L’any 1891, el rellotge de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, fundada l’any 1764 i ubicada al número 115 de l’actual Rambla, on ara hi ha el Teatre Poliorama, va ser escollit per l’Ajuntament de Barcelona per marcar “l’hora exacta” de la ciutat. Només feia cinc anys que l’Acadèmia havia fundat el seu servei horari amb la intenció de posar ordre a l’anarquia que en aquest sentit hi havia a la ciutat. Va fer aquesta feina fins a l’any 1926, és a dir, un total de 35 anys. L’Acadèmia era l’encarregada d’establir els cronometratges per a les observacions astronòmiques que feia des dels telescopis de les cúpules del seu edifici -ho va fer fins que es va posar en marxa l’Observatori Fabra- i, en anys posteriors, va fer servir el rellotge per a la recepció dels senyals horaris transmesos per ràdio.
Hi havia un precedent d’hora oficial, el que oferia l’Oficina de comprovació de cronòmetres de l’observatori Ricard, situat a tocar del Port, però en aquest cas només atenia requisits de la marina mercant, que necessitava conèixer l’hora exacta per determinar la posició en el mar dels vaixells que arribaven a Barcelona. I va ser amb aquest precedent que l’Ajuntament de Barcelona va trobar convenient disposar d’un sistema de mesuratge del temps que pogués servir per a altres activitats que es produïen a Barcelona.
Però l’any 1972 l’Acadèmia va substituir els seus rellotges mecànics per un altre d’electrònic de quars, que continua funcionant i proporciona l’hora amb precisió d’una dècima de segon. Aquest rellotge es troba a l’interior de l’edifici, al primer pis, i es pot entrar lliurement a veure’l. Això sí, està protegit per una vitrina.
El rellotge de la Catedral, el primer referent
Ara bé, hem de remuntar-nos alguns segles enrere per documentar els primers intents de fixar una hora oficial a la ciutat. En concret, hem de viatjar a finals del segle XIX -1396-, quan, per iniciativa del Consell de Cent, el rellotge de la Catedral va ser l’hora de referència a Barcelona. Dalt de la torre anomenada de les hores o del rellotge, la campana Eulàlia repicava les hores, i l’Honorata assenyalava els quarts. Més endavant, l’hora de la ciutat la va marcar un rellotge construït el 1576, batejat com a rellotge dels flamencs, que es conserva encara al Museu d’Història de Barcelona. I va ser referent fins al 1863, quan es va establir el Servei Municipal de l’Hora, que unificava tots els rellotges públics de la ciutat amb l’hora de la Catedral. Aleshores es va considerar que el rellotge dels flamencs no era fiable i se’n va construir un altre.
