L’any 1980, l’Ajuntament de Barcelona actualitzava el nomenclàtor dels carrers de la ciutat. I seguint el criteri de dedicar carrers a personatges documentats a l’Enciclopèdia Catalana quan no se sabia l’origen del nom, va dedicar el carrer de Calvet, la primera denominació del qual era de l’any 1877, a en Damàs Calvet i de Budalles (Figueres, 1836 – Barcelona, 1891), poeta i dramaturg romàntic i mestre en gai saber (1878). Foraster, sense cap vincle amb el barri de Galvany. Però aquell carrer de Sarrià-Sant Gervasi feia referència, en realitat, a una dona. Maria del Remei Calvet i Sagrera (Barcelona, 1848 – 1927). Propietària dels terrenys on es començà a obrir el carrer per herència del seu marit, Salvador Sagués i Quintana, que va comprar la finca el 1871.
Si fem una mica d’història, l’any 1871 Salvador Sagués, teixidor de vels de Barcelona, va comprar una part de terres en aquesta zona, que s’allargava al costat del torrent fins a la Travessera. Un altre fabricant del sector de la seda i també mestre veler, en Ramon Vilumara, poc abans també havia comprat una propietat entre la Travessera i l’actual Diagonal. Hi va construir una torre i una gran fàbrica. Arran d’això, Sagués va decidir urbanitzar la finca que s’estenia entre els carrers de Laforja i la Travessera, i amb el carrer Sagués -un homenatge a ell mateix- al centre. La urbanització es va aprovar el 1877. Cinc anys enrere, en Salvador s’havia casat amb la Maria del Remei Calvet i Sagrera, a qui va decidir dedicar un dels carrers de la urbanització, el carrer de Calvet. Una dona més silenciada a la ciutat amb els posteriors nomenclàtors.
Un poeta de Figueres invisibilitza una barcelonina
A més de poeta, Damàs Calvet també va destacar en el món de la dramatúrgia, i va desenvolupar una carrera professional com a enginyer. Sí que és cert que tot i ser de Figueres, va venir a estudiar a Barcelona. Estudià enginyeria a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, i al mateix temps treballava com a dibuixant a l’Escola Industrial. També va ser membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, i de fet, va morir a la capital del país.
