Han estat la gran revelació dels últims anys. Un grup que canta en valencià capaç d’omplir el Palau Sant Jordi i de reunir prop de 10.000 persones en un concert a Madrid. Després de deu anys sobre els escenaris, Zoo s’acomiada aquest dissabte de Barcelona amb un concert únic aquesta nit a la Telecogresca, el primer “gran festival” que els va convidar a Catalunya. El festival, que té com a gran atractiu –i gairebé únic– el comiat de Zoo, va penjar el cartell d’entrades esgotades aquest passat divendres. Els valencians van esclatar amb Estiu, una cançó que reclamava “no caure en l’autocompassió” just en un moment de canvi polític a València. És més, Zoo salta als escenaris en el mateix moment que l’esquerra destrona la dreta, plàcidament instal·lada a les institucions valencianes durant molts anys. Ves per on, marxen ara, que el PP ha recuperat el tron gràcies al suport de l’extrema dreta. Amb desenes de concerts a Barcelona, però també en pobles petits d’arreu del país, el grup valencià tanca el seu periple per una ciutat que els ha donat força alegries.
Marxa un grup històric per a la comunitat valenciana catalanoparlant, els primers valencians a omplir les prop de 20.000 cadires del Palau Sant Jordi trenta anys després del mític concert de Raimon a Barcelona. Així, els de Gandia van fer història el desembre de 2022, en un concert que van preparar durant mesos i que va recollir tota una trajectòria rebel dedicada a la música i a la protesta. Els de Zoo diuen que cantar al Wizink Centre de Madrid els feia “morbo” –prova més que evident de la seva rebel·lia– i que a Barcelona han viscut la cúspide del seu projecte musical. Després del seu concert al Sant Jordi, Zoo va tornar com un dels grups més importants que configuraven el cartell cultural de la passada Mercè.
Música descaradament ideològica
“Venim del sud”, acostuma a recordar Toni S. Panxo, cantant i ànim del grup, en els concerts. Els valencians han crescut de forma exponencial a Catalunya aquests darrers anys, amb ritmes electrònics, de hip-hop i una defensa a ultrança de la llengua. És més, la combinació entre llengua i lluita fa que, en les seves cançons, l’anticapitalisme, la defensa de la terra i de la cultura aparegui una rere l’altre. Un grup descarat que s’ha atrevit amb un tòtem espanyol, el tenista Rafa Nadal, a la cançó Tobogan –un dels moments més cridats als concerts, per cert–, que ha elogiat les mestres “rebels, decidides, valentes” que van enfrontar-se al llegat franquista, en cançons com la Mestra, i que ha engegat els Ventiladors per “escampar la merda”. Epíleg ha estat el seu últim treball.
Després d’anys sent la referència musical de la cultura valenciana, aquest grup que va heretar el millor d’Obrint Pas o la Gossa Sorda i ha fet el seu propi camí diu adeu perquè sent que “seria difícil fer-ho millor”. El seu amor per la música és el que ha dut a Panxo, líder de Zoo, a tancar la paradeta i, segons ha dit ell mateix, engegar un nou rumb cap al conservatori per aprendre més música. Després del seu últim concert a Barcelona, Zoo encara celebrarà una desena d’espectacles més, visitant espais mítics com el Viñarock i acomiadant-se a Gandia, casa seva, perquè familiars i amics “hi puguin anar”.
