Les oficines són un actiu molt valuós per Barcelona, ja que cada vegada hi ha més espai per a empreses, fora del 22@, el districte que ja s’havia determinat com a punt clau per a l’ús comercial. Així doncs, el mercat d’oficines a Barcelona disposa d’uns 757.014 metres quadrats per comercialitzar, segons l’informe El mercat d’oficines a la ciutat de Barcelona, elaborat per Barcelona Regional. Els espais que s’han tingut en compte són d’un mínim de 1.000 metres quadrats i representen -de mitjana- el 12,9% dels 5,8 milions existents. La disponibilitat és més gran a la zona de Marina amb un 39,5% del terra disponible, seguit del 22@ amb un 21,3% i la zona del centre amb un 11,6%.
La zona del 22@ acumula més del 40% del sostre d’oficines (293.331 metres quadrats) i situa àrees amb “concentracions importants” com ara Glòries-Diagonal, Vila Olímpica, Diagonal Mar i al final de l’avinguda Diagonal, entre els barris Besòs i el Maresme. Ara bé, el centre de la capital catalana, a l’eix Passeig de Gràcia-Diagonal (fins a la Zona Universitària), també té molta importància en termes d’oficines. En aquest cas, aplega el 28% de la superfície total (1.610.397 metres quadrats), hi ha 186.439 metres quadrats sense ocupar, el 25% del total. Aquesta àrea, però, compta de mitjana amb 3.804 metres per posar al mercat, quan el 22@ és de 4.854, on hi ha 1.375.482 de metres quadrats de sostre d’oficines (24% global). L’estudi també detecta que a la ciutat hi ha 1.675 edificis dedicats a oficines i el 21% es troben al centre i un 15% al 22@.
Oficines fora de les tres zones “ideals”
L’informe assenyala que, més enllà d’aquests punts, el 45% de tota la superfície destinada a oficines no s’engloba dins d’aquests àmbits i precisa que hi ha àrees destacades com l’Eixample, les Corts, Sant Gervasi-Galvany, Paral·lel i Via Laietana. És per això que a diferència del mercat d’habitatge, Barcelona Regional sosté que les dades mostren “una situació d’equilibri entre l’oferta i la demanda” d’aquest sector i ho justifica pel fet que l’allargament de les negociacions produeix “un desajust entre els espais oferts i la seva ocupació final”. No obstant això, indica que “el volum de demanda és més alt que els darrers anys”. Una de les raons és perquè sembla que el teletreball a la capital catalana “dona signes de reducció”, una tendència que no s’esperava després de l’èxit de la pràctica en la postpandèmia.
