La Casa Trias va ser una de les tres residències que es van construir a l’interior del Park Güell, el recinte monumental projectat per Antoni Gaudí, i l’única que en l’actualitat és de propietat privada. Ho serà per poc temps, ja que l’Ajuntament té previst expropiar-la. La finca va ser construïda per l’arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Lluís Domènech i Muntaner i ajudant de Gaudí, entre el 1903 i 1906. L’advocat Martí Trias i la seva dona, Anna Maxenchs, havien adquirit els terrenys uns anys abans, a la part alta del parc.
El consistori barceloní ha dotat amb 2,8 milions l’expropiació de la Casa Trias, tot i que el pressupost es pot incrementar fins als quatre milions d’euros, diu la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i regidora del districte de Gràcia, Laia Bonet, en una resposta a Barcelona en Comú, a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona, i que recull diferents actuacions que s’emmarquen dintre del pla estratègic del Park Güell que es va iniciar el 2018. La Casa Trias és en l’actualitat dels descendents de Martí Trias, que va ser l’advocat del polític i industrial Eusebi Güell, el mecenes de Gaudí. Fonts municipals s’han limitat a confirmar l’expropiació, sense precisar quin ús futur tindrà la finca ni en quin moment s’executarà.
Del manteniment de l’arquitectura i el verd a les activitats culturals
A banda de l’expropiació de la Casa Trias, i dintre del mateix parc, l’Ajuntament treballa en projectes d’il·luminació i sanejament i rec establerts en el pla director d’infraestructures i serveis. Ara s’estan elaborant els projectes executius, amb un cost de 600.000 euros, tot i que la inversió total pujarà a vuit milions d’euros. També es duran a terme tasques de manteniment arquitectònic i natura, amb un pressupost del projecte executiu d’estructures de 100.000 euros. I l’accés al Coll del Portell i centre tècnic suposarà una inversió els anys vinents de 7,7 milions, dels quals 484.000 són per al projecte.
El manteniment del verd del Park Güell compta amb una despesa anual de 780.000 euros. Els honoraris de la secretaria tècnica ascendeixen als 150.000 euros anuals. Els estudis vinculats al GIS del Park Güell (sistema d’informació geogràfica) i sobre l’evolució del patrimoni verd costaran 50.000 euros. El discurs museístic i museogràfic de la Casa Museu Gaudí i de la Casa del Guarda tindrà una inversió de 400.000 euros (70.000 per aquest any). Les activitats culturals del centenari del parc suposaran 78.000 euros. I el conveni amb el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA) per fer activitats culturals és de 98.000 euros.
Millores al voltant del Park Güell
Entre les millores previstes al voltant del Park Güell està previst fer aquest 2024 el projecte dels jardins de la Font del Carbó, amb un pressupost estimat per al 2024 de 300.000 euros, i una inversió per als anys vinents de 3,5 milions d’euros. També s’executarà la connexió entre el carrer del Repartidor i el passatge de Turull, amb un cost d’uns 380.000 euros. I s’urbanitzarà el carrer del Torrent del Remei, amb 635.000 euros per al 2024 i 2,5 milions en total; els carrers de Miquel dels Sants Oliver i Albert Llanas, amb 200.000 euros per aquest any i 900.000 el conjunt de la reforma, i el passatge de Ceuta, amb 1,3 milions de cost total, dels quals 328.000 s’invertiran aquest 2024.
El projecte inicial del Park Güell que va rebre Gaudí va ser el de construir “una urbanització per a famílies benestants”, explica el web del Park Güell. Es preveien unes 60 parcel·les de forma triangular, amb una xarxa complexa de camins, viaductes i escales per salvar la topografia del terreny. L’advocat Trias va ser el primer a comprar una parcel·la. Les obres del recinte van començar l’any 1900. Set anys després ja es feien actes a la gran plaça, la qual cosa significa que la Sala Hipòstila estava totalment coberta, i el banc de trencadís de la plaça de la Natura es va culminar l’any 1914, fa 110 anys. Güell es va traslladar a viure a la zona el 1907, concretament a la finca senyorial que ja existia, la Casa Larrard, quan va adquirir els terrenys.
El projecte de la urbanització es va abandonar el 1914
La venda de les parcel·les va ser un fracàs per les “condicions complexes, mitjançant antics contractes emfitèutics”. Ni tan sols la casa mostra, que el contractista de l’obra, Josep Pardo i Casanovas, va construir a partir d’un projecte de l’arquitecte Franscec Berenguer, va servir per dinamitzar les vendes. Precisament, aquesta casa es va convertir en el domicili d’Antoni Gaudí l’any 1906. L’arquitecte hi va anar a viure amb la seva neboda i el seu pare.
A més de les condicions de les vendes, la manca d’un transport adequat i el caràcter molt exclusiu de la urbanització, van fer “inviable” el projecte de Güell, detalla el web del recinte. I l’any 1914, la iniciativa es va abandonar per la falta de compradors. El parc es va convertir en un jardí privat que Güell cedia per a actes públics. Després de la mort de l’industrial i polític, els fills van oferir el recinte a l’Ajuntament, que en el plenari del 26 de maig del 1922 en va acordar la compra. L’any 1926, l’espai va obrir com a parc públic. La casa d’Eusebi Güell es va convertir en una escola pública, amb el nom del pedagog Baldiri Reixach, i la casa on va viure Gaudí és des del 1963 la Casa Museu Gaudí. El Parc Güell va ser declarat Patrimoni Cultural per la Unesco el 1984.
