El servei de neteja municipal s’ha vist esquitxat aquesta setmana per un judici que afectava un dels seus treballadors. Un empleat de la companyia Valoriza -que gestiona des de fa més de dos anys els districtes barcelonins d’Horta-Guinardó i Nou Barris– acudia als tribunals com a víctima d’una agressió que va tenir lloc fa uns mesos mentre realitzava tasques de neteja a la via pública. L’afectat va informar el seu responsable directe de l’incident en un primer moment, aportant el corresponent atestat dels agents de la Guàrdia Urbana que van intervenir en els fets, i també li va entregar la citació per a la vista deu dies abans de la celebració d’aquesta. Malgrat estar-ne al corrent, aquest membre de la plantilla es va acabar veient sol davant del magistrat, sense que cap responsable o representant de l’empresa es personés al jutjat ni se li facilités un advocat per a la seva defensa.
L’incident que ha derivat en aquest cas d’indefensió es remunta a principis del passat mes de setembre. Una brigada del servei de neteja es trobava en un carrer del districte de Nou Barris netejant amb una mànega entre contenidors quan a un dels treballadors se li va escapar momentàniament l’instrument, dirigint el raig d’aigua cap a la calçada. Just en aquell moment passava un motorista, que va acabar mullant-se. El conductor es va aturar uns metres més enllà i es va dirigir amb actitud amenaçadora a l’empleat, demanant-li explicacions. El seu company va provar de mediar entre els dos, provant de fer entendre el motorista que havia estat un accident i demanant-li perdó. El conductor del vehicle es va dirigir aleshores cap a l’altre treballador, increpant-lo i insultant-lo altivament. Davant d’aquests fets, l’empleat va avisar-lo que si prosseguia el denunciaria i, com aquest va continuar, va decidir fer-li una foto a la matrícula amb el seu mòbil. Quan ja es disposava a tornar al vehicle del servei de neteja, el motorista va propinar-li una puntada de peu a la mà, fent saltar pels aires el mòbil.
Un testimoni clau per evitar un desenllaç fatídic
Tota aquesta seqüència va acabar amb una denúncia per un delicte lleu de lesions. L’afectat va explicar l’ocorregut tant al seu encarregat com al cap de zona, aportant com comentàvem l’atestat de la Urbana on es detallaven els fets. Uns deu dies abans del judici, el treballador va rebre la citació per a la vista i també la va fer arribar als seus responsables. Poc abans de la celebració d’aquest, l’empleat va anar a buscar l’autorització per absentar-se de la feina i poder acudir als tribunals el dia assenyalat, que coincidia amb horari laboral. En un principi li van donar sense la signatura de l’empresa, com si el paper no hagués arribat a instàncies superiors tal com marca el procediment, de manera que haver de reclamar que li col·loquessin la firma perquè el document tingués validesa oficial. Tenint en compte les circumstàncies en les quals es va produir l’agressió -mentre treballava a la via pública- i havent informat els seus superiors, la víctima esperava que algun responsable o representant de l’empresa es personés al jutjat o que almenys li facilitessin un advocat o assessorament legal d’algun tipus. Res més lluny de la realitat.
El treballador va acudir a la Ciutat de la Justícia sol i la vista es va celebrar sense un lletrat per al denunciant. Sí que es va presentar al judici un testimoni que va presenciar tota la seqüència i que va testificar a favor de la versió de l’empleat del servei de neteja. El seu relat va acabar resultant clau perquè el cas acabés amb el motorista declarat culpable d’un delicte lleu de lesions, forçant-lo a pagar 180 euros de la reparació del mòbil de la víctima, així com 240 euros per l’agressió en si. Ara bé, el desenllaç podria haver estat molt diferent si el testimoni no s’hagués presentat i aquest membre del servei de neteja municipal hagués hagut de defensar la seva versió dels fets sense representant legal, amb el consegüent perjudici també per a l’empresa.
Xoc de versions amb l’antelació de l’avís
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona admeten que tant l’empresa com el consistori tenien coneixement dels fets i del corresponent atestat de la Urbana, però asseguren que el treballador va comunicar la data del judici de forma “sobrevinguda, amb poca antelació”, i que això no va permetre que es pogués “organitzar cap acompanyament”. Aquestes declaracions contrasten amb les de l’afectat, que manté que va informar els seus superiors de l’assenyalament almenys deu dies abans de la celebració de la vista. Des de la companyia insisteixen que han fet “seguiment en tot moment del cas” i remarquen el seu ferm compromís cap als treballadors que es puguin trobar en situacions d’aquest tipus.
Per la seva banda, l’Ajuntament condemna qualsevol mena de violència cap als treballadors i treballadores i dona el màxim suport a les persones que han viscut situacions de violència o agressions.
