La Universitat Pompeu Fabra entoma l’enderroc dels antics habitatges per a militars de la Ciutadella per alliberar l’espai i ampliar el campus universitari. Aquests antics habitatges són cinc blocs de pisos situats entre els carrer Villena i Wellington, i pertanyen al que havien estat les casernes de Roger de Llúria i Jaume I. Fins fa gairebé tres anys encara hi havia residents vivint en aquests habitatges.
L’enderrocament d’aquests edificis alliberarà uns 15.000 m2 que permetran ampliar les instal·lacions de la universitat, que tenen la titularitat d’aquests edificis des del 1992.
Les tasques de desenrunament van començar a l’estiu i ara inicien una nova etapa per tenir enderrocat tot l’edifici a finals d’any. Segons ha explicat el vicerector de la UPF, Pablo Pareja, en declaracions a l’ACN, la idea és crear espais “molt flexibles i polivalents” perquè puguin canviar d’ús. “Idealment, el que trobarem als nous espais és, d’una banda, molts més espais per a doctorats, però també per als de grau”, afirma. D’altra banda, apunta que segurament també hi haurà aules i espais més oberts perquè algunes institucions de fora o els mateixos departaments de la universitat puguin treballar “de forma més col·laborativa”.

“Repensar” l’ús dels espais del campus
Així, la universitat vol aprofitar l’ocasió per “repensar” l’ús actual d’alguns espais del campus. En aquesta línia, la zona també veurà altres canvis, ja que s’està treballant en un nou complex de recerca i innovació d’uns 45.000 metres quadrats on es trobava l’Antic Mercat del Peix.
Un cop completat l’enderroc dels habitatges, la intenció de la UPF és treure el concurs d’arquitectura de manera que el 2026 hi hagi un projecte guanyador i els nous edificis es construeixin entre el 2027 i 2028.
La pedra dels edificis enderrocats prové de les històriques pedreres de Montjuïc, actives des de l’època romana fins al segle XX, i ha estat un material clau en la construcció de Barcelona fins als anys vuitanta, per això la UPF donarà íntegrament tota aquesta pedra a l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’un gres quarsífer, una roca sedimentària dura i resistent, que s’ha destinat principalment a la rehabilitació d’edificis o monuments. Entre les possibles aplicacions, s’estudia la seva reutilització en alguns dels projectes vinculats a la reurbanització de la muntanya de Montjuïc.
