La Sagrera guanyarà un refugi visitable per a la ciutadania. El búnquer antiaeri de la Guerra Civil trobat a pocs metres de l’antiga estació de mercaderies es conservarà i s’integrarà com a part de la transformació de la zona. Cal recordar que el projecte urbanístic previst contempla obrir un gran parc verd lineal sobre la platja de vies de la nova estació intermodal de la Sagrera, a més de la construcció de 2.230 habitatges a la zona, el 40% dels quals de protecció oficial.
Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, els diferents agents implicats en l’operació urbanística que acompanya la nova infraestructura estan estudiant l’encaix del refugi, que no afecta ni les eventuals obres d’enderroc de la terminal de mercaderies ni els treballs que els operaris estan duent a terme actualment a la zona. De fet, la seva ubicació en un dels extrems de l’àmbit a urbanitzar fa que la seva troballa ni tan sols hagi suposat un endarreriment de les obres, que segueixen el seu curs. Ara bé, caldrà veure ben bé com acaba integrant-se en el planejament el búnquer, que presenta un estat de conservació excepcional i la intenció és que pugui ser visitable.
Dues entrades, dues galeries i pintades
El refugi localitzat el passat mes de novembre connectava els dos edificis que donaven entrada a l’antiga estació de mercaderies, dels quals només en queda un dempeus. Era de titularitat privada i no figurava en el llistat elaborat per la Junta de Defensa Passiva el juliol del 1938. Hauria estat impulsat per la CNT, que en el moment del conflicte havia col·lectivitzat el sector ferroviari. Destaca principalment per la seva construcció singular de tipus búnquer. Disposa de dues galeries principals -de 2,50 metres d’alçada per 1,20 d’amplada- i s’hi han identificat quatre sales de grans dimensions, quatre latrines i un espai de possibles funcions de magatzem o infermeria. Té una longitud aproximada de 90 metres.
L’espai està excavat a cel obert i construït amb formigó armat, amb una llosa de coberta d’uns dos metres de gruix preparada per resistir l’impacte de bombes de 100 quilograms. Situat a quatre metres de profunditat, disposa de dues entrades, una de les quals ha pogut ser documentada completament. Entre els materials emprats hi ha trams d’esquelet de formigó recobert amb maó massís, sostres d’encofrat de ciment i recobriments de morter de calç. Entre els elements destacats, trobem les banquetes conservades en una de les sales, diverses pintades fetes al voltant de 1954 i grafits amb les sigles CNT i FAI que podrien correspondre al període de la Guerra Civil. Igualment, es manté part de la instal·lació elèctrica original, amb cablejat i portalàmpades ceràmics.
Objectiu de diversos bombardejos
Cal recordar que l’antiga terminal va començar a construir-se el 1918 amb la intenció de centralitzar el transport de mercaderies a la ciutat. Les instal·lacions impulsades per la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA), sota la direcció de l’enginyer Eduard Maristany, van entrar en servei el 1922, tot i que aleshores encara no estaven del tot acabades. Durant gairebé set dècades i fins a finals dels noranta, la infraestructura va ser la gran estació de mercaderies de Barcelona i la porta d’entrada de tot allò que venia de França per tren. La seva importància estratègica la va convertir en objectiu de dos bombardejos el 1937.
