La prèvia de la Mercè de 2025 no ha omplert tertúlies, aquest cop més aviat centrades en el que passa a Gaza i el traspàs de competències fallit a la Generalitat. Només una crítica, tímida, al cartell de la Mercè, es pot considerar com a polèmica. Un sector de l’Església ha criticat el que considera un dibuix blasfem contra la Mare de Déu. En ell, coronant un tauló de circ, apareix una verge espontània, festiva, que no lliga amb els paràmetres clàssics de la pietat. Bé podria ser la verge o bé Rigoberta Bandini, que amb sis ballarines a l’escenari i evocant a Jesucrista –no Jesucrist, sinó Jesucrista– ha tancat un concert inesborrable pels milers de persones que s’han concentrat aquest divendres a l’escenari Mediterràniament d’Estrella Damm a la platja de Bogatell.
La cantant barcelonina no ha decebut els feligresos de primera fila i ha sorprès els més nous amb un espectacle que bé podria signar al Palau Sant Jordi. Sis canvis de vestuari, sis ballarines, que també cantaven, una actriu pels descansos, una passejada per la sorra de Bogatell i dos clàssics, per acabar, que tothom sap de memòria. La catalana va saltar a la fama amb el famós Ay mamá amb què es va presentar al primer Benidorm Fest. Tot un himne que la gent no coneix pel títol, sinó més aviat per una pregunta que ja és història: “¿Por què dan tanto miedo nuestras tetas?”. Amb els pits a l’aire, Bandini ha coronat una nit memorable en què no ha faltat la mítica cançó de l’anunci d’Estrella Damm, Aviam què passa; una més modesta però que li va donar un Goya, el Amor; o Perra, l’altre gran himne de la barcelonina.
Amb Perra, de fet, ha començat a predicar els seus principals manaments. ‘No tindràs por al fracàs’ ens ha dit amb la cançó Kaiman. Poc abans ha qüestionat, amb més ironia que mala llet, la pressió estètica a què estan sotmeses les dones i poc després, aprofitant que el ball –un de tants balls que tenia preparat– la deixava en una plataforma alçada, ha llançat un al·legat a favor de la flotilla de la llibertat que navega rumb de Gaza. Amb menció especial “per la nostra exalcaldessa”, que “està a una de les flotilles i des d’aquí li enviem tot el nostre suport”. El que passa a Palestina, ha dit sense embuts ni música de fons, “és un genocidi”. “Que els governs facin ja alguna cosa per parar la barbàrie”, ha sermonejat des de l’escenari.
Minuts després, i nombrosos canvis de vestuari després, la cantant ha reviscut l’espectacle i s’ha acomiadat al ritme de Jesucrista Superstar, l’eslògan que dona nom a la gira actual i que mostra les dues cares de la Rigoberta. La cara Jesucrista; més introspectiva, predicadora, més combativa. I la Superstar, pura reina del pop. Els nous han descobert les dues cares de la moneda i els fidels, els de primera fila, s’hi han tornat també amb dues versions: la introspectiva, amb crits de “t’estimo”, i la desacomplexada, al crit de “perra”.
La Mushkaa omple la platja a primera hora
Poques hores abans, a les nou en punt de la nit, aquesta primera fila era plena d’adolescents amb la samarreta del Barça. Perquè ella és culer, molt culer. La Mushkaa no es cansa de dir-ho, a qualsevol entrevista i també dalt de l’escenari. A Barcelona, no podia ser diferent. La samarreta del Barça és només un dels molts apunts futbolístics de la jove de Vilassar de Mar dalt de l’escenari, que altres cops fins i tot s’ha animat amb uns tocs de pilota. Aquesta nit, ha aparegut amb la samarreta que va viralitzar Mario Balotelli —exjugador del City de Guardiola— qüestionant qui sap què a qui sap qui. “Per què sempre jo?”, deia la samarreta, que aquest nit ha reviscut, exactament igual, al cos de la Mushkaa.
La Mushkaa és més que la germana de la Bad Gyal. Amb només 21 anys s’ha convertit en una veu referent de la música urbana en català. Va publicar la cançó Res kla el 2021, va sumar 100.000 reproduccions a Spotify en pocs mesos i, en tres anys, ha omplert l’escenari cerveser de la platja de Bogatell. Com sempre, fent gala d’una enorme capacitat per aconseguir col·laboracions diverses a l’escenari, ha interpretat clàssics com Sexysexy, Sembla Mentida o Diabla.
L’última a actuar, Lia Kali, ha tancat els concerts de divendres. Una veu menys mediàtica que Rigoberta Bandini, potser, però que, en canvi, al backstage, perfils diversos la descriuen com una de les que té “més projecció” del panorama espanyol. Té 27 anys. De pare bateria i mare escriptora, combina el soul, el reggae i el rap. I amb ella, els joves tornen a omplir Bogatell. Amb 27 anys, la cantant ha tingut capacitat de programar gires que compten amb recintes importants com el Wizink Centre de Madrid. L’any que Rigoberta Bandini ha beneït Bogatell, la platja ha consolidat la Mushkaa i ha descobert Lia Kali.
