L’any 1962, l’empresari veneçolà José Antonio Borges Villega proposava a l’ajuntament franquista de Josep Maria Porcioles la posada en marxa d’un parc temàtic a Barcelona, justament en el mateix terreny on hi havia hagut el Maricel Park, inaugurat el 1930 i tancat sis anys després en esclatar la Guerra Civil. El parc d’atraccions de Montjuïc obriria portes el 1966 amb 41 atraccions, la majoria procedents del parc veneçolà Coney Island, restaurants, un escenari amb aforament per a 6.000 persones, la discoteca Lord Black i una sínia espectacular. Competiria amb el Tibidabo, el parc d’atraccions de referència, refinat i amb una història de 65 anys.
El consistori barceloní havia recollit el guant de l’empresari veneçolà i va apostar pel parc d’atraccions com una de les peces d’una operació propagandística per oferir una imatge més moderna del règim.
Atraccions mítiques
Tren Fantasma, la muntanya russa Boomerang, la Noriavisió, el Viking, el Martell, els autos de xoc, un túnel del terror o el Twister… El parc d’atraccions es va convertir en punt de trobada de famílies i adolescents, amb atraccions amb menys carisma i història que les del Tibidabo, però més atractives per al jovent, que també tenia espais d’oci complementaris que la muntanya rival no oferia. A més, la comunicació entre el centre de la ciutat i el parc era més bona. Amb tot, la vida del parc d’atraccions va ser molt curta, només 32 anys. El 27 de setembre de 1998 obria per darrera vegada. I en poc temps, el seu record s’esfumava de l’imaginari col·lectiu de la majoria de barcelonins. La Barcelona post-olímpica no només havia transformat la ciutat obrint-la al mar, sinó que havia fet també més inaccessible la muntanya i el parc. Des de l’any 2003, l’espai que va ocupar l‟antic parc d‟atraccions l’ocupen els Jardins de Joan Brossa. Es van eliminar les restes de les atraccions i es van conservar les escultures dedicades a Carmen Amaya, Charlie Rivel, Charles Chaplin i Joaquín Blume.
Qui va matar el parc?
Però el parc no va tancar pas per culpa de la Barcelona olímpica. L’Ajuntament de Barcelona explica al seu web que l’any 1994 es va tancar l’exercici econòmic amb dotze milions de pessetes de pèrdues i una afluència inferior al milió de visitants. Un any després, el 1995, la inauguració de Port Aventura, el primer parc temàtic de l’Estat, “va suposar un cop definitiu per al parc d’atraccions de Montjuïc”.
Avui, un web i un projecte de recuperació de la memòria del parc permeten encara fer un viatge a aquest passat no tant llunyà que va marcar l’adolescència i la joventut de molts barcelonins i barcelonines que ara passen dels 40.
