Les obres de la Rambla avancen i el degoteig de troballes arqueològiques és constant. Si a l’estiu el protagonisme era per a una porta de la muralla, la primera que s’intueix amb claredat, ara la joia de la corona és l‘Estudi General de Barcelona que, tal com expliquen des de l’Institut de Cultura de Barcelona, és l’edifici “precursor” de la Universitat de Barcelona al segle XVI. La infraestructura estava adossada a la part interior de la muralla medieval, a la part superior de la Rambla, l’àrea que ara toca a la plaça de Catalunya. L’edifici va ser construït el 1536 i va mutar, a inicis del segle XVIII, en una caserna militar. El 1843 va ser enderrocat per poder construir la porta d’Isabel II.
El centre educatiu és un dels elements més innovador d’una troballa novament important. També en aquesta cantonada amb la plaça de Catalunya, els experts han localitzat un tram de la muralla del Raval, de finals del segle XIV, que rodejava el que ara coneixem com a barri del Raval. Una mica més avall, entre els carrers de Portaferrissa i Boqueria han aparegut restes de la Real Fundición de Artilleria de Bronce de Barcelona, impulsada pel Consell de Cent a finals del segle XVI per defensar la ciutat, i part de la torre nord del portal medieval de la Boqueria. Aquesta segona torre, de la qual només s’ha trobat una secció, va servir per defensar la vila durant la segona meitat del segle XIV. Després, les funcions de defensa les va assolir la muralla del Raval.
El tercer punt important apareix al carrer del Cardenal Casañas. S’han identificat tres col·lectors de pedra destinats a canalitzar l’aigua, amb tubs de ceràmica dins, cosa que fa pensar els experts que ja s’hi transportava aigua neta el segle XVIII, quan es va urbanitzar la Rambla. S’han documentat més de 300 metres, de manera intermitent, d’aquests col·lectors. D’altra banda, els tècnics, que segueixen el rastre de la muralla medieval, fins ara amagada sota el bulevard, han documentat més elements de la muralla medieval que es va trobar a l’altura de la plaça del Teatre. Ara, a més, els arqueòlegs han documentat elements vinculats a riuades antigues; materials arrossegats, pedres i ceràmiques.
Descoberta de gran magnitud
La Rambla, com també passa amb altres punts del centre de la ciutat, amaga molts segles d’història sota el sòl. Un fet que està provocant que les obres aportin un llegat cultural poc vist anteriorment. “Mai s’havia fet una intervenció arqueològica d’aquesta magnitud a la Rambla. És la primera vegada que s’obre tota, perquè s’està canviant paviments. Així podem tenir una visió global de les restes que han anat sortint, és molt positiu”, ha dit el director arqueològic del primer tram d’obres, Òscar Matas.
Les obres, que en fer-se per fases, obliga a fer les excavacions per “pastilles”, ha explicat el responsable del Servei d’Arquitectura de Barcelona, Xavier Maese. “Es van excavant a meitats, no ho podem excavar tot en extensió més àmpliament, sinó a trossets petits, i les feines són més feixugues i més lentes”, ha remarcat.
2 
