Antoni Gaudí va assumir el projecte de la Sagrada Família i el va elevar a un altre nivell, convertint-la en la gran referència arquitectònica del modernisme, de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. Però no va ser el primer. L’Associació de Devots de Sant Josep, l’encarregada d’aconseguir fons per aixecar el temple, va escollir l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar per aixecar el temple. També havia estat l’encarregat de reformar l’església de Santa Maria del Pi i de projectar l’absis del Monestir de Montserrat, un projecte, aquest últim, en què va estar assistit per un joveníssim Gaudí.
Els plànols originals -de 1882- tenen poc a veure amb la basílica que coneixem avui dia. De Paula del Villar va seguir les pautes dominants de l’època, amb fórmules pròpies del neogòtic, i dibuixava una església coronada per un campanar afuat. Ell va ser l’encarregat dels fonaments i de la cripta, però la seva aportació només va durar un any. Segons expliquen els historiadors encarregats del temple, divergències de caràcter tècnic amb els impulsors, sobretot vinculades al cost dels materials, van conduir-lo a la destitució.
La revolució de Guadí
Les obres es van aturar fins al 25 d’agost de 1883. El contractista Macari Planella i Roura va prendre momentàniament el timó i a finals d’anys els mecenes van començar a sentir a parlar d’un arquitecte jove, emergent, de nom Antoni Gaudí. El tarragoní començava a destacar i, en assumir el projecte, va canviar-ne l’orientació. Era una aposta ambiciosa i que sí que va convèncer. Va estar comandant el projecte fins a la seva mort, deixant plànols i explicacions de com havia de seguir. El va seguir Domènec Sugrañes i anys més tards també han liderat les obres Isidre Puig Boada, Lluís Bonet i Garí, Francesc de Paula Cardoner Blanch, Jordi Bonet Armengol i Jordi Faulí Oller, que ostenta el càrrec des de 2012.
