La foscor es pot presentar a través de diferents rostres, i és per això que és més que encertat el títol de l’exposició de fotos sobre moviments de l’extrema dreta a Europa que es pot veure al Palau Robert: ‘Tots els colors del negre’. L’exposició, que es pot visitar fins al pròxim 26 de febrer, és del fotoperiodista Jordi Borràs i és resultat del llibre que va publicar l’any passat i que recull una investigació periodística sobre moviments d’extrema dreta a Europa.
Aquesta mostra inclou imatges inèdites amb textos de Núria Cadenes i fragments d’assajos de Michael de Montaigne i fa un repàs per alguns dels països on l’extrema dreta té més força: Suècia, Polònia, Letònia, Alemanya o França. Tal com ha explicat Borràs a l’ACN, l’objectiu d’aquest treball és mostrar com, a cada país, l’extrema dreta “pren les seves formes” amb les seves “diferències”. “La idea era explicar que és un virus estès per tot el món”, ha indicat.
Simbologia i càntics franquistes durant el 12-0
Pensar en extrema dreta des de Barcelona fa, inevitablement, pensar en una de les seves manifestacions més recents. Es tracta de la concentració que van protagonitzar gairebé un centenar de persones a la muntanya de Montjuïc durant el Dia de la Hispanitat. L’acte el va convocar la ultradreta, que van convertir la plaça Sant Jordi en escenari de proclames contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i del moviment independentista. A més, alguns dels presents van exhibir simbologies i proclames franquistes, nazis i racistes.
Aquests fets els va denunciar dies després l’Ajuntament a la Fiscalia de Delictes d’Odi. El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, es va mostrar preocupat a través de Twitter recordant que “aquesta data no pot ser excusa per treure esvàstiques, banderes i alçar braços; l’apologia del franquisme i el nazisme és incompatible amb la democràcia”. Les seves paraules feien referència al fet que l’Ajuntament va denunciar el 2021 fets similars, però un jutjat ho va arxivar.
