Catalunya i, en concret, Barcelona tenia el seu propi Palau de Westminster. Almenys així ho defensen diverses persones que han traçat la comparació entre el parlament britànic ubicat a Londres, vora les aigües del Tàmesi, i l’antic convent de Sant Francesc. Aquest conjunt eclesiàstic fundat poc després del desembarcament dels franciscans a la ciutat a principis del segle XIII va tenir des dels seus inicis una ascendència important a la capital catalana. Estava ubicat en els terrenys que flanquegen l’actual plaça del Duc de Medinaceli i amb el pas dels anys es va anar ampliant absorbint terres cedides per l’antic ducat de Cardona a tocar de la muralla de Mar. Tal era la seva importància que el recinte va ser l’escenari on es van celebrar corts reials i va donar sepultura a una part de la monarquia de l’època. Només en aquest recinte es van enterrar dos reis, Alfons II i Alfons IV el Benigne (les despulles del qual van ser traslladades després a Lleida), i quatre reines: Constança de Sicília, Maria de Xipre, Sibil·la de Fortià i Elionor de Xipre.
Les pintures i dibuixos que encara es conserven mostren com el conjunt va presidir durant gairebé 600 anys el front marítim barceloní, alçant-se imponent com un dels grans edificis de la ciutat i destacant per la seva bella factura en un estil gòtic encara primerenc. Tenia tres claustres, el principal dels quals decorat amb una sèrie de vint quadres de grans dimensions obra de l’artista Antoni Viladomat i Manalt. El convent va mantenir la seva ascendència en la societat barcelonina i catalana fins a principis del segle XIX, quan l’ordre de suprimir les congregacions religioses del règim espanyol i les revoltes populars van deixar molt tocada la comunitat, propiciant la desamortització del recinte i el seu posterior enderroc l’any 1837.
Les pintures a l’oli de Viladomat -que narren la vida de Sant Francesc d’Assís- es van poder salvar de la crema i actualment s’exposen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona (UB) també conserva una col·lecció de prop de 4.200 documents que es van guardar amb la marxa forçada dels monjos. L’agost del 2023, dos segles després de la desaparició del recinte, algunes restes del vell convent de Sant Francesc van aflorar durant les obres de reforma del tram final de la Rambla. Les runes localitzades corresponien a l’ampli espai que ocupaven els jardins i els camps de conreu del conjunt i destacaven per la troballa d’una sínia de pedra en un estat excepcional de conservació. Aquest mecanisme -que permetia abastir d’aigua els jardins del conjunt- preserva l’eix de pedra on es col·locava la roda de fusta per extreure el contingut del pou, que encara avui dia connecta amb un corrent d’aigua subterrani.
Com fer possible una utopia
Situada la seva importància i trajectòria de prop de sis segles, és comprensible que molts historiadors i entesos hagin volgut al llarg dels anys treure de l’oblit aquest convent i la seva història. Ara bé, fa uns dies, es va començar a plantejar la possibilitat més o menys utòpica de recuperar el recinte, reconstruint-lo com es va fer amb el Palau de Westminster el mateix 1837. La proposta la va posar sobre la taula l’enginyer civil i remer als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, Andreu Canals, que a través de les xarxes socials convidar la seva comunitat de seguidors a imaginar-se com seria actualment el front marítim barceloní si s’hagués conservat el conjunt. El plantejament va engrescar diversos usuaris, que no van dubtar a sumar-se al debat i inclús a crear-ne reproduccions digitals amb intel·ligència artificial més o menys encertades.
Els dos d’estructura allargada i aparença similar.
— Andreu Canals (@andreucanals) February 15, 2026
Els terrenys se’ls van repartir entre el segovià Duque de Medinaceli i l’Estat espanyol, que hi va construir el Gobierno militar per a poder seguir subjugant Catalunya. pic.twitter.com/S7DFJaEvh1
“Us podeu imaginar quin canvi? Treure el Parlament de la Ciutadella (edificada per a controlar militarment Barcelona) i situar-lo en un antic convent franciscà? […] Aquella destrucció també va ajudar a esborrar una important testimoni de la vida de Sant Francesc i de l’enorme influència que tingué a Barcelona en particular i a les terres catalanes en general, que explica part del vincle espiritual de l’ànima catalana amb la natura”, reflexionava el geòleg Josep Maria Mallarach a partir de la proposta de Canals. “Com m’agrada aquesta reivindicació! És importantíssim parlar de Framenors i de Santa Caterina”, afegia el periodista i escriptor Antonio Baños. “Per reconstruir el nostre Parlament de Westminster català, és a dir, el Convent de Sant Francesc, només cal desallotjar els ocupes. Els plànols del 1837 els tenim”, responia a una de les interaccions l’enginyer i exremer olímpic.
Quan Canals parla d’ocupes es refereix principalment a l’edifici de la capitania general de l’exèrcit espanyol, que ocupa pràcticament dues parcel·les senceres de l’actual passeig de Colom i s’erigeix en terrenys del vell convent. “El Duque de Medinaceli, castellà de Segòvia, emparentat amb la monarquia, és qui va aprofitar per especular i construir habitatges. En connivència amb l’Estat, que hi va construir el gobierno militar per seguir subjugant millor Catalunya”, remarca l’enginyer. Ara bé, entre la plaça del Duc de Medinaceli i la capitania general també trobem actualment una de les seus de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), diversos blocs de pisos i la seu barcelonina del Soho House. Sembla que un altre edifici emblemàtic del front marítim de la ciutat com el Portal de la Pau, que encara ara la recta final de la seva costosa rehabilitació, sí que se salvaria d’un eventual enderroc per reconstruir el recinte, ja que s’alça on els franciscans tenien els seus horts.
Per utòpica que pugui semblar la proposta, l’exercici d’imaginar la possible recuperació del conjunt ha tingut un impacte gens desdenyable a través de les xarxes, amb molts usuaris plantejant preguntes i possibles solucions per tirar endavant amb aquesta missió pràcticament impossible. “I, en cas de fer-se en aquest lloc i reconstruir-se, on es farien les sessions plenàries? Perquè al plànol no em queda clar on es faria”, es preguntava un usuari. “La parcel·la és enorme, hi caben deu edificis del parlament actual dins, el de la Ciutadella. Com el de Westminster, que l’espai per les sessions no ocupa ni el 5% de l’espai total”, responia Canals. “Seria possible reconstruir-lo o no en tenim prou informació?”, es preguntava un altre. “Si se’n conserva algun planell o dibuix, tecnològicament avui en dia no hi ha cap problema”, argumentava un altre.
Amb un millor angle. pic.twitter.com/eNh4HtEORk
— Andreu Canals (@andreucanals) February 16, 2026
