Barcelona té una estreta vinculació amb el món de l’art i, en concret, amb el de la literatura. De Miguel de Cervantes a George Orwell, pels carrers de la capital catalana han passat al llarg dels anys grans figures de renom internacional atretes pel magnetisme d’una ciutat que poc té a veure amb l’actual. Durant la segona meitat del segle XX, però, el testimoni el va agafar la literatura llatinoamericana. Referents del moviment conegut amb el sobrenom del boom llatinoamericà com Julio Cortázar o Mario Vargas Llosa van establir-se aquí durant llargues temporades convertint Barcelona en un verdader viver d’artistes i intel·lectuals que deixarien empremta i que passarien a la història com alguns dels grans escriptors en llengua castellana.
Tanmateix, un dels més recordats és sense dubte Gabriel García Márquez, que aquesta setmana hagués celebrat el seu 96è aniversari. L’escriptor colombià va residir durant vuit anys a la capital catalana, primer en un edifici de la Via d’Augusta i després en un dels pisos d’un bloc ubicat al carrer dels Caponata del barri barceloní de Sarrià, i va participar en el moviment d’intel·lectuals d’esquerres de la gauche divine, establint relació amb molt dels referents polítics i artístics de l’època. Menys coneguda, però, és la història de com va arribar Gabo a la ciutat i on va tenir lloc el seu primer sopar a territori català.
Èxit desbordat i un Seat atrotinat
Per recuperar el fil d’aquest relat cal remuntar-se al mes de novembre de l’any 1967. García Márquez feia només uns mesos que havia publicat Cien años de soledad, una obra que el catapultaria a l’èxit i que suposaria un punt d’inflexió en una trajectòria que culminaria amb el reconeixement del Premi Nobel de Literatura l’any 1982. L’escriptor buscava un lloc tranquil on poder concentrar-se en la seva pròxima creació sense tot el soroll mediàtic i polític que arribava de Llatinoamèrica. Amb aquesta intenció va aterrar a Madrid i, acompanyat de la seva dona, Mercedes Barcha, va emprendre la ruta per carretera en direcció a Barcelona.
El camí fins a arribar a la capital catalana no va ser fàcil. García Márquez i la seva dona havien llogat per realitzar el trajecte un cotxe de la marca Seat força atrotinat que amb prou feines s’aguantava dempeus. Tal va ser la impressió que va causar el vehicle en el qual va aparèixer l’escriptor que aquest és un dels petits detalls inesborrables que els testimonis de l’època van deixar per a la posteritat.
Una vetllada en petit comitè
Després d’aquesta peculiar primera impressió, Gabo i la seva dona van dirigir-se a la plaça Reial, on encara avui dia sobreviu en un dels extrems, amagat entre establiments turístics i el tràfec constant de visitants, el lloc on l’escriptor va celebrar el seu primer sopar a la ciutat. El bar Glaciar va ser l’escenari d’aquesta vetllada històrica, un sopar en petit comitè organitzat per l’agent literària Carmen Balcells que va comptar amb la presència de grans personalitats del moment.
Aquesta va ser la presentació en societat d’un García Márquez que després compartiria barri de residència amb Vargas Llosa i que aquesta setmana ha estat molt recordat amb motiu del 96è aniversari del seu naixement. Una altra data significativa en el calendari en clau macondiana serà el pròxim 17 d’abril, quan es compliran nou anys de la seva mort.
