remarcable a escala patrimonial que han quedat lliures de modificacions substancials o d’afegits que els puguin desfigurar”. En altres paraules, aquells que es mantenen tal com el dia que es van inaugurar. El segon nivell està reservat per aquells establiments que “posseeixen elements d’interès singular, però que han perdut l’essència genuïna en intervencions posteriors”. Finalment, el tercer i més majoritari, que incorpora els comerços que “defineixen un ambient o paisatge urbà determinat”. Dels 209 establiments identificats, només 30 (14%) formen part del nivell 1; una cinquantena (25%), del nivell dos; i uns 130 (61%), del tercer.
Els districtes amb més comerços històrics
Els districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, els dos més cèntrics i turístics de la ciutat, són els que més establiments emblemàtics preserven. Especialment significatiu és el cas de Ciutat Vella, que encara conserva 97 comerços històrics en els seus carrers, dels quals 21 formen part del nivell 1 i 50 del 2. Ben a prop el segueix el seu districte veí: l’Eixample té 71 establiments emblemàtics, dels quals la immensa majoria (51) formen part del segon nivell. Amb tot, encara en conserva cinc, molts d’ells centenaris, que es mantenen tal com el primer dia.
La resta de districtes queden molt lluny. Per ordre, dels que tenen més establiments, als que en tenen menys, apareixen Gràcia (11), Sarrià-Sant Gervasi (10), Sant Andreu (7), Sant Martí (5), Sants-Montjuïc (5), les Corts (2) i Horta-Guinardó (1). D’aquests, només els quatre primers en tenen un que continua intacte, la resta han patit canvis al llarg de la seva història. A l’extrem de tots aquests districtes està Nou Barris, que no manté cap establiment emblemàtic, ni original ni amb canvis.
