El restaurant Tramonti 1980, un dels locals italians més emblemàtics de Barcelona i considerat el primer establiment de cuina italiana que va obrir a la ciutat, tancarà definitivament després de més de quatre dècades de servei. L’anunci arriba en un moment especialment dur: la mort recent del seu fundador, Giuliano Lombardo, de 75 anys, a la qual se suma la pèrdua, fa tot just uns mesos, del seu germà i cuiner principal. Amb ells desapareix també l’ànima d’un projecte familiar que va introduir una manera molt particular d’entendre la gastronomia italiana a la ciutat.
Segons es pot llegir al seu web, obrir el Tramonti durant els anys vuitanta va ser per a la família un acte de convicció i d’aventura. En una Barcelona que començava a obrir-se al món, el restaurant va aportar un estil mediterrani fresc, proper, i una cuina que defugia els tòpics per apostar per receptes tradicionals amb producte acurat. Aquell esperit autèntic va convertir el local en una segona casa per a veïns, artistes, periodistes i amants d’una Itàlia sense artificis.
El fundador, figura clau del negoci i de la seva manera de fer, era conegut per la seva presència constant a sala: cordial, meticulós, atent a les converses i als detalls. El seu germà, des de la cuina, completava el tàndem amb plats que s’havien fet gairebé de culte: les pastes casolanes, els arrossos a l’estil italià, els guisats lents i unes postres que molts clients encara recorden com un final imprescindible. La mort del cuiner va deixar un buit difícil d’omplir, però la família va resistir, mantenint la mateixa carta, el mateix ritme i la mateixa vocació de servei.
A les xarxes socials, la família ha explicat que el Tramonti sense el seu fundador “no seria el Tramonti”, perquè la seva personalitat impregnava “cada decisió, cada horari, cada relació amb els clients de tota la vida”.
