L’L3 del metro de Barcelona és la línia més antiga. Inaugurada l’any 1924 i batejada com a Gran Metro, el seu traçat inicial cobria el tram entre Catalunya i Lesseps, i actualment té 26 estacions que donen servei a vuit dels deu districtes de la ciutat. Només queden fora del recorregut de la línia verda Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu. Ens fixem en l’origen del nom d’una de les estacions més tardanes d’aquesta línia, la de Penitents, inaugurada l’any 1985 arran del perllongament de la línia fins a Montbau.
La penitència solidària dona nom a un barri
Situada sota l’avinguda de Vallcarca, al districte de Gràcia, aquesta parada va ser batejada amb el nom de Penitents en referència a “les reunions de fidels que, amb certa inspiració eremítica, es van fer durant un temps en un convent i unes coves que hi havia a la zona”, explica l’Ajuntament de Barcelona al web d’història de Vallcarca. De fet, el barri dels Penitents es va formar cap al 1860 al voltant del carrer de Ticià -on el poeta nicaragüenc Rubén Darío residí durant una temporada l’any 1914-.
De fet, el carmelità Francesc Palau i altres ermitans havien anat a viure-hi en coves. Palau acollia en aquest convent malalts i marginats, i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant. La gent els anomenava ‘penitents’, i d’aquí el nom del barri que posteriorment es va triar per a l’estació de l’L3. De fet, l’any 1892 mossèn Cinto Verdaguer va comprar el convent, però va haver d’abandonar-lo per problemes econòmics, i l’Ajuntament d’Horta el va enderrocar tres anys més tard. Amb el temps, l’entorn va esdevenir un petit barri residencial, més tard dividit per la ronda de Dalt. La part més gran, sobre la ronda, ha vist créixer noves edificacions entorn del carrer de Collserola. D’aquell convent i de l’origen dels ‘Penitents’ només en queda un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària.
