La Torre del Rellotge està un pas més a prop dels barcelonins. El Port de Barcelona presentava aquesta setmana el nou passeig que connecta la Barceloneta amb aquest edifici emblemàtic i la nova Llotja de Pescadors, inaugurada el passat mes de maig. Des de la urbanització d’aquesta part de les instal·lacions portuàries, la construcció -que data del 1772 i pot presumir d’haver estat el primer far de la ciutat– havia quedat completament aïllada dintre del recinte tancat del Port Vell. Per tant, la reobertura de l’accés a aquesta torre reconvertida en rellotge a principis del segle XX suposa un avenç important per tornar a acostar aquesta icona de la Barcelona marítima als ciutadans com antany.
Pocs coneixen, però, que el destí original de l’aparell que presideix aquesta edificació inicialment era un altre. És a dir, la Torre del Rellotge podria haver-se quedat sense una hora per mostrar als seus visitants ara fa poc més d’un segle. Quan es va acabar de construir la nova seu de la Capitania Marítima després d’enderrocar l’antiga com a part de l’ampliació del recinte, l’autoritat portuària tenia decidit traslladar aquest rellotge al flamant immoble perquè en fos la cara visible. Ara bé, un canvi d’opinió a última hora va acabar dinamitant l’operació. Les agulles es van quedar al lloc on s’hi havien ubicat de manera provisional i tal com les havia muntat Josep Besses, rellotger de la Reial Acadèmia de les Ciències i l’artífex del sistema d’engranatges i quatre esferes que el 1912 va substituir la càmera del far.
Un segon engranatge i l’espai ‘prohibit’
Amb motiu del 250è aniversari de la Torre del Rellotge, l’any 2022 es va dur a terme una profunda restauració tant de l’edifici en si com del segon mecanisme que feia funcionar l’aparell, que llueix en aquests moments exposat just al vestíbul de la construcció. Aquest rellotge és obra de Manufacturas Blasco, una empresa especialitzada amb seu a la localitat de Roquetes (Baix Ebre) que es va fundar el 1921. Segons la informació facilitada per l’autoritat portuària, les referències i similituds trobades amb altres mecanismes de la mateixa època i de la mateixa companyia indiquen que es va fabricar i col·locar al voltant del 1960 o abans.
Aquest segons entramat d’engranatges serà un dels grans atractius de la torre quan aquesta comenci a obrir-se al públic per a visites. Tant l’entrada com el primer pis, que dona a una balconada que permet tenir una vista panoràmica de 380 graus del recinte del Port Vell, ja han estat habilitats per poder acollir visitants i només estan pendents d’aconseguir la corresponent llicència municipal per dur a terme alguns últims retocs que garanteixin la seva obertura amb seguretat. El públic, però, s’haurà de conformar amb aquests espais. Segons va poder constatar el TOT Barcelona, la part superior d’aquest far, un espai pràcticament translúcid on es troba el mecanisme que fa funcionar el rellotge, no està habilitat perquè pugui ser visitat. El darrer tram de l’escala de caragol és molt estret i no permetria garantir la seguretat de les persones que s’hi enfilessin, així que de moment romandrà tancat al públic.
