Les obres a la ciutat continuen essent un niu de troballes arqueològiques. Més encara, en una ciutat com Barcelona, amb una riquesa patrimonial i cultural de primer ordre. Ara, nova troballa en el marc de les obres de reurbanització d’una de les artèries més importants, la Rambla. Segons ha explicat l’Ajuntament de Barcelona, la intervenció arqueològica dins de la reurbanització de la Rambla ha permès la documentació de diversos trams del Semibaluard de Drassanes i de les Casernes de les Drassanes -que formava part de la muralla moderna–, tots dos de finals del s.XVIII, i de l’antic convent de Sant Francesc. També s’ha documentat una antiga sínia de pedra que abastia d’aigua freàtica els jardins del convent (s.XIII-s.XVIII) i que va ser incorporada dins del semibaluard.
El convent de Sant Francesc
Pel que fa al convent de Sant Francesc, va estar en funcionament entre el segle XIII i el XIX. Les restes trobades estan relacionades amb els seus jardins o espais de conreu, que arribaven fins a la part baixa de les Rambles, i que posteriorment es van integrar al Semibaluard de Drassanes de finals del segle XVIII. S’ha trobat també una sínia de pedra, que abastia d’aigua els jardins del convent, i que va acabar incorporada a l’interior del semibaluard de Drassanes.
El semibaluard de Drassanes
També es troben a la vista ara mateix les restes del Semibaluard de Drassanes, que era una construcció defensiva de la muralla moderna, construïda a finals del segle XVIII, i que va ser enderrocada a mitjans del segle XIX (1854). En la intervenció arqueològica s’han localitzat nombroses restes d’aquesta estructura de grans dimensions que envoltava i protegia l’edifici de les Drassanes pel sector de les Rambles. El baluard del Rei protegia aquest important edifici pel sector de l’actual avinguda del Paral·lel.
Un patrimoni arqueològic que creix a la Rambla
No són, però, les primeres restes que apareixen en aquest carrer de la ciutat ara en obres. També s’han documentat restes de la muralla medieval (s.XIV), el col·lector original de la primera reforma de les Rambles de finals del XVIII i diversos habitatges medievals, així com l’antic mur de façana de les Naus de la Generalitat de les Drassanes Reials (s.XVII). També en diferents àmbits de les obres s’han documentat nombroses restes d’habitatges d’època medieval, just a la cara interna de la muralla medieval. Entre aquestes restes, per exemple, una font ornamental del segle XV.
I què ho fa, que en aquest tram es produeixin tantes troballes arqueològiques? El consistori apunta que aquesta àrea formava part de la ciutat ja des de la primera ocupació prehistòrica a l’extrem muntanya de la Rambla, de la qual se’n va trobar el 2006 una estructura funerària del Neolític Antic durant una obra a la plaça Vila de Madrid.
