Els Mossos d’Esquadra tenen sota custòdia des del maig del 2022 un botí molt especial. Es tracta de cinc obres gràfiques atribuïdes al pintor Joan Miró que van ser recuperades durant una de les operacions més fructíferes dels darrers temps, on es va desmantellar una organització criminal liderada per tres germans i especialitzada en el robatori de patrimoni artístic. A diferència de les dues obres de Salvador Dalí sostretes, que també van ser localitzades en el marc del mateix operatiu i que ja han estat retornades als seus legítims propietaris, aquestes cinc peces de l’artista barceloní continuen guardades en un magatzem a l’espera que algú les reclami.
La policia catalana desconeix completament quin és l’origen d’aquests suposats Miró. En els últims anys, els agents de la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra no han rebut cap denúncia per robatori que encaixi amb les característiques i descripció de les cinc obres gràfiques. Aquesta situació no només impedeix que els especialistes puguin determinar l’autenticitat de les peces en qüestió, sinó que alimenta el misteri i les incògnites que envolten aquest peculiar cas.
Una denúncia i dos mesos de seguiment policial
Per trobar els inicis de la investigació que va culminar amb la recuperació d’aquestes peces ens hem de remuntar al mes de gener del 2022, quan es va denunciar el robatori de dos quadres de Dalí en un pis del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. En concret, els dibuixos sostrets eren dues de les il·lustracions que l’artista empordanès va realitzar l’any 1922 expressament per acompanyar el llibre Les Gràcies de l’Empordà de l’escriptor Pere Coromines.
La ràpida mobilització dels agents de la Unitat Central de Patrimoni Històric va permetre confirmar que darrere d’aquest robatori hi havia un grup criminal especialitzat que es disposava a vendre les obres al mercat negre. Les indagacions policials van posar els efectius sobre la pista de diverses transaccions que van acabar frustrades amb compradors de Saragossa i inclús amb marxants xinesos que tenen la seva base d’operacions en territori català.

Tot plegat es va traduir en un seguiment de ben a prop dels moviments del grup que es va allargar gairebé dos mesos fins que els agents van decidir passar a l’acció i van escapçar l’organització amb la detenció dels principals responsables. En les diferents entrades que es van fer en els domicilis dels implicats es van trobar les pistes que van portar els policies fins a un contenidor que el grup utilitzava com a magatzem, on es van trobar amagades les dues obres de Dalí.
Obres en terra de ningú
El cas podria haver conclòs en aquest punt si no fos perquè durant els escorcolls es van trobar aquestes cinc obres gràfiques atribuïdes a Miró, a més d’altres peces artístiques com dues pintures que pertanyerien a l’artista Paco Sola, que tampoc han estat reclamades pel seu legítim propietari encara. Aquesta situació deixa aquestes obres en una espècie de llim de difícil retorn que limita considerablement la capacitat d’actuació dels agents, que es veuen forçats a tancar la investigació a l’espera de nous indicis que permetin reobrir-la.
Fonts dels Mossos d’Esquadra consultades per aquest mitjà remarquen que la policia no pot procedir a l’autentificació de les peces recuperades fins que no figuri una denúncia pel seu robatori. Aquesta circumstància s’explica per dues raons principalment: perquè aquest procés de validació amb experts és molt costós a nivell econòmic i perquè, en cas de confirmar-se que es tracta d’obres originals, els lladres podrien reclamar-les com a propietat seva un cop conclosos els treballs si els seus legítims propietaris no es pronuncien. Això fa que els quadres acabin inventariats i exposats a la pàgina web d’Objectes Recuperats de la policia catalana, un catàleg on figuren les peces recuperades en gairebé una vintena d’operacions diferents i que encara no han estat reclamades. És en aquesta mena de prestatgeria virtual d’objectes perduts on podem trobar imatges tant de les cinc suposades obres de Miró com de les pintures de Sola.

El misteri de la seva autenticitat
Per provar de posar llum al misteri sobre l’origen d’aquests Miró recuperats, el TOT Barcelona s’ha posat en contacte tant amb la Fundació Miró de Barcelona com amb les diferents entitats que s’encarreguen de gestionar el llegat i el patrimoni de l’obra del pintor barceloní. Des de l’Associació per a la Defensa de l’Obra de Miró (ADOM) -una entitat amb seu a París creada l’any 1985 i que s’encarrega de protegir i establir l’autenticitat de les peces atribuïdes a Miró- confirmen que a hores d’ara no han rebut cap mena d’encàrrec per esbrinar si les obres en qüestió són originals, però sí que apunten que a priori no es tracta de reproduccions de grans obres conegudes.
Aquest supòsit podria indicar que es tracta de dibuixos o litografies originals, ja que les falsificacions o reproduccions s’acostumen a fer a partir de quadres o il·lustracions més aviat reconegudes. Tanmateix, una ràpida cerca a internet revela que litografies idèntiques a aquestes s’estan venent per gairebé un miler d’euros en pàgines web de compravenda d’art. Des de l’ADOM, però, insisteixen que fins que no puguin analitzar en persona les obres gràfiques recuperades és impossible extreure conclusions respecte a la seva autenticitat. De fet, per certificar que es tractaria de peces originals de Miró, l’entitat hauria de reunir extraordinàriament un comitè format per set membres, entre els quals hi ha descendents del pintor barceloní i especialistes en la seva obra, perquè es pronunciessin i decidissin si es pot expedir un certificat d’autenticitat.

Fonts de la Successió Miró -l’entitat que agrupa els hereus de l’artista i la titular exclusiva fins a l’any 2063 dels drets de la seva obra- contactades per aquest mitjà han rebutjat fer cap mena de declaració ni comentari sobre les cinc obres gràfiques recuperades ni sobre el seu possible origen. Per la seva banda, des de la Fundació Miró s’han limitat a derivar el cas als professionals de l’ADOM.
Com funciona la Unitat de Patrimoni Històric?
La Unitat de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra és un grup específic d’agents que fa prop d’una dècada que està operatiu. Inicialment, aquest departament depenia de la unitat de la Divisió d’Investigació Criminal que s’encarrega dels casos de robatoris amb força en domicilis, però, amb el temps, el cos va veure la necessitat de crear un equip diferenciat per abordar delictes relacionats amb el patrimoni tant artístic com històric.
Les investigacions d’aquest grup especial -que compta amb historiadors de l’art i restauradors a les seves files- s’inicien amb la interposició d’una denúncia en una Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) i segueixen un procés semblant als casos de robatoris en domicilis. Segons remarquen des del cos policial, la principal diferència, però, es troba en les prioritats que es marca cada unitat per resoldre els fets. En el cas de la Unitat de Patrimoni Històric, l’objectiu principal és poder recuperar les peces o obres sostretes, per sobre inclús d’atrapar els responsables del robatori.