El Portal de la Pau és sens dubte un dels edificis més fascinants del front litoral de Barcelona. Amb una trajectòria de més de 116 anys d’història, aquest recinte es troba immers en aquests moments en un profund procés de reforma que ha de servir per recuperar la majestuositat que les instal·lacions tenien a principis del segle XX, quan acollien la terminal marítima de passatgers dels vaixells que connectaven aleshores regularment la capital catalana amb les Illes Balears.
Les esperades obres de remodelació de l’edifici -que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)- es van reprendre a principis d’octubre després de gairebé 29 mesos aturades. La raó d’aquest retard? L’estat real de conservació de l’immoble que es van trobar els arquitectes un cop iniciades les primeres actuacions l’any 2015. Després de dècades de petites reformes i adequacions, els responsables dels treballs van detectar tota una sèrie de deficiències estructurals al Portal de la Pau que no esperaven inicialment i que van acabar forçant l’autoritat portuària a obrir una nova licitació, ampliant en prop de cinc milions el pressupost per poder salvar tots aquests obstacles sobrevinguts.
Un trencadís d’envans i altells
“Nosaltres vam començar a desenvolupar el projecte quan el recinte encara estava en ús. Va ser amb els primers enderrocs quan vam veure que la realitat era completament diferent del que esperàvem. En molts punts la decoració original ja no existia“, explica en una conversa amb el TOT Barcelona Jordi Julián, l’arquitecte que està liderant les obres de rehabilitació. L’equip encapçalat per Julián sabia de bon inici que la reforma d’aquest edifici seria força complexa per l’antiguitat i característiques pròpies de les instal·lacions i de la seva pell exterior, ja que inicialment van ser pensades com un element adossat als tinglados -magatzems portuaris- del Moll de la Fusta, que van ser enderrocats amb la transformació de la franja litoral prèvia a la celebració dels Jocs Olímpics del 1992.
La primera sorpresa, però, va arribar amb l’interior de l’immoble, que des del 1918 i fins al 2008 va albergar la seu de l’autoritat portuària. Durant aquestes nou dècades, el Portal de la Pau va ser objecte de diverses actuacions tant de reestructuració de les estances interiors com de remodelació de l’exterior amb la introducció de remuntes. A la primera planta de l’edifici es van col·locar diferents envans, es van crear altells per guanyar espais i es van cobrir les estructures i decoració originals. Tot això va crear una mena de trencadís que va ser de gran utilitat per al Port de Barcelona a l’hora d’ubicar-hi les seves oficines, però que s’ha convertit en una font de maldecaps per als encarregats de les obres, que estan treballant de valent per recuperar els elements supervivents i reposar-ne els destruïts o malmesos.
Segons els càlculs de l’equip d’arquitectes, aproximadament el 80% dels elements decoratius interiors seran de nova factura, sempre seguint l’objectiu de reemplaçar els malmesos per reproduccions fidedignes dels dissenys originals. Un cop enllestits els treballs, la primera planta recuperarà el majestuós saló amb la gran volta que ja va presidir en el seu moment el Mundial Palace, el restaurant de luxe que va ubicar-se en aquest espai fins al 1918, i habilitarà dues estances privades per a la celebració de les sessions del consell d’administració de l’autoritat portuària i com a despatx de la presidència d’aquesta. A la planta baixa, tornarà a lluir el vestíbul d’entrada original amb les dues escalinates i la sala hipòstila farcida de columnes de ferro forjat, que s’utilitzarà com a centre de divulgació de l’activitat portuària.
Problemes estructurals amb un segle d’història
Malgrat les enormes dificultats sobrevingudes amb l’interior de l’edifici, els esforços de tot l’equip d’operaris que està treballant en aquests moments al Portal de la Pau estan centrats principalment en tota la pell exterior. Tal com ja va anunciar a finals del passat octubre el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, la previsió és que les façanes principals estiguin enllestides l’estiu del 2024, coincidint amb la celebració de la Copa Amèrica de Vela a la capital catalana. Això implica que els empleats estan treballant a contrarellotge per poder complir amb aquest collat calendari. “Tota la part de l’edifici que és visible des del carrer ha d’estar feta al juliol. La intenció és que aquest sigui l’embolcall que doni la imatge simbòlica de recuperació de l’aspecte original durant l’esdeveniment esportiu. Aquesta és la fita important”, assegura Julián.
Lluny d’estar exempts de complexitat, els treballs de rehabilitació de l’estructura exterior del recinte estan suposant un altre repte majúscul per als arquitectes, que també s’estan trobant amb una sèrie de deficiències imprevistes que en alguns casos es remunten fins i tot al moment de la construcció de les centenàries instal·lacions. “Hem anat detectant problemes constructius que eren impossibles de veure sense tenir col·locada tota la bastida. Tenim la sensació que els constructors van anar improvisant sobre la marxa a partir dels plànols originals i això ens obliga a estar constantment buscant solucions constructives. És un edifici molt complicat”, remarca Julián. Alguns exemples d’aquests desajustos els podem trobar en l’encaix de les torres d’una de les façanes amb la resta de l’estructura de l’edifici o en la instal·lació dels canelons, una problemàtica que explica els problemes d’humitats que ha patit durant anys el Portal de la Pau.
Un altre dels factors que ha tingut una importància cabdal en l’acceleració de la degradació de l’edifici ha estat precisament la seva ubicació al costat del mar. Les condicions ambientals han fet estralls en molts elements de les façanes com les prop d’un centenar d’escultures de dracs, neptuns o vaixells, que seran substituïdes íntegrament per rèpliques idèntiques a les originals realitzades amb materials més resistents.
El color original perdut
Per entendre la precisió amb la qual s’està duent a terme aquest herculà procés de reforma és important fixar-se en l’objectiu últim de les obres: recuperar la imatge original del Portal de la Pau i adaptar-lo a les noves funcionalitats. Aquesta obsessió per retornar a l’edifici la seva essència primigènia va deixar de ser una quimera gràcies a la troballa ara fa uns anys d’unes fotografies antigues del recinte que havien quedat oblidades en unes caixes d’un magatzem del Port de Barcelona. “Les imatges van ser molt importants. Com estan en alta resolució ens van permetre fer grans zooms per veure tots els detalls de l’estructura. Per exemple, la remunta de la façana principal molta gent la dona per original, però no ho és, sinó que es va afegir en reformes posteriors. Quan parlem de recuperar, ens referim a tot, tant al color com a la volumetria”, precisa l’arquitecte en cap.
Un dels trets característics de la remodelació que es podrà apreciar amb la retirada de les bastides exteriors per la Copa Amèrica serà el canvi de color. Els operaris ja han acabat pràcticament de repicar tota la capa de prop d’un centímetre i mig d’arrebossat groguenc que fins ara farcia la pell exterior de les instal·lacions, agreujant l’aparença decadent de l’edifici. “La memòria històrica vinculava aquest recinte a un color groguenc i grisós quan en realitat és d’una tonalitat més sorrenca i inclús ocre similar a la de la pedra de Montjuïc. El canvi serà substancial, però no es perdrà aquest aire d’edifici antic”, afirma Julián. També s’introduiran canvis en la façana posterior, una cara menys treballada que la resta, ja que fins als noranta quedava oculta pels tinglados, però que ara estarà presidida per una cúpula de vidre.
A l’interior de l’edifici, les obres continuaran el seu curs fins a completar la reforma de tots els espais, que s’hauria d’allargar en total uns 18 mesos, tenint en compte que els treballs romandran aturats durant els tres mesos que durarà l’esdeveniment esportiu. La previsió és que el Portal de la Pau faci com el personatge de Benjamin Button ideat per F. Scott Fitzgerald i torni a néixer l’estiu del 2025, just quan compleixi els seus 118 anys d’història.
