En Jaume Garcia és un advocat laboralista jubilat. Té 73 anys i una trajectòria de gairebé quatre dècades a l’esquena. Es va afilar a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) el 1983 i des d’aleshores també forma part de la Mutualitat de l’Advocacia. Aquesta entitat -que es remunta al 1948- va ser fins als noranta l’únic sistema alternatiu al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) que tenien a l’abast els lletrats per poder cotitzar i accedir a una pensió de jubilació.
Com en el cas dels arquitectes i d’altres col·lectius com els procuradors o els aparelladors, el que havia de servir per garantir una renda vitalícia digna per als treballadors del sector després de la seva retirada professional no ha pogut complir aquest objectiu, responent únicament a criteris financers, ben bé com una assegurança privada. “El sistema va funcionar bé durant uns anys, però el 2015 ja sabien que era un desastre i van preferir mantenir l’engany dient que et donarien el mateix o més que el RETA. La realitat és que el 90% de les pensions no arribaran al mínim i que tenim companys que han continuat treballant amb 80 anys arrossegant la toga“, assegura Garcia, a qui li ha quedat una renda per jubilació de 600 euros que no està subjecte a variacions per la inflació ni es completa amb cap mena de suport solidari per part de les autoritats.
Aquest lletrat barceloní és un dels milers d’afectats a Catalunya per la fallida d’aquest sistema alternatiu de pensions. Com la gran majoria de professionals del sector, quan a finals dels noranta es va obrir la possibilitat de passar-se a la xarxa pública, ell va optar per mantenir-se a la mútua, ja que era l’única opció que no implicava perdre bona part dels diners invertits fins aleshores. Amb l’esclat mediàtic de la problemàtica a principis del 2023, Garcia va començar a mobilitzar-se amb altres advocats d’arreu de l’Estat per aconseguir l’habilitació d’una passarel·la per traspassar les seves cotitzacions al sistema públic de prestacions socials.
“Les autoritats estaven obligades a fer seguiment d’aquestes prestacions des del 2012 i aquí hi ha hagut deixadesa. Només demanem que se’ns tracti igual que als autònoms perquè hem pagat igual”, afirma. El lletrat -que és membre de la plataforma Passarel·la Al RETA Ja– insisteix que amb aquesta integració a la xarxa pública no estan demanant la desaparició de les mutualitats, que poden continuar operant com a assegurança complementària o pla de pensions, però no com un sistema alternatiu a la Seguretat Social. Per tot això, sortiran als carrers el pròxim 27 de setembre a Madrid en una manifestació unitària en favor d’una passarel·la que respecti l’antiguitat dels afectats i sense exclusions. La concentració tindrà lloc just la setmana que conclou el període d’esmenes de la proposta de llei que el PSOE ha portat al Congrés dels Diputats per permetre aquest pas a la xarxa pública.
Vides laborals que s’esfumen i l’alternativa catalana
La Gemma Águeda és una altra de les advocades barcelonines afectades per aquest sistema de pensions fallit. Té 60 anys i va col·legiar-se el 1989. Ara com ara, no sap quina renda de jubilació li pertocarà. “Vivim immersos en una inseguretat jurídica. No podem afrontar una vellesa amb aquesta incertesa”, lamenta. Les darreres previsions de la mutualitat apuntaven que podria tenir accés a una pensió d’uns 800 euros, una xifra per sobre la mitjana dels lletrats catalans, però que no patirà cap variació en funció de la inflació. Tot i portar gairebé quatre dècades de trajectòria professional i haver aportat en aquest temps un capital superior al mínim que se li requereix a un autònom, no podrà accedir a la renda mínima ni es podrà jubilar als 65 anys. “Ens diuen que ens volem aprofitar de les millores actuals dels autònoms, però és que fins ara no hem pogut fer el pas al RETA sense perdre la nostra antiguitat“, remarca. Águeda subratlla que els principals afectats per aquesta situació no són els empleats de grans bufets i despatxos, sinó els petits advocats d’ofici, de l’àmbit laboral, matrimonial o d’estrangeria, que estan molt lluny de les dades de facturació de gegants del sector com Cuatrecasas.
Posar xifres al nombre de lletrats de casa nostra que es troben en la mateixa tessitura és complex, però es calcula que un percentatge força elevat dels 24.000 afiliats de l’ICAB no cobra la pensió mínima o no ho farà en un futur. Quant a la resta de l’Estat, només la Mutualitat de l’Advocacia ja té prop de 64.000 membres repartits pels diferents territoris, majoritàriament a Madrid. En el cas català, s’afegeix a l’equació una variant que embolica encara més la troca. A finals dels noranta, el monopoli que havia tingut fins aleshores la companyia estatal es va trencar amb l’entrada a escena d’un competidor, Alter Mútua.
Aquesta entitat fundada el 1840 es va encarregar durant dècades de cobrir totes les prestacions de la Seguretat Social a les quals no tenien accés els advocats per formar part d’aquest sistema alternatiu. Això vol dir que quan et donaves d’alta de la mutualitat per la pensió, també ho feies en paral·lel d’una altra per poder obtenir una renda per viduïtat, malaltia o incapacitat permanent, entre altres. El 1999 es va obrir la possibilitat de mantenir les dues mútues o agrupar totes les prestacions sota el paraigua d’Alter Mútua. Una de les persones que va decidir fer el canvi va ser la Isabel Rabell. “Només feia dos anys que estava afiliada, així que hi vaig renunciar per tenir-ho tot cobert en una mateixa mutualitat”, explica aquesta advocada, que és membre tant de la plataforma Passarel·la Al RETA Ja com del col·lectiu J2.
Des de la Mutualitat de l’Advocacia van impugnar l’aparició d’aquest competidor, però, després d’una pugna judicial, la firma catalana va aconseguir operar amb totes les de la llei l’any 2007. Dues dècades més tard, aquest sistema alternatiu no sembla haver donat resultats millors que l’altre, almenys pel que fa a les pensions. El pagament de la quota d’Alter Mútua incloïa cinc pòlisses diferents i reservava una part petita en concepte de jubilació. Això ha fet que afiliats com Rabell, que té 52 anys, hagin acumulat en aquest temps un capital molt menor del que pensaven i que amb tota probabilitat es retirin de la vida professional amb una renda folgadament per sota de la mínima.
“Fa 28 anys que treballo, però per al sistema és com si no tingués vida laboral. Això és un perjudici enorme”, rebla. Davant d’aquesta situació, la lletrada va optar per passar-se a la xarxa pública ara fa dos anys. “Ho vaig fer perquè vaig calcular que, quan em toqués jubilar-me, el RETA em donaria com a mínim una xifra superior al que em tocaria per la mútua“, assenyala. Tot i això, l’advocada manté encara la filiació a Alter Mútua per poder tenir coberta la renda per incapacitat o viduïtat fins que generi a la Seguretat Social els anys requerits per accedir-hi. Es calcula que l’entitat té prop de 8.000 membres, la majoria concentrats a Catalunya i en un petit reducte a Màlaga.
Una passarel·la universal
El gran camp de batalla tant dels advocats com de la resta de col·lectius afectats per sistemes alternatius de pensions és aconseguir que la passarel·la inclogui tots els afectats. Per ara, les condicions que es plantegen per poder acollir-se al traspàs a la xarxa pública és haver format part d’una mútua almenys des del 2005 i demostrar una situació de vulnerabilitat econòmica. Amb el redactat actual de la proposta de llei, doncs, casos com el de Garcia quedarien fora, en considerar que ja estan cobrant una pensió, per molt minsa que sigui. “És fonamental que la normativa inclogui els passius perquè ells van ser els que no van poder triar perquè aleshores era obligatori“, insisteix Rabell. El mateix criteri que amb els ja jubilats s’aplica per a persones que tinguin atorgada una renda per viduïtat, fill a càrrec o malaltia. També aquells que ja tinguin prou anys cotitzats per arribar al mínim legal, independentment que en tinguin més de comptabilitzats al sistema alternatiu. Aquesta universalitat de la passarel·la serà una de les grans reivindicacions de la manifestació del 27 de setembre a Madrid, que comptarà amb la participació d’altres entitats com l’Associació Nacional de Mutualistes Arquitectes, Arquitectes Tècnics i Químics (ANMARQ), per exemple.
Tanmateix, lletrats i arquitectes difereixen en el valor que s’ha de donar als anys cotitzats en aquest sistema alternatiu. Els primers aposten per un canvi a la xarxa pública exacte, és a dir, que un any cotitzat a la mútua equivalgui a un a la Seguretat Social. “Nosaltres vam pagar un sistema que era legal. Per això, pensem que el fons acumulat no ha de servir per comprar anys, sinó que els anys treballats s’han de canviar pels cotitzats”, indica Rabell. Amb l’objectiu de facilitar l’acord i salvar les distàncies entre partits que de moment no han aconseguit tirar endavant amb el nou reglament, els segons consideren que s’hauria d’aplicar un coeficient al voltant del 0,77 que els permeti millorar unes pensions lleugerament més baixes que els advocats i que en molts casos ronden els 400 euros. En tot cas, el govern espanyol sembla encara lluny d’aconseguir una majoria a la cambra que permeti continuar amb la tramitació de la norma, de manera que és probable que el termini per modificar el text acabi prorrogant-se.
