Les acaballes del segle XIX van ser un moment d’efervescència política a Espanya. El Sexenni Revolucionari iniciat el 1868 culminava cinc anys després amb la proclamació de la Primera República espanyola, una etapa efímera i convulsa a parts iguals, ja que no va arribar als dos anys de vida, que va acabar abruptament el 29 de desembre de 1874 amb el pronunciament del general segovià Arsenio Martínez-Campos i la restauració de la monarquia borbònica a l’Estat.
Aquest 2024 es commemoren els 150 anys d’aquesta Primera República espanyola i, amb motiu d’aquesta efemèride, el Centre Cívic del Pati Llimona, ubicat al barri Gòtic de Barcelona, acull des d’aquesta setmana una exposició sobre aquest fulgurant període de la història de casa nostra. Sota el nom Primera República, 150 anys després, la mostra proposa un recorregut des de la revolució democràtica que va impulsar la caiguda del règim d’Isabel II fins a la fi d’aquest primer intent fallit per alliberar-se de la monarquia espanyola.
De la crisi monàrquica a les esperances truncades
Segons expliquen els mateixos impulsors de l’exposició, l’itinerari arrenca amb la situació de desgast que vivia el règim monàrquic autoritari representat per la reina Isabel II, un context agreujat per la greu crisi econòmica i les males collites dels anys 1867-1868. Tot plegat va comportar que sectors de la societat militar i política es pronunciessin en un complot revolucionari contra el règim isabelí, que es va iniciar a Cadis el setembre de 1868.
Els promotors d’aquesta revolució democràtica del 1868, coneguda com la de la Gloriosa o Revolució de Setembre, comportà el destronament d’Isabel II i l’expulsió de la dinastia dels Borbons. Al seu torn, es van impulsar un seguit de reformes amb la voluntat de modernitzar el país, algunes de les quals van ser continuades per la República. De fet, molts dels projectes i de les esperances cavil·lades en aquella època s’acabarien materialitzant mig segle després en la Segona República espanyola.
La mostra -que estarà disponible fins al 14 d’octubre- ha estat impulsada pel programa de Memòria democràtica de la Diputació de Barcelona (Àrea de Presidència), amb la col·laboració de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona i el suport del GRENS de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Entre els seus comissaris hi ha Josep Pich i Mitjana, Pau Vinyes i Roig, F. Xavier Menéndez i Pablo i Alfonso Bermúdez Mombiela.
Un equipament municipal sobre l’antiga muralla romana
Cal recordar que el Centre Cívic Pati Llimona està ubicat al barri Gòtic, al districte de Ciutat Vella, en un palau construït sobre les muralles romanes de la ciutat amb una llarga cronologia arquitectònica. Des de l’any 1991, les instal·lacions fan les funcions d’equipament municipal, oferint la possibilitat de gaudir d’un espai de relació, formació i d’intercanvi dirigit a la població, als veïns i veïnes del barri i a la ciutadania en general.
