Montserrat Martí va néixer entre llibres. Aquesta dona de 76 anys ha mamat des de ben petita la passió per un sector que va descobrir de la mà del negoci familiar, una de les tantes llibreries que van existir durant el segle XX al barri Gòtic. La seva intuïtiva manera de moure’s per l’atapeït local que regenta al número 5 del carrer del Cardenal Casañas, el tracte gairebé familiar amb els clients i els càlculs del preu escrits a mà en una llibreta denoten una manera de fer a l’ancienne que s’ha preservat intacta durant cent anys entre les prestatgeries i el mobiliari de fusta fosca. “La Bosch, la Bastinos, la Castells… moltes de les llibreries històriques de la zona van acabar tancant amb els anys. Jo he tingut la sort que els avis i els pares van poder comprar el local. Si haguéssim de pagar un lloguer, ja faria molt de temps que no estaríem aquí“, apunta.
Després de més de seixanta anys darrere el taulell, Martí pot fer gala d’haver-se convertit en una de les últimes supervivents d’aquella època daurada del sector al cor de Barcelona. La Pompeya és una de les dues úniques llibreries centenàries de la ciutat que manté la seva ubicació original. L’altre negoci que aguanta estoicament el pas del temps és l’Espai Quera, una antiga llibreria que data del 1916 reconvertida parcialment en una cafeteria. La proximitat entre aquests dos locals permet dibuixar sobre el mapa un triangle gairebé perfecte si afegim la llibreria Sant Jordi, un altre establiment històric del Gòtic que després de quatre dècades abandonarà finalment aquest 2023 l’emblemàtica botiga del carrer de Ferran per traslladar-se al Raval. Aquest Sant Jordi, per tant, serà l’últim que viuran junts els negocis d’aquest particular triangle llibreter barceloní.
Una transformació per salvar el desnivell
La història de la llibreria Quera està inevitablement lligada al món de la muntanya. Josep Quer va obrir el negoci el 2 de febrer del 1916 en un petit local del carrer de Petritxol, on durant les primeres dècades va viure també la família. Malgrat especialitzar-se inicialment en obres teatrals catalanes, el quart fill del fundador va apostar per introduir a poc a poc material i llibres relacionats amb el muntanyisme i la geografia. Aquest va ser l’inici que va portar el negoci a convertir-se en un referent del sector a tot l’Estat. En aquest context va créixer Raimon Quera, quarta generació de la família i responsable de l’establiment fins al 2019, quan el va vendre a un empresari amb l’objectiu de preservar el local i una part de la seva activitat històrica.
“Després de la crisi del 2008 vaig començar a rumiar com podíem tirar endavant el negoci perquè els números no sortien. Si una botiga no funciona, ja pot ser molt emblemàtica que això no t’ajudarà a pagar la hipoteca. El romanticisme no paga factures. Vaig trucar a diverses portes i vaig gastar molts cartutxos fins que va sorgir aquesta oportunitat”, explica Quera, que ara treballa com a assalariat en el rebatejat Espai Quera, una simbiosi a mig camí entre la cafeteria i la llibreria. Malgrat uns inicis convulsos marcats per l’esclat de la pandèmia, la nova vida del local sembla que ha aconseguit estabilitzar les finances, conservant la part del local més icònica, així com la seva col·lecció de llibres especialitzats en muntanyisme.
Una tradició que el canvi de mans de la llibreria no ha alterat el més mínim és la de col·locar la parada per Sant Jordi. La quarta generació de la família continuarà enguany reunint-se per vendre llibres a la Rambla com sempre han fet. “Sant Jordi és una festa familiar per a nosaltres. En tots aquests anys hem viscut de tot. Encara recordo quan als anys setanta la gent s’havia d’amagar sota la parada perquè la policia estava disparant per dispersar manifestants”, relata Quera, que lamenta que les normatives municipals hagin acabat per despersonalitzar els estands, que abans tenien permís per penjar certs elements distintius.
Lloguers abusius per a la cultura
La diada de Sant Jordi d’aquest 2023 serà especialment emotiva per a la llibreria Sant Jordi. Després d’un llarg periple d’incertesa per aconseguir la supervivència del negoci, Jordi Morales ha trobat de la mà d’un programa municipal de protecció cultural un establiment al carrer d’En Robador on poder mantenir l’activitat que va iniciar el seu pare l’any 1983. Ho farà, però, acomiadant-se de l’espectacular local del carrer de Ferran que la seva família ha regentat durant quatre dècades.
“Miracles hi ha pocs en aquesta ciutat. El trasllat no és per una falta de demanda. Nosaltres tenim clients, però no podem pagar el lloguer que ens demanaven els propietaris per continuar”, assegura Morales, que remarca que el seu no és un cas aïllat, sinó que forma part del dia a dia del Gòtic. El responsable del negoci ha vist en els darrers anys com cada cop queden menys famílies a la zona i menys comerços dels històrics. Aquesta vacant l’ocupen establiments enfocats a un turisme que Morales defineix com de baixa qualitat. “Molts dels nostres clients es queixen de com ha canviat Barcelona. Només resisteixen els negocis que tenen un local de propietat”, lamenta i assenyala que aquesta pèrdua de teixit comercial local repercuteix directament en la cohesió social del barri.
Una recepta en blanc i negre
La llibreria Pompeya deu el seu nom a un antic casal de barri que s’erigia a principis del XX a la travessera de Gràcia. Els avis de l’actual responsable de la botiga hi havien treballat com a conserges durant força temps i, quan van decidir-se a obrir el negoci en el petit local del carrer del Cardenal Casañas l’any 1922, el van batejar amb el nom d’aquesta ciutat de l’època romana en homenatge. La seva intenció inicial era comprar l’espai, però l’advocat de l’aleshores propietari els va recomanar no fer-ho perquè l’edifici estava afectat hi havia d’anar en algun moment a terra.
Aquella mostra de bona fe del lletrat va resultar clau per a la supervivència del negoci, ja que després d’uns anys de lloguer, l’edifici va quedar desafectat i els llibreters van poder adquirir finalment amb garanties el local on encara avui dia resisteix la llibreria. La neta dels fundadors, Montserrat Martí, recorda jugar entre els estrets passadissos de la botiga i com aquesta s’omplia els dissabtes de professors que buscaven material per preparar les classes de la setmana. D’aquella època només es conserva l’establiment i un plec de factures pendents de cobrar des de fa gairebé 50 anys.
Tampoc s’ha mantingut el tradicional dinar que la família celebrava cada any per Sant Jordi, quan muntaven parada a la Rambla i podien reunir-se una desena de persones per vendre llibres. “Era com una gran festa per a nosaltres. Amb la normativa actual, no ens surt a compte continuar-ho fent. Preferim menjar poc i pair bé“, afirma Martí. Aquesta consigna la té gravada a foc Ricard Martí, el nebot de la responsable i qui a priori li agafarà el relleu al capdavant del negoci. “No m’havia plantejat mai ser llibreter, però algun dels millors records de la meva infantesa els vaig viure entre aquestes parets”, confessa. El nebot té clar que la constància és un dels secrets de la supervivència de la Pompeya i ha fet seva la premissa de no canviar les coses que funcionen. “Si ja ho tenim difícil per competir amb les grans superfícies, si volguéssim adaptar-nos als gustos d’ara perdríem precisament allò que ens fa diferents“, conclou.
