Alstom té la intenció de tornar-se a presentar a la nova licitació que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) obrirà per construir 39 trens. D’aquesta manera, la multinacional francesa redoblarà l’aposta per intentar aconseguir un contracte milionari de més de 300 milions d’euros. El 24 de desembre, el TOT Barcelona avançava que TMB havia deixat deserta la licitació per construir els combois, amb un preu base de licitació de 388 milions d’euros, IVA inclòs. Alstom va ser l’única empresa que hi va participar, però el contracte no es va poder adjudicar perquè Alstom no va presentar una oferta econòmica concreta i TMB la va valorar com a “inadequada”. De fet, tot el procés ha estat rodejat de polèmica perquè inicialment l’empresa ferroviària va ser vetada perquè va ser inclosa en un llistat de Nacions Unides amb negocis als territoris ocupats de Palestina, un fet incompatible amb les polítiques contractuals aprovades per l’Ajuntament de Barcelona en relació amb el genocidi a Gaza. Un nou llistat de l’ONU, publicat a finals de setembre, va aixecar la prohibició a Alstom i va afectar la seva principal competidora, la basca CAF, que va ser incorporada en l’informe de l’ONU i no es va poder presentar a la licitació de TMB.
Amb el concurs desert, l’oferta pública per construir els 39 trens de TMB s’haurà de tornar a convocar. Fonts d’Alstom expliquen al TOT Barcelona que quan surti la segona licitació la seva intenció és analitzar la proposta i presentar una oferta “per continuar col·laborant amb TMB”. Prèviament, Alstom donarà a conèixer dilluns vinent a la seu de Foment del Treball l’informe d’impacte dels anys 2024 i 2025 de l’empresa a l’Estat espanyol i especialment a Catalunya, on la multinacional francesa té una fàbrica a Santa Perpètua de Mogoda amb un miler de treballadors.
Uns 200 milions en compres a Catalunya
El document analitza la contribució social, econòmica, industrial i ambiental d’Alstom i es pot entendre com un cop de força de la multinacional quan està en joc un contracte milionari -el de TMB- pel sector ferroviari a Catalunya. Algunes de les dades que es posaran sobre la taula destaquen la importància d’Alstom a l’Estat i a Catalunya: 7.300 llocs de treball (dels quals 3.000 de directes), una aportació de 400 milions al PIB, més de 200 milions en compres a Catalunya i una xarxa de més de 900 proveïdors, dels quals 320 són catalans. La presentació comptarà amb la presència del president de Foment, Josep Sánchez Llibre; el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, i el president d’Alstom Espanya, Leopoldo Maestu, entre molts altres.
39 trens cabdals pel futur tram central de l’L9
La construcció dels 39 trens nous per a TMB és fonamental davant el creixement que experimentarà la xarxa de metro els anys vinents amb la posada en marxa del tram central de l’L9. 22 dels metros que es fabricaran seran per l’L9 i altres 17 per a la resta de les línies: sis seran per a l’L1, tres per a l’L2, quatre per a l’L3 i quatre per a l’L4. La incorporació d’aquests combois haurà de permetre en un futur millorar la freqüència de pas en totes les línies. Des de TMB, explicaven a finals de desembre que es vol convocar com més aviat millor la nova licitació i escurçar “el termini de presentació d’ofertes perquè el retard sigui mínim“.
El primer concurs va quedar desert perquè la proposta d’Alstom no complia amb les exigències que s’establien als plecs i TMB la va considerar “inadequada”. Concretament, la multinacional va presentar una oferta tècnica però no econòmica. Fonts d’Alstom ho justifiquen pel fet que els requisits tècnics i econòmics en conjunt eren molt exigents, “tenint en compte que els plecs estaven estructurats per fer una oferta de petites quantitats en diferents lots”. Alstom assegura que els darrers mesos ha treballat intensament per complir amb els requisits marcats per TMB, però “a pesar del nostre compromís, no ha estat possible”. L’empresa vol seguir col·laborant amb TMB per oferir als passatgers metros “fiables, sostenibles i innovadors”, i defineix la companyia pública barcelonina com un “soci estratègic i valuós”. “La nostra presència sòlida, les inversions continuades i la reconeguda experiència en mobilitat a Catalunya reflecteixen el compromís d’Alstom amb aquest territori”.
Impugnació de la licitació
La licitació per fabricar els 39 trens ha estat marcada per l’exclusió inicial d’Alstom perquè figurava en un llistat de Nacions Unides del 2023 amb negocis als territoris ocupats de Palestina. Aquest fet contravenia les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona, que el maig passat va trencar relacions amb Israel i l’agermanament amb Tel-Aviv, i va decidir també no contractar les empreses incloses en el llistat de l’ONU. Una instrucció de la gerència de l’Ajuntament de Barcelona del 5 de juny del 2025 diu en un dels seus punts que no es contractarà cap de les 97 empreses que figuren en el llistat de Nacions Unides que “operen il·legalment” en els assentaments ocupats de Palestina, inclòs Jerusalem oriental, i “amb activitats que vulneren els drets humans al territori palestí ocupat”. Tot i ser una empresa metropolitana, TMB va haver de complir amb el requisit marcat pel consistori perquè rep finançament municipal.
En tot moment, Alstom va mantenir que la seva inclusió en el llistat de Nacions Unides era un error i tres mesos després que es publiqués la instrucció de la gerència municipal, un nou informe de l’ONU deixava clar que la multinacional francesa estava neta i no tenia negocis als territoris ocupats de Palestina. En tot aquest procés, Alstom va arribar a impugnar la licitació davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. Però, després de conèixer que Nacions Unides l’havia eliminat de llistat d’empreses amb negocis a Palestina, en va demanar el desistiment, la qual cosa va fer que el tribunal no s’hagués de pronunciar. La licitació va estar oberta durant quatre mesos. La presentació d’ofertes es va tancar el 3 de desembre i el concurs es va declarar desert el dia 24.
