Des del 2 d’octubre de 2025 i fins al 2 d’agost de 2026 es podrà visitar al Museu d’Història de Catalunya (MHC) l’exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura, una mostra de gran format i de referència organitzada pel MHC amb la col·laboració de la comunitat gitana de Catalunya. L’exposició s’emmarca en la commemoració del 275è aniversari del Baró Estradipen (Gran Batuda de 1749) i dels 600 anys de l’arribada del poble gitano a la península Ibèrica, en el marc de l’Any del Poble Gitano 2025.
La mostra, comissariada per l’activista gitana Mercedes Porras, recorre sis segles de presència del poble gitano al nostre país i en reivindica el llegat històric, cultural i social. Pretén reconèixer, valorar i fer visible la història i la memòria del poble gitano d’una manera oberta, diversa i real, fugint tant dels estereotips com del victimisme o de l’exaltació dels protagonistes, per donar a conèixer els fets, personatges i anècdotes que formen part de la nostra història.
Des de la seva arribada a Catalunya al segle XV fins als nostres dies, els gitanos i les gitanes han patit estigmatització, separació forçosa, persecució i assimilació. L’exposició analitza la forma en què van arribar, els seus oficis, la llengua, la repressió que van patir i la legislació antigitana, i presenta el poble romaní com una de les primeres cultures globalitzadores del món, una cultura que ha rebut i ha aportat trets culturals, artístics i lingüístics als territoris on ha arrelat durant segles. Aquesta mostra, que dona la paraula, de manera directa i testimonial, als membres de les multitudinàries i diverses comunitats gitanes catalanes, té per objectiu completar la història de Catalunya, perquè els gitanos i les gitanes catalans no han sigut estrangers al nostre país.
L’exposició permet al públic endinsar-se en l’ingent llegat del poble gitano a Catalunya i, més enllà de posar en relleu la seva aportació cultural, social i lingüística, convida a reflexionar sobre els reptes històrics i contemporanis que encara persisteixen.
En paraules del director del MHC, Jordi Principal, “la nostra societat és diversa i tothom té històries per explicar, que són també històries del nostre país. El poble gitano fa 600 anys que va arribar a la península Ibèrica i, durant segles, ha patit incomprensió, estigmatització, persecució i fins i tot genocidi. Explicar la seva història és un exercici de memòria històrica i una manera de mirar Catalunya amb uns altres ulls. Hem volgut que aquest projecte doni veu als gitanos i gitanes, amb el compromís de mostrar la seva realitat com a individus i com a comunitat”.
Per a Mercedes Porras, comissària i activista gitana, «Aquesta exposició és una oportunitat per explicar el nostre passat amb veu pròpia i per construir un futur de respecte i igualtat per a totes les persones».
L’exposició proposa un recorregut per nou àmbits que combinen rigor històric i vivències personals: des dels orígens del poble gitano i les persecucions que ha patit, fins a la seva cultura viva, les lluites pels drets i els reptes de futur. El relat dona veu directa als gitanos i gitanes i convida el públic a reflexionar sobre l’antigitanisme estructural i la necessitat de reconeixement i reparació simbòlica.
Una exposició viva i participativa
L’exposició «El poble gitano de Catalunya: història i cultura» és el resultat d’un ampli procés participatiu amb la comunitat gitana catalana, dinamitzat per l’equip del MHC, encapçalat per Raquel Castellà, coordinadora i documentalista de l’exposició: «El treball de mediació ha estat clau per crear aquesta exposició, que és el resultat d’un diàleg constant amb la comunitat que ha permès construir un relat rigorós, plural i compartit. Les aportacions de la comunitat han estat imprescindibles per donar autenticitat al relat de l’exposició. Cada testimoni és una peça única del trencaclosques, narrada amb les seves pròpies paraules i amb la saviesa particular de qui l’ha viscuda. La comunitat ens ha demanat una exposició viva, on les persones en siguin les protagonistes i ens parlin en primera persona».
En total, s’han recollit més de 160 testimonis orals d’arreu de Catalunya. La mostra ofereix un espai on la comunitat és protagonista, parla en primera persona i comparteix memòria, desitjos i somnis. Un lloc per escoltar i ser escoltats, que reflecteix allò que la comunitat gitana sent, vol i somia.
A més, la mostra reuneix objectes inèdits i més de 150 imatges seleccionades pel seu valor com a testimoni del poble gitano català, procedents de diferents fons dipositats en arxius de Catalunya. L’aliança de diferents museus i arxius permet sumar esforços i voluntats en el marc de la commemoració dels 600 anys de l’arribada del poble gitano.
Així mateix, s’han incorporat objectes cedits per famílies gitanes. Aquest treball és fruit d’una interrelació entre el museu i la comunitat gitana que ha permès generar sinergies, establir vincles estrets i intercanviar coneixement i accions comunes a favor de la memòria i el patrimoni gitano català.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins l’estratègia social del Museu d’Història de Catalunya, que impulsa projectes de cocreació i participació comunitària amb l’objectiu de fer del MHC un espai obert de trobada, diàleg i construcció de memòria col·lectiva, i donar veu a aquells col·lectius que històricament han estat infrarepresentats en el relat oficial.
Un dels grans reptes de la responsabilitat social del MHC és mantenir vincles estrets amb la comunitat, treballar en benefici de la ciutadania, l’entorn i la comunitat local, amb la ciutat i el nostre país. Aquesta exposició és un ferm compromís del museu per continuar enfortint aquesta vinculació amb la comunitat, afavorint-ne el desenvolupament i aportant valors al territori i a la ciutadania.
Un recorregut immersiu
La mostra incorpora un espai immersiu dedicat als tapissos La Història de Carrabara, dita dels egipcians una sèrie de disset tapissos flamencs teixits a la ciutat de Tournai (Bèlgica) entre els anys 1500 i 1520, al taller d’Arnould Poissonier. Les peces que representen la vida dels gitanos en la seva arribada i assentament als afores de la ciutat i que permet al visitant endinsar-se en aquestes obres excepcionals i entendre com han contribuït a forjar la imatge del poble romaní en l’imaginari europeu. Aquesta instal·lació ofereix una experiència visual i sensorial que enriqueix el recorregut i ajuda a contextualitzar la representació històrica dels gitanos en l’art.
La mostra inclou també un recurs interactiu amb les dades recopilades per Bernard Leblon, una de les principals fonts documentals per entendre la persecució i el control del poble gitano a Catalunya. Els visitants poden explorar de manera visual i dinàmica les dades històriques, fet que afavoreix una experiència immersiva i una millor comprensió del context repressiu.
Finalment, l’exposició té un espai audiovisual dedicat al cinema, on s’analitza com s’ha representat la comunitat gitana al cinema al llarg de la història, sovint a través d’estereotips. Aquest espai dona visibilitat a les noves mirades gitanes, que reivindiquen una representació més justa, plural i fidel a la realitat de la comunitat.
Noves narratives de ficció i banda sonora inèdita
El personatge de la Parul ens apropa a la contemporaneïtat a partir d’un personatge fictici al qual donem nom, rostre i personalitat. A partir d’ella s’han construït diverses narracions que ens presenten a una dona gitana que acompanya al visitant en un viatge per diferents àmbits i èpoques de la mostra. La Parul ens comparteix els seus anhels, els seus deliris i les seves emocions, oferint una mirada íntima i humana sobre la seva experiència i el seu temps.
L’exposició compta, a més, amb una banda sonora original i exclusiva, formada per diferents peces d’ambientació espacial, creades per a l’ocasió per músics gitanos.
Un final simbòlic: l’obra de Gabi Jiménez
L’exposició es tanca amb una obra creada especialment per a l’ocasió per l’artista visual gitano francès Gabi Jiménez, activista cultural de referència reconegut internacionalment. Aquesta peça, concebuda com un homenatge al poble gitano català, sintetitza el missatge de memòria, dignitat i futur que inspira tota la mostra. Es tracta d’una instal·lació artística original i única, que utilitza el llenguatge de l’art contemporani per transmetre el valor i la riquesa de la cultura gitana catalana i connectar emocionalment amb el públic visitant. La intervenció busca projectar un missatge d’orgull, identitat i memòria dins d’un marc de diàleg cultural.
Catàleg i activitats paral·leles
La mostra es completarà amb un catàleg monogràfic, que es publicarà pròximament. De manera paral·lela, s’està elaborant un documental dirigit pel realitzador Guillermo Cruz, que recollirà una part dels testimonis enregistrats durant el projecte. Aquesta producció audiovisual, que veurà la llum a principis de l’any vinent, vol esdevenir una eina de sensibilització i difusió que ofereixi una mirada plural, humana i autèntica sobre la realitat del poble gitano a Catalunya. A més, el MHC programarà diferents activitats per aprofundir en la història i la cultura del poble gitano.
