Un tram del fòrum romà del segle I abans de Crist ha sortit a la llum durant unes obres d’ampliació del Gran Hotel Barcino, al carrer d’Hèrcules, 3, del barri Gòtic. Es tracta d’una troballa “excepcional” que fa girar 90° la història de la Barcelona romana tal com s’havia concebut fins ara. Al subsol de la Casa Requesens, un dels noms com era conegut l’edifici antigament juntament amb Casa Llauder, ha aparegut un paviment monumental de pedra de Montjuïc, datat en “el moment fundacional” de la colònia romana, que pertany al fòrum de Bàrcino, ha valorat el director de la intervenció de l’obra arqueològica, Jordi Amorós. Xavier Maese, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, ha explicat que fins ara es pensava que el fòrum romà anava horizontal al mar. Però la nova descoberta permet saber que en realitat ho feia vertical al mar, és a dir en sentit mar-muntanya. “El fòrum fa un gir de 90°”.
La descoberta està extraordinàriament ben conservada i té una qualitat fins ara inèdita comparativament amb altres restes romanes de Barcelona. La troballa “aporta noves evidències” que obliguen a reinterpretar la ubicació i l’orientació del fòrum, l’element central de la vida cívica romana, ha explicat el regidor de Cultura, Xavier Marcé. Bàrcino s’estructurava a partir de dos grans eixos viaris: el cardo i el decumanus, que articulaven tota la trama urbana. Fins ara s’havia assumit que el fòrum s’alineava de manera paral·lela al cardo. Però la nova documentació arqueològica indica, en canvi, que estaria alineat al documanus, un fet que implica un gir de 90° en la lectura urbanística del centre de la colònia. Les obres d’excavació s’han perllongat durant tres anys”.
Unes troballes restaurades i museïtzades
A diferència del que passa amb la majoria de les restes arqueològiques de la ciutat, que es documenten i es tapen, en aquest cas s’han restaurat i museïtzat en un espai en el qual es pot llegir la història de l’indret, des del segle I abans de Crist fins al segle XX. Segons ha explicat la CEO de Gargallo Hotels, Xènia Gargallo, en l’emplaçament s’ubicarà la zona d’esmorzars del Gran Hotel Barcino, però està previst fer visites guiades a les restes de la mà del Museu d’Història de la Ciutat. Gargallo ha dit que les troballes van tenir el seu origen en un forat d’ascensor. La cadena hotelera, que s’ha encarregat d’assumir tots els costos, va decidir readaptar el projecte d’ampliació de l’establiment hoteler per preservar íntegrament les restes.
El conjunt ocupa uns 42 m²
L’element més important és un paviment de lloses de pedra de Montjuïc datat entre els anys 15 i 10 aC i que coincideix amb el període de fundació de la colònia romana. El conjunt ocupa 42 m² i està format per grans blocs rectangulars disposats amb una precisió pròpia de les grans obres públiques romanes. Les lloses, que poden assolir fins a 149 cm de llarg i fins a 118 cm d’amplada, conserven un gruix considerable, d’entre 18 i 35 cm. Els experts consideren que aquest fet demostra “la intenció de crear una superfície estable i monumental sobre un terreny natural irregular”.
L’enllosat destaca per les seves dimensions, per la qualitat dels materials i per l’existència d’estructures associades que revelen la complexa organització de l’espai. Al sud-est del paviment s’hi conserva una fonamentació de formigó romà que hauria format part del límit original del conjunt. Al seu costat, dos pous quadrats, excavats fins a 2,6 metres de profunditat, estan connectats per un sifó que regulava el flux d’aigua, evitava estancaments i contribuïa a mantenir el sistema net i operatiu. “És una mena d’estructura hidràulica que transportava l’aigua des de l’aqüeducte” fins a aquesta zona del Gòtic a través d’un ramal, ha subratllat Amorós.
Monedes tardoromanes fins a l’època carolíngia
L’excavació ha permès recuperar més de cent cinquanta fragments de marbre d’importació procedents de diversos punts del Mediterrani —des de Carrara fins a Anatòlia o Egipte— que reforcen la idea d’un conjunt monumental, revestit parcialment amb materials sumptuosos. Amorós ha destacat que s’han trobat monedes de l’època tardoromana, entre els segles III i IV després de Crist. Entre les monedes, n’hi ha una de la fundació de Constantinoble i una altra de Lluís el Pietós, de l’època carolíngia.
Les troballes permeten documentar que el fòrum s’extingeix a partir del segle IV-V després de Crist i la plaça pública va ser abandonada a inicis del segle V. En segles posteriors, la zona va canviar completament. “Entre els segles VIII i X, l’espai registra una intensa activitat altmedieval. En alguns punts s’han identificat fins a vuit nivells de circulació superposats, acompanyats de sediments orgànics, restes d’alimentació i un conjunt numismàtic excepcional. Aquesta presència evidencia la continuïtat de vida al lloc molt més enllà del període romà”, destaca l’Ajuntament en una nota de premsa. La fase medieval incorpora estructures d’emmagatzematge, com la sitja de tres mil litres descoberta al pati, construïda en part sobre el formigó romà i en part amb carreus regulars. La seqüència continua fins a l’època gòtica (segle XIV-XV), quan es construeix la Casa Requesens, un edifici d’origen medieval que condicionaria fortament l’excavació moderna a causa de la seva fonamentació superficial.
Les parets que envolten el pati formen part també del discurs museogràfic. Conserven restes de la casa medieval bastida al segle XIV, reformes modernes i intervencions dels segles XVIII i XIX. Cada tram de mur explica un moment diferent de l’evolució de l’edifici, i en conjunt permeten entendre com aquest pati ha estat reconfigurat moltes vegades al llarg de la història sense perdre mai el seu caràcter funcional.
Una ampolla amb una carta del 1926
Gargallo Hotels és propietari de l’edifici des del 2009. Les obres d’ampliació de l’hotel també han permès descobrir una ampolla amb una carta a dins del 1926, en la qual s’explica la compravenda de l’immoble per 190.000 pessetes per part d’una congregació de monges que van convertir la finca en un convent. Aquesta troballa es va localitzar quan es va destapar una finestra tapiada de fa un segle.
