Montjuïc ha tornat a ser l’escenari d’una troballa arqueològica excepcional. Les obres de construcció d’una nova promoció d’habitatges a la confluència entre els carrers dels Ferrocarrils Catalans i de Vilageliu i Gavaldà al vessant sud-oest de la muntanya barcelonina han posat al descobert una part fins ara desconeguda de la pedrera que hi havia en aquest indret en època romana. En concret, les restes trobades daten dels segles II i I aC, fet que situen els vestigis com un dels més antics d’aquestes característiques localitzats mai tant a Catalunya com a Europa.
El jaciment a cel obert mostra evidències de tècniques d’extracció, com marques de pic, tascons i restes de ferro incrustades a la roca, que podrien correspondre a eines de percussió o estructures de suport com bastides o grues. Els responsables de les excavacions emmarquen la troballa en el conjunt d’explotacions de la muntanya de Montjuïc, que des del període ibèric i especialment durant l’època romana va esdevenir la principal font de pedra per al Pla de Barcelona i altres colònies com Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquesta nova troballa confirma la continuïtat del front de pedrera ja documentat el 1990, que aleshores va revelar un tram de 50 metres de llargada i 10 d’alçada.
En aquest darrer cas, els treballs iniciats el passat 31 d’octubre han permès identificar un tram de pedrera de gres blanc quarsític del Miocè, amb unes dimensions màximes de 30 metres de llargada, 5 metres d’alçada i 4,5 metres d’amplada. “És un tipus de jaciment poc conegut i rarament excavat, ja que sovint passen desapercebuts o queden emmascarats en el paisatge. D’aquí que s’erigeixi en un destacat element del patrimoni arqueològic, no només de Barcelona sinó del conjunt de Catalunya i fins i tot europeu”, assenyala al respecte l’Anna Gutiérrez, cap de la Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i especialista en pedreres romanes.
Conservació parcial subterrània
La importància de la troballa arqueològica ha portat les autoritats a acordar amb els promotors immobiliaris la conservació d’un tram de vuit metres de longitud i tres metres d’alçada a la segona planta soterrània de l’edifici en construcció. Paral·lelament, s’han dut a terme treballs de fotogrametria per generar un model en tres dimensions de tot el conjunt, amb finalitats didàctiques i d’investigació. En els pròxims mesos, es duran a terme estudis de materials ceràmics i analítiques complementàries que han de permetre confirmar la datació i aportar més dades sobre el paleoambient i les tècniques d’explotació de l’època.
