El barri de Sant Antoni té una nova botiga. L’establiment està ubicat als baixos del número 68 del carrer de Manso i ofereix tota mena de roba de dona a preus molt econòmics. En un barri que pateix els efectes devastadors de la gentrificació, aquesta obertura hauria de ser una bona notícia, ja que els imports plantejats per als productes són assequibles per al veïnat i no semblen inflats i destinats a un públic majoritàriament turista, tot i que en alguns cartells exteriors es pot llegir la paraula nou en anglès. Tanmateix, aquest negoci està ubicat en el local que durant 109 anys va ocupar la històrica merceria Casa Gallofré.
De l’establiment emblemàtic fundat l’any 1914 per Miquel i Josep Gallofré -que abaixava definitivament la persiana ara fa just un any ofegat per un lloguer cada cop més prohibitiu– només en queda l’aparença exterior. Es manté el rètol original de la merceria, els aparadors de fusta i la placa que l’acreditava com un dels negocis històrics de la capital catalana. La resta ha estat completament arrasat. Les altes prestatgeries i el taulell de fusta. El despatxet protegit per vidrieres que s’utilitzava per a les tasques de comptabilitat i el terra de rajola hidràulica. No queda res de res.
En el seu lloc trobem una única estança on destaquen les parets completament blanques sense artificis i pràcticament sense cap accessori o decoració més enllà de la roba penjada. El terra és de rajoles grises i el local, en comptes d’estar separat en diferents espais, té continuïtat des de l’entrada fins al fons, on s’eixampla una mica. Hi ha diversos estands i la caixa presidida per un moble també completament blanc es troba entrant a mà dreta. A l’interior de l’establiment no queda absolutament cap rastre de l’activitat que s’hi va dur a terme durant més d’un segle i fins a finals del mes de febrer del 2024.
Un bocí de la merceria al Pallars
Cal recordar que no tot el record de l’antiga Casa Gallofré es va perdre amb l’entrada dels nous llogaters al local. Una part del mobiliari i dels elements característics de la botiga perviu a les Botigues Museu de Salàs, una col·lecció amb dues dècades d’història que consisteix en una sèrie d’espais on es recreen negocis en molts casos en extinció que van des de la segona meitat del segle XIX fins a les acaballes del franquisme. En concret, els responsables d’aquesta iniciativa -que es troba a Salàs de Pallars, un petit poble del Pallars Jussà de poc més de 300 habitants- es van emportar tres o quatre làmpades, els estris i material de merceria més vell que tenien al magatzem, capses de mitjons i botons, un aparell d’embolicar i alguns cartells típics del negoci, entre altres. Aquests objectes han contribuït a completar dues de la desena d’estances que ja tenen museïtzades.
