El rellotge icònic de la seu antiga del banc BBVA de la plaça de Catalunya podria tornar a funcionar. Amb aquesta intenció, el PP presentarà el dimarts vinent a la comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge un prec en el qual demana al govern de Jaume Collboni iniciar les converses amb la propietat de l’edifici, el grup Inditex, per tal que el rellotge torni a girar i doni l’hora. Ja fa anys que està en desús i ara mateix l’hora està aturada a les 11:41.
Segons el text de la iniciativa, a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el regidor Juan Milián defensa que cal trobar vies d’entesa i col·laboració per aconseguir que el rellotge torni a funcionar. Segons els populars, el rellotge forma part del “patrimoni cultural i de la memòria” de la ciutat des del 1971 i ha tingut una “vinculació sentimental” amb bona part de la ciutadania de Barcelona. Milián opina que el rellotge es troba en un estat d’abandonament des que el BBVA va deixar l’immoble, fa més d’una dècada.
En declaracions a aquest mitjà, el president del PP a l’Ajuntament Daniel Sirera subratlla que després de recuperar els forjats històrics del metro, “volem continuar mantenint el patrimoni històric de la ciutat, per això demanarem a l’Ajuntament que col·labori amb els propietaris perquè el rellotge torni a estar operatiu i continuï formant part de la vida de tots els barcelonins”.
Quan es va posar en funcionament?
El rellotge forma part dels Petits Paisatges de l’Ajuntament de Barcelona, igual que el termòmetre de l’òptica Cottet, del Portal de l’Àngel, o el mussol de la Diagonal, davant del monument a Jacint Verdaguer. Precisament, el mussol era inicialment un anunci de Rètols Roura, l’empresa que va muntar el rellotge a la seu del BBVA. Segons l’Ajuntament de Barcelona, hi ha certs dubtes sobre quan es va posar en funcionament el rellotge, ja que l’empresa Roura diu que va ser l’any 1969 i el BBVA sempre ha defensat que va ser el 1971, “per tal de commemorar els cinquanta anys de l’entitat a la ciutat de Barcelona”, recull el llibre dels Petits Paisatges. La imatge principal de l’article és de МаратД i s’ha publicat a la Viquipèdia.
La instal·lació del rellotge no va ser fàcil: fa quasi dues tones de pes, té 4,7 metres de diàmetre i quasi un metre d’ample. No obstant això, la feina es va fer bé, ja que ha arribat a suportar vents de més cent quilòmetres per hora. Quan funcionava, el rellotge girava. En una de les cares assenyala les hores amb números romans i en l’altre hi ha el logotip del BBVA, que a les nits s’il·luminava. Les busques que marquen les hores fan dos metres i les dels minuts 2,6 metres, diu l’Ajuntament en el llibre dels Petits Paisatges de Barcelona.
Al llarg de la seva història, la maquinària del rellotge s’ha canviat almenys en sis ocasions i s’han anat introduint elements tecnològics nous. “Per les festes de la Mercè del 1983 se li va incorporar un carilló, i des del 1985 rep els senyals horaris via satèl·lit”. De fet, el rellotge que veuen els ciutadans és només una carcassa “dins de la qual hi ha un motor que fa moure les enormes busques”, subratlla el consistori en el llibre. “El rellotge de debò és dins de l’edifici i transmet els senyals horaris a la carcassa exterior a través del corrent elèctric”.
L’edifici es va comprar per uns 100 milions d’euros
Ara l’edifici, obra de l’arquitecte Eugenio Pedro Cendoya (1952), on es troba el rellotge, a la cantonada de la plaça de Catalunya amb el carrer de Bergara, és una macrobotiga de Zara. L’immoble va ser comprat per Amancio Ortega el 2013 per uns 100 milions d’euros. Durant força temps, aquest rellotge va servir per donar la benvinguda al nou any. Segons detallava el Punt Avui el 2020, Jordi Rovira, el tècnic encarregat del manteniment, va instal·lar 48 trompetes per amplificar el so de les campanes, “però la gran quantitat de gent que es reunia a la plaça -per celebrar el Cap d’Any- n’ofegava el so”, explicava el diari. Sirera ha recordat també la celebració del Cap d’Any a la plaça de Catalunya.
