“Quedó, pues, la tan ruidosa plaza de Barcelona y que tanto dio que decir en la Europa (y aun fuera de ella) en poder de España, después de una larga y valerosa resistencia […] De esta suerte se fue sujetando el fiero orgullo de esta altiva nación; y en castigo de sus delitos, además de los crecidos derechos que se les impusieron, quitándoles todos sus fueros y privilegios que tanto estimaban, se les arregló al gobierno y leyes de Castilla (para ellos el más oprimido yugo). Para más seguridad y que no les quedase esperanza alguna del alivio que deseaban, y como freno para sujetarles, se formó una Ciudadela […] Perdieron lastimosamente los catalanes cuanto hay que perder, que fue la libertad, a la que no se la igualan cuantos tesoros encierra en sus entrañas codiciosa la tierra, ni las riquezas todas del mundo. No estaban hechos a tan fuerte martirio como el de la servidumbre.” És el balanç que va deixar escrit el militar i noble català Josep Agulló i Pinós, marquès de Gironella per gràcia de Felip V, després de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714.
Després d’aquella desfeta, Barcelona es va submergir en una transformació profunda. Institucionalment, de Consell de Cent regit per l’oligarquia urbana es va passar a un Ajuntament borbònic sota el comandament d’un capità general. I socialment, la repressió política i cultural espanyola amenaçava d’ofegar la societat barcelonina. Però l’entramat gremial i l’emprenedoria d’alguns artesans i comerciants barcelonins va impedir que la ciutat quedés paralitzada, i de fet, poques dècades després, la capital de Catalunya ja era un referent europeu en la indutrialització.
La Diada Nacional de Catalunya commemora la resistència i defensa contra la monarquia borbònica i un estat centralitzat. I Barcelona, com a escenari emblemàtic d’aquesta resistència, té moltes petjades d’aquest 1714. Us en referim algunes per si voleu dedicar part de la Diada de l’11 de setembre a recórrer punts emblemàtics de la resistència i també de la repressió de la monarquia espanyola contra els catalans de fa tres segles.
Monument a Rafael Casanova
Situada a la ronda de Sant Pere, l’escultura data de 1888 i és un homenatge a Rafael Casanova i Comes, últim conseller en cap de Barcelona i figura clau en la defensa de la ciutat el 1714. L’Ajuntament de Barcelona volia retre homenatge a vuit personatges il·lustres de la història de Catalunya, entre ells, Casanova. És el 1914, amb motiu del segon centenari de la Diada, quan es demana resituar-lo en un emplaçament destacat, prop d’on es creu que el conseller en cap va resultar ferit. Actualment, el monument és punt de trobada de partits polítics i societat civil cada Diada per deixar-hi flors.
Palau de la Generalitat
L’arxiduc Carles va celebrar les Corts del 1705-1706 al Saló de Sant Jordi, per emfatitzar el respecte que volia professar a les institucions i constitucions catalanes, ja que allí es reunia la Diputació del General. La sala annexa, la de Contrafaccions, era l’espai de reunió del braç militar, que va convertir en un dels ferms garants de les constitucions catalanes. En aquelles dues sales també s’hi celebraven algunes de les sessions de la Conferència dels Tres Comuns.
La Ciutadella: repressió de presos polítics
Actualment desapareguda, aquesta fortalesa militar va ser construïda entre el 1716 i el 1748, a partir del disseny de l’enginyer militar flamenc Joris Prosper van Verboom, primer governador de la plaça forta, tot i que no va poder veure el complex acabat. Aquesta fortificació, lluny de servir per defensar la ciutat d’atacs externs, va ser un instrument més de repressió borbònica contra els ciutadans de Barcelona. Va servir per tancar-hi presos polítics a la torre de Sant Joan, rebatejada com la Bastilla catalana. Va ser enderrocada el 1869. En el seu solar s’hi va construir el parc de la Ciutadella, i ara mateix hi queden 3 edificis d’aquella època que podeu veure: el Parlament, que era l’arsenal, la capella (actual parròquia castrense) i el palau del Governador, ara una escola de secundària.
Fossar de les Moreres
El Fossar era un dels dos històrics cementiris de l’adjacent basílica de Santa Maria del Mar, i durant el setge de 1714 es va convertir en fossa comuna per enterrar defensors de la ciutat. Actualment és una plaça on hi ha un memorial de guerra pels morts en el Setge de Barcelona. A la placa s’hi pot llegir: “Al fossar de les moreres / no s’hi enterra cap traïdor; / fins perdent nostres banderes /serà l’urna de l’honor”. Però a més, és punt de referència de l’independentisme més combatiu.
Jaciment del Born
Descobert a finals de l’any 2001, s’hi van trobar estructures de la Barcelona de 1714 sota de l’edifici del mercat, construït entre el 1874 i el 1878 sobre l’antiga esplanada que separava la Ciutadella de la ciutat. El solar del mercat correspon al 5% de la ciutat destruïda per a la construcció de la Ciutadella. Conserva en el seu subsòl enterraments d’època romana (segle III) fins a la caiguda de Barcelona i posterior repressió. De fet, està documentat que entre el mes d’abril de 1716 i el juliol de 1718 es van enderrocar mil cases, van desaparèixer quaranta-dos carrers (cinc dels quals de forma parcial), es va desplaçar el vint per cent de la població de Barcelona i van desaparèixer catorze edificis. El jaciment del Born és una mostra molt representativa del conjunt de cases i carrers enderrocats com a conseqüència de l’ocupació borbònica.
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc tenia una posició de domini sobre la ciutat de Barcelona que el va convertir en punt estratègic de primer ordre per tal d’assegurar el domini sobre la ciutat. Durant la guerra de Successió, la Coronela de Barcelona va prendre la guàrdia del Castell i a l’agost de 1714 va acordar el lliurament del Castell, seguint les instruccions del general Antoni Villarroel. El 12 de setembre de1714 es va lliurar el Castell a les tropes borbòniques, i a partir d’aquí el Castell va patir transformacions com excavar el fossar i construir els baluards pentagonals com els de les grans fortaleses de l’Edat Moderna.
Convent de Sant Agustí
Situat al carrer del Comerç, 38 fins al 1715 i actualment al carrer de l’Hospital arran de la construcció de la fortalesa de la Ciutadella. La guerra de Successió Espanyola i les seves conseqüències en el territori així com la Batalla de l’11 de setembre del 1714 van esdevenir un punt d’inflexió en la història de l’edifici. L’any 1714, Felip V ordena que el convent de Sant Agustí sigui enderrocat i traslladat, adoptant la funció de caserna militar. Va ser la seu de la Reial Acadèmia Militar de Matemàtiques des del 1720 fins al 1803, i el seu ús militar s’estén fins al 1980. Abans de la guerra, Va ser un centre religiós molt vinculat al territori i als gremis propers.
La placeta d’en Marcús, la plaça de Pau Vila i el Mas Guinardó
Com el fossar de les Moreres, la plaça d’en Marcús (barri de la Ribera) va ser, a més d’un dipòsit de munició, un cementiri on es van enterrar els ciutadans que van morir durant el setge. I la plaça de Pau Vila, al Portal de Mar, va ser una de les entrades a la Barcelona emmurallada i on durant 12 anys es va exposar en una gàbia de ferro el cap del general Josep Moragues. També destaquem el Mas Guinardó, seu de les tropes borbòniques durant el setge de la ciutat.
Pla de Palau i palau Dalmases
Lloc de màxima representació política a Catalunya durant el conflicte bèl·lic, ja que s’hi ubicava el Palau Reial, residència de l’Arxiduc d’Àustria, destruït per un incendi l’any 1875. Davant del Palau, s’hi situa la Llotja de Mar, lloc on es van dur a terme les primeres representacions operístiques en motiu de la boda reial. El palau reial estava unit a Santa Maria del Mar per un passadís elevat. Per altra banda, el palau Dalmases va ser la residència de Pau Ignasi de Dalmases, ambaixador a Londres entre 1713 i 1714, enviat per la Junta de Braços amb l’objectiu de recordar el compromís de defensar les lleis i privilegis de Catalunya, segons els pactes signats per Anglaterra al principi de la guerra.
