L’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample va celebrar aquesta setmana un dels actes centrals de la commemoració del seu primer segle d’història. De la mà de la Vocalia de Patrimoni Històric i Social de l’entitat, va tenir lloc la cloenda de les també primeres jornades de patrimoni d’aquest districte de la ciutat, que han consistit en tota una sèrie d’activitats, col·loquis i sessions informatives dutes a terme al llarg dels darrers mesos. L’acte final va tenir lloc dijous en un emplaçament no poc singular: l’auditori subterrani del renovat edifici Estel, antiga seu de Telefònica que ha renascut després de gairebé dues dècades degradant-se per acollir el nou hub de la farmacèutica AstraZeneca. Des de les cinc de la tarda fins passades les vuit del vespre, diversos ponents vinguts des de diferents punts de la capital catalana van compartir experiències i problemàtiques comunes en la defensa del patrimoni local i van dibuixar els grans reptes i assignatures pendents en la preservació del paisatge històric barceloní.
La vetllada va arrencar amb un repàs a la trajectòria i última reforma de l’edifici Estel, així com un recull tant de les activitats dutes a terme durant aquestes jornades com de la feina feta des de la creació de la vocalia a l’entitat veïnal. Aquest va ser el preludi per a la presentació de representants dels cinc barris que conformen l’Eixample, que van exposar alguns dels casos d’èxit o actualment en disputa que tenen als seus territoris. És el cas de l’antic cinema Comèdia, que ha acaparat titulars després que una modificació del Pla General Metropolità (PGM) aprovada per l’Ajuntament doni via lliure al Museu Thyssen per augmentar desmesuradament la volumetria erigint fins a nou plantes i esgotant el sostre permès tot i tractar-se d’un immoble protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). O el de l’antiga Unió Cooperatista Barcelonesa, un edifici del 1931 amb una història gran arrelament a la Nova Esquerra de l’Eixample que fins fa quatre anys funcionava com la parròquia de Sant Isidor. Sobre aquest darrer recinte en va parlar el president de SOS Monuments, Ricardo Vergara, i un dels membres de la Plataforma Salvem la Unió Cooperatista Barcelonesa, que va reclamar recuperar i restituir els usos d’aquest immoble com a espai d’economia social i solidària autogestionat, dotant d’un sostre l’activitat tant dels castellers i dels diables com dels diferents esplais i caus de la zona.
Patrimoni més enllà del centre
També van participar com a convidats representants de dues zones més de la ciutat. Des del barri de la Font d’en Fargues, colpejat aquesta setmana per l’aprovació del projecte per instal·lar una residència privada per a gent gran en el pulmó verd conegut com la Selva, van denunciar que el nivell de protecció patrimonial sembla esvair-se a mesura que ens allunyem del centre i ens acostem a la perifèria. Consideren que en els darrers vint anys s’han enderrocat molts edificis que, si estiguessin al cor de la ciutat, per la seva antiguitat no haurien anat a terra i reclamen que se’ls tracti de manera equivalent per no eliminar construccions que són “testimonis d’un temps i d’una forma de viure”.
En nom dels diferents barris del districte de les Corts, van intervenir Josep Maria Guillumet, Adela Argelet i Joan Hernández. El primer va lamentar la tendència regressiva que viu la protecció del patrimoni, que sembla estar a la mercè d’una “especulació destructiva emparada amb instruments legals de planejament“. La segona va subratllar les dificultats que tenen les entitats i la ciutadania per accedir a informació com les modificacions de plans urbanístics i el difícil curs legal que tenen a l’abast per denunciar males praxis. El tercer va remarcar que, tot i que la constitució preveu sancions penals per a la destrucció del patrimoni, aquesta premissa legal no s’està complint i va fer una crida a la unió dels diferents barris afectats perquè “tots tenim el mateix problema i estem d’acord que el patrimoni s’ha de conservar i que no s’hi ha d’especular“.
Una de les intervencions més esperades va ser la de la presidenta de la demarcació barcelonina del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Sandra Bestraten. L’arquitecta va explicar que estan treballant amb grups territorials per districtes per detectar aquest patrimoni en risc i actuar per preservar-lo i va posar com a exemple d’èxit la croada per evitar l’ampliació de l’Hospital Clínic a l’Escola Industrial. La feina de la plataforma Un Nou Clínic És Possible Salvant el Recinte de l’Escola Industrial va ser clau per aconseguir fer decaure finalment el projecte, que seguirà el seu curs a les pistes esportives que la Universitat de Barcelona (UB) té a l’avinguda Diagonal.
La paradoxa de la memòria i una lluita col·lectiva
L’acte de cloenda de les jornades es va tancar amb un col·loqui que va comptar amb la participació de tres historiadors de renom com Josep Maria Contel, Xavier Cazeneuve i Rafa Burgos. El debat -moderat per la periodista Anna Utiel– va girar entorn de l’evolució de la defensa del patrimoni al llarg dels anys, els reptes actuals i els grans problemes que han d’afrontar les entitats veïnals. Burgos va apuntar que l’interès ciutadà pel seu patrimoni ha vingut molts cops impulsat per les exposicions universals, els congressos eucarístics o el Fòrum de les Cultures, esdeveniments que anaven acompanyats indestriablement de processos especulatius. Contel va reconèixer el paper cau dels centres excursionistes en la documentació i defensa d’aquells elements històrics d’interès d’arreu del territori. També va lamentar que fins als vuitanta, que és quan hi ha un cert moviment des de les associacions de veïns, la ciutat no havia mostrat cap mena de consideració pel seu patrimoni, sinó que la mateixa societat “se’l carregava”. “Quan el 1994 anàvem al Servei d’Arqueologia per demanar la protecció dels refugis, ens deien que no els interessava perquè no tenien cents anys… Aquest és el gran problema de recuperar la memòria, molts ens hi hem trobat sols i, ara que hi ha més consciència i està tot reglat, ens posen bastons a les rodes”, afirmava l’historiador gracienc.
Al seu torn, Cazeneuve va parlar del paper de les administracions, assenyalant que és una posició “activa, però cada cop més condicionada” per factors com la falta de pressupostos o la manca de coneixement històric dels professionals. “Tenim una visió de llums curtes. L’administració no dona l’abast i peca de massa tramitació i de manca de coneixement i convenciment que el patrimoni històric és un valor […] No és que et sentis sol, et sents menystingut“, assegurava. Durant el debat també es va introduir el concepte del paisatge històric barceloní, com una forma d’entendre el patrimoni com un conjunt amb la seva trajectòria i memòria i no només com un edifici concret descontextualitzat. També es va reflexionar sobre la paradoxa de conservar establiments emblemàtics com mers decorats que acaben ocupats per franquícies, desvirtuant completament el sentit de la preservació dels locals, i sobre el patrimoni immaterial, que no sembla tenir el lloc que li pertoca a part de la història de la ciutat. Es va parlar de la importància de no perdre de vista que, per sobre de la pèrdua d’aquest patrimoni, ara el gran problema és la manca d’habitatge i de la maca de mobilització de les generacions més joves per aquesta part de la memòria barcelonina. “La primera crítica ens l’hem de fer nosaltres mateixos. Som els que som, però, el que més em preocupa, és la mitjana d’edat d’aquesta sala”, va sentenciar Cazeneuve.
La vetllada la va cloure l’Alfons Santamaria, organitzador de les jornades i membre de la Vocalia de Patrimoni Històric i Social, que va instar els representants dels diferents barris participants a continuar treballant conjuntament i, si escau, fer-ho de la mà d’una nova entitat consultora que aixoplugui aquest interès per la preservació del patrimoni de la ciutat: “M’agradaria que trobéssim una unió entre totes les entitats que tenim aquest interès històric […] Tots estem perduts d’una manera o altra. Hauríem d’obrir el sistema de trobades per fer saber que existim”.
