La Barcelona del passat ha tornat a aflorar gràcies a les obres de la superilla de l’Eixample. Els treballs de pacificació del carrer de Girona han posat al descobert les restes de l’antic convent dels caputxins de Montcalvari, un recinte construït a partir del 1578 i que durant la seva trajectòria centenària va patir dos setges diferents fins a ser completament arrasat amb la implantació del pla d’Ildefons Cerdà a principis del segle XX. Els vestigis supervivents d’aquest conjunt eclesiàstic han aparegut en el tram entre els carrers de Mallorca i l’avinguda Diagonal, on inicialment s’havien trobat els fonaments d’una masia que s’hauria instal·lat en els terrenys on abans s’erigia el convent.
Els professionals del Servei d’Arqueologia de Barcelona que han treballat en aquest jaciment ja van plantejar inicialment la possibilitat que les restes trobades fa uns mesos poguessin ser d’aquest convent caputxí, però la troballa d’una làpida amb una creu inscrita i de diversos fragments d’una pica utilitzada per beneir han acabat d’apuntalar aquesta hipòtesi. “Teníem alguns indicis que les restes podien ser dels caputxins, però fins que no fas l’estudi històric no es pot saber del cert. La cronologia històrica ens quadra i sabem que no es tractaria només d’un sol edifici, sinó de tot un recinte amb diferents edificacions“, ha explicat Marta Lucas, l’arqueòloga que ha dirigit aquestes prospeccions.
Lucas ha precisat que les excavacions continuaran almenys durant aquest mes de juliol i que, un cop documentades totes les estructures i el material trobat, es procedirà a tornar a cobrir els vestigis, protegint-los amb una capa que eviti la seva erosió i permeti recuperar-los en un futur en cas que es volgués. Els treballs, doncs, no prosseguiran malgrat l’evidència que les restes trobades només són una petita part de la superfície total del conjunt. La presència d’un col·lector d’aigües residuals i de les infraestructures de subministraments dels edificis que s’erigeixen a banda i banda del jaciment impossibiliten aquesta continuïtat.
Testimoni de guerra
Durant l’excavació d’aquest terreny, els arqueòlegs han localitzat almenys dues bales de canó ben conservades que correspondrien a algun dels dos setges que va patir aquest recinte religiós entre finals del segle XVII i principis del XVIII, a més de munició no utilitzada. També han aparegut peces de ceràmica, porcellana xinesa de luxe i una pedra amb inscripcions en llatí que podria haver-se utilitzat per engalanar una de les parets del conjunt.
Segons l’estudi històric realitzat per l’arqueòleg Eric Sobrevia, el convent dels caputxins de Montcalvari va ser ocupat per les tropes franceses durant el setge del 1697 i es va utilitzar com a hospital de campanya durant aquest mateix conflicte. Només uns anys després, el recinte tornaria a ser objectiu militar i seria bombardejat durant el setge del 1713-1714, quedant en un estat semiruïnós. Passada la Guerra de Successió, el conjunt seria llogat per l’orde religiós a un pagès amb la condició que anés rehabilitant i recuperant algun dels espais malmesos a causa de les bombes, fet que explicaria per què s’han trobat algunes estructures reparades.
Ocàs i enderroc a principis del segle XX
La decadència i ocàs final del convent arribaria al voltant del 1900, quan el conjunt -que aleshores ja feia exclusivament les funcions de masia i no pertanyia als caputxins- va ser enderrocat en el marc de la construcció de l’Eixample. Segons les referències històriques trobades, després de llogar els terrenys durant uns anys a pagesos, l’orde religiós hauria decidit finalment vendre’s les restes supervivents del conjunt a mitjans del segle XVIII.
