La Maite Toneu és una de les conservadores veteranes del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). Aquestes instal·lacions ubicades a només uns metres de l’estació de Valldoreix dels Ferrocarrils estan operatives des del 2003, quan es van traslladar a aquest edifici de nova construcció després d’una trajectòria de més de dues dècades al Monestir de Sant Cugat del Vallès. La restauradora -que està a punt de jubilar-se- recorda especialment de la seva dilatada trajectòria la recuperació de l’obra El gran dia de Girona de Ramon Martí Alsina, exposada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), o les tasques en marxa per treure de l’estat ruïnós un fresc barroc de l’església de Santa Maria de Guissona. En aquest mateix taller de restauració, però, hi ha un quadre que fa catorze anys que espera poder retornar al seu emplaçament original i que ha estat objecte d’una de les actuacions més complexes dutes a terme per l’equip de professionals del centre. Parlem de l’obra El port de Barcelona (1887), una pintura a l’oli sobre tela de gran format -250 centímetres d’alçada per 480 de llarg- que porta la firma d’Eliseu Meifrèn (1859-1940).
La peça va arribar a mans del CRBMC a finals del 2010 després de diverses dècades presidint una de les sales principals del Portal de la Pau. El Port de Barcelona l’havia cedit només un any abans al Museu Marítim de Barcelona (MMB) perquè formés part de l’exposició Barcelona: Una ciutat, un port, celebrada entre els mesos de juny i agost del 2009. Van ser els mateixos tècnics de l’equipament els que es van adonar del mal estat de conservació de l’obra, que presentava un risc important de despreniment de la policromia, i van fer una primera intervenció d’urgència. Toneu va ser l’encarregada de dirigir el projecte de restauració integral, que es va allargar durant prop de set mesos i va tenir un cost de 60.000 euros. Els estudis inicials ja van revelar aleshores que bona part de les patologies de la pintura eren provocades per una actuació que s’havia dut a terme gairebé tres dècades abans i que havia generat greus deformacions en l’oli agreujades pel pas del temps. “Havia estat retocat i repintat utilitzant criteris invasius. Li havien provocat humitats… No sabem qui ho va fer, però sí que no era un restaurador de carrera com si diguéssim”, assenyala en declaracions al TOT Barcelona la conservadora, que coordina del departament de pintura sobre tela del centre.
Després d’un procés dificultós en el qual van intervenir fins a quatre restauradors, el quadre de Meifrèn va recuperar la seva esplendor original a finals del 2011. Per arribar a aquest punt, els professionals del CRBMC van haver de netejar primer la capa més superficial de la peça per poder després eliminar les repintades, les massilles i el vernís degradat, així com la tela afegida en la restauració matussera esmentada abans. Un cop conclosa aquesta primera fase, van treballar en la delicada reintegració dels colors. “Vam fer una intervenció mínima respectant l’obra, però no va ser fàcil. Després de l’actuació, l’obra va haver d’estar un temps en observació per veure si s’aixecava la pintura o quedava estabilitzada”, precisa Toneu. La intervenció va culminar amb la protecció del revers de la tela per minimitzar les oscil·lacions de temperatura i humitat i aïllar-la de la pols. Tot plegat va ser un èxit i l’oli va quedar a l’espera de ser retornat a l’autoritat portuària, que aleshores ja començava a plantejar la remodelació del Portal de la Pau. Un edifici amb més de cent disset anys d’història que demanava a crits una restauració després de funcionar des del 1918 i fins al 2008 com a seu directiva de les instal·lacions marítimes abans que aquestes es traslladessin al World Trade Center Barcelona. El paper que havia de tenir el quadre en qüestió generava consens: la joia de la corona d’un renovat Portal de la Pau.
Una segona obra amagada sota la pell exterior
La restauració de la pintura, però, va venir acompanyada d’una troballa sorprenent. Abans inclús dels treballs sobre l’oli, es va dur a terme una anàlisi de l’oli utilitzant raigs infrarojos. Aquests van revelar que sota la sapa superficial hi havia traços que indicaven l’existència d’una obra primitiva que havia estat tapada. Es va decidir sotmetre l’obra a raigs X, un procés que va permetre descobrir sota la pell exterior del quadre un altre de les mateixes dimensions i finalitzat. Es tracta d’un altre paisatge que, en contrast amb la calma que transmet la peça actualment, mostra un mar embravit presidit per un vaixell a la deriva que s’escura cap a l’esquerre, navegant en la tempesta i flanquejat per diverses gavines. Porta la firma de l’artista, fet que indica que parlem d’un treball complet que, per alguna raó, Meifrèn va voler modificar pintant-hi a sobre.
La principal hipòtesi amb la qual treballa el CRBMC és que el quadre formés part d’una exposició que va fer l’autor en la qual no va rebre massa bones crítiques i tampoc va aconseguir vendre l’obra en qüestió. Això va fer optés per refer-lo, aprofitant la base per crear una peça diferent, més harmoniosa i no tant realista. Es considera que aquest oli evidencia el canvi d’estil que va experimentar el pintor a finals del segle XIX, quan marxa a París i es nodreix d’un moviment artístic aleshores encara molt incipient, però que acabaria desembocant en el corrent impressionista. Un estil que precisament fugia d’aquest realisme més acadèmic a través de pinzellades ràpides i del joc amb la llum de les peces.
La cirereta per a un trencaclosques de rehabilitació
El quadre de Meifrèn hauria d’haver estat retornat al Port de Barcelona fa més d’una dècada. La manca d’espai d’emmagatzematge adient primer i la sensibilitat de l’obra després han fet que s’optés per conservar-lo al centre de restauració fins que pugui col·locar-se de nou al Portal de la Pau. Després d’un camí no exempt de dificultats, els treballs de remodelació de l’edifici va reiniciar-se l’octubre del 2023 després d’un lapse de vint-i-nou mesos aturats. Durant aquest temps, es va haver de reformular el projecte de reforma, donat l’estat real de conservació de l’immoble que es van trobar els arquitectes un cop iniciades les primeres actuacions l’any 2015. Amb el nou full de ruta, que va fer augmentar el pressupost en prop de cinc milions per poder salvar tots els obstacles sobrevinguts, el recinte tenia previst tornar a obrir les portes de cara a l’estiu del 2025 i després d’una inversió total de 15,6 milions d’euros. Cal recordar que el TOT Barcelona va poder visitar el desembre del 2023 les obres del Portal de la Pau per comprovar des de dins com s’estava recuperant l’edifici, una operació convertida ben bé en un trencaclosques.
La represa de les obres a l’octubre després de la celebració de la polèmica Copa Amèrica va evidenciar que aquest horitzó era massa optimista. L’autoritat portuària confirma que s’ha hagut de modificar puntualment el projecte per una sèrie de criteris tècnics i per ajustar uns serrells. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, aquests canvis impliquen un sobrecost de prop d’1,5 milions d’euros que s’afegeixen als 15,6 ja pressupostats. Amb tot, els operaris treballen contra rellotge per poder tenir enllestida la reforma abans d’acabar aquest any 2025. Un dels senyals inequívocs que indiquen que l’equip encapçalat per l’arquitecte Jordi Julián encara -ara sí- la recta final dels complexos treballs és que ja s’ha començat a estudiar quina vitrina es col·locarà per protegir el quadre de Meifrèn i mantenir-lo estable. De fet, en els pròxims dies tindrà lloc una reunió amb una de les empreses especialitzades líders del sector. L’operació podria acabar tancant-se per un preu superior als 200.000 euros. “El quadre s’ho mereix i el trobarem a faltar. Després de tants anys aquí, ja forma part una mica d’aquest laboratori”, recoeix Toneu.
