El rellotge icònic que es troba en l’edifici d’Inditex de la plaça de Catalunya, on antigament hi va haver la seu del BBVA, seguirà sense funcionar. La proposta que el PP va fer al govern de Jaume Collboni perquè iniciés accions amb la propietat de l’immoble perquè arregli i engegui de nou el rellotge ha quedat en un no res. En la comissió d’Urbanisme de mitjans de febrer la primera tinenta d’alcaldia Laia Bonet va dir que havia de ser el privat qui el posi en hora.
Tal com va explicar Bonet, el rellotge és un Petit Paisatge de Barcelona, elements simbòlics de la ciutat, que formen part del paisatge urbà, com el termòmetre de Cottet, el grumet del mercat del Ninot o la pintada del milicià desconegut de la plaça de Sant Josep Oriol. Segons la regidora socialista, el rellotge no està catalogat i com es troba en un edifici privat i en un lloc que no és accessible des de l’espai públic, ha de ser el privat qui l’arregli.
Un cas molt semblant al del mussol de la Diagonal
El cas del rellotge de l’antiga seu del BBVA és molt semblant al del mussol de la Diagonal, a l’altura de Verdaguer, però el tracte municipal és diferent. També es troba en un edifici privat, concretament en un terrat que no és accessible des de l’espai públic, i també forma part dels Petits Paisatges. Però, en aquest cas, el govern de Collboni té previst renovar un conveni amb la propietat, “que va caducar fa uns anys”, expliquen fonts municipals, perquè el mussol torni a funcionar i a picar l’ullet.
Les fonts municipals consultades no han aclarit si el mussol està catalogat o no. Diuen que el nou conveni haurà de fixar les condicions que acordin ajuntament i propietat. Subratllen per diferenciar el mussol del rellotge que” ja hi ha una relació i unes pautes de funcionament que caldrà renovar”. I afegeixen que “en el cas del rellotge, aquest conveni no existeix i, d’altra banda, és un anunci d’una marca existent, a diferència del mussol”.
📣 PROTEGIM EL PATRIMONI!
— ERC Barcelona (@ERCbcn) April 16, 2024
👉 A #Barcelona hi ha milers d’elements patrimonials que es troben desprotegits i que defineixen els barris i la vida de les barcelonines i barcelonins
✊ Són façanes com la del Balius o elements com el propi Mussol de la Diagonal els que fan que… pic.twitter.com/2KnGEpCy7E
Arran del cas de la cocteleria Balius del Poblenou, l’abril del 2024, la presidenta d’ERC Elisenda Alamany va proposar protegir tots aquells símbols de la ciutat que estan desprotegits i formen part de la identitat dels barris de Barcelona. Alamany va fer esment del mussol de la Diagonal i va assegurar que si la finca fos comprada per un fons d’inversor i se’l carregués no es podria fer res per impedir-ho.
El rellotge, un símbol ciutadà per al PP
Per al regidor del PP Juan Milián, el rellotge de la plaça de Catalunya té molta importància “simbòlicament” per als barcelonins i lamenta que el govern municipal no faci cap tràmit amb la propietat per engegar-lo. “No els costaria res”, va dir en comissió. En declaracions al TOT, va explicar que el rellotge forma part del “patrimoni cultural i de la memòria” de la ciutat des del 1971 i ha tingut una “vinculació sentimental” amb bona part de la ciutadania de Barcelona. Milián opina que el rellotge es troba en un estat d’abandonament des que el BBVA va deixar l’immoble, fa més d’una dècada.
El rellotge fa dues tones de pes
Segons l’Ajuntament de Barcelona, hi ha certs dubtes en quin moment es va posar en funcionament el rellotge, ja que l’empresa Roura, que el va instal·lar, diu que va ser l’any 1969. I el BBVA sempre ha defensat que va ser el 1971, “per tal de commemorar els cinquanta anys de l’entitat a la ciutat de Barcelona”, recull el llibre dels Petits Paisatges. La imatge principal de l’article és de МаратД i s’ha publicat a la Viquipèdia.
La instal·lació del rellotge no va ser fàcil: fa quasi dues tones de pes, té 4,7 metres de diàmetre i quasi un metre d’ample. No obstant això, la feina es va fer bé, ja que ha arribat a suportar vents de més cent quilòmetres per hora. Quan funcionava, el rellotge girava. En una de les cares, assenyala les hores amb números romans, i a l’altra hi ha el logotip del BBVA, que a les nits s’il·luminava. Les busques que marquen les hores fan dos metres, i les dels minuts, 2,6 metres, diu l’Ajuntament en el llibre dels Petits Paisatges de Barcelona.
Al llarg de la seva història, la maquinària del rellotge s’ha canviat almenys en sis ocasions i s’han anat introduint elements tecnològics nous. “Per les festes de la Mercè del 1983 se li va incorporar un carilló, i des del 1985 rep els senyals horaris via satèl·lit”. De fet, el rellotge que veuen els ciutadans és només una carcassa “dins de la qual hi ha un motor que fa moure les enormes busques”, subratlla el consistori en el llibre. “El rellotge de debò és dins de l’edifici i transmet els senyals horaris a la carcassa exterior a través del corrent elèctric”.
L’edifici es va comprar per uns 100 milions d’euros
Ara l’edifici, obra de l’arquitecte Eugenio Pedro Cendoya (1952), on es troba el rellotge, a la cantonada de la plaça de Catalunya amb el carrer de Bergara, és una macrobotiga de Zara. L’immoble va ser comprat per Amancio Ortega el 2013 per uns 100 milions d’euros. Durant força temps, aquest rellotge va servir per donar la benvinguda al nou any.
