El projecte de transformació de l’antic cinema Comèdia, a la confluència del passeig de Gràcia amb la Gran Via, en el Museu Carmen Thyssen serà una realitat cap al 2028. Junts per Barcelona ha anunciat un acord amb el govern de Jaume Collboni per tirar endavant la Modificació Pla General del Metropolità (MPGM). En opinió del president de Junts a l’Ajuntament, Jordi Martí Galbis, la proposta cultural tindrà un impacte internacional que es bo per la ciutat i “respecta el patrimoni que representa el Palau Marcet“. A l’estiu de l’any passat, la MPGM va superar l’aprovació inicial amb els vots de Junts, PP i Vox. PSC i Junts sumen 21 regidors, una majoria suficient.
Aquest dimarts, la iniciativa es tornarà a votar en la comissió d’Urbanisme després que Junts hagi negociat millores substancials en tres àmbits claus: “protecció patrimonial, limitació d’usos comercials i definició del programa museístic”, sosté la formació. “Estem davant d’una oportunitat única per enfortir el posicionament de Barcelona com a capital cultural internacional, però calia treballar i aconseguir alguns canvis per garantir que el projecte fos millor per a la ciutat i respectés el nostre patrimoni”, ha valorat Martí Galbis.
Menys metres quadrats que ara
Segons la informació que es votarà la setmana vinent, i a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el projecte retocat preveu un sostre inferior de l’actual, de 8.860 m2, per sota dels 9.467 m2 d’ara. El museu acollirà una part significativa d’una de les col·leccions d’art més importants del panorama europeu, amb una atenció especial a l’art català, espanyol i internacional del segle XIX i principis del XX. L’objectiu no és altra que convertir el Museu Carmen Thyssen en un dels museus d’art de referència de la ciutat com ja ho són el MNAC, el MACBA o el Museu Picasso, entre altres.
Les actuacions previstes en l’àmbit patrimonial proposen el manteniment i restauració de les façanes principals que donen al passeig de Gràcia i la Gran Via, inclòs el xamfrà, així com el manteniment de tot el volum del xamfrà. En canvi, s’enderrocaran els espais de l’edifici existent que no compten amb cap valor patrimonial i que formen part de les necessitats formals de l’antic programa de l’edifici, així com de les diferents modificacions que ha anat patint l’edifici al llarg del temps, que són necessàries per a la configuració del nou edifici i el seu nou ús. La proposta comporta l’ampliació de l’edificació existent, amb una solució que es formalitza en dos nous volums situats per sobre de la part que es conserva de l’edifici original. “Aquests nous volums es disposen de manera que interactuïn amb la part existent, així com la seva adequació amb el paisatge urbà de l’entorn”, diu el text que es votarà dimarts.
Es recuperaran elements patrimonials de la façana
La versió final que es votarà estableix clarament el manteniment i restauració de les façanes, la conservació del volum original i la restitució de la composició històrica del xamfrà. Qualsevol ampliació volumètrica que es vulgui fer quedarà subordinada al respecte pels valors patrimonials i requerirà informes favorables del Departament de Patrimoni i de la Comissió de Manteniment i Millora de l’Eixample, ha destacat el president de Junts al consistori. “Es recuperaran elements patrimonials de la façana que s’havien perdut. Després de la intervenció, els vianants s’aturaran per contemplar també el Palau Marcet, com ho fan amb la Pedrera o la Casa Batlló”.
El projecte inicial reservava un 25% de la superfície per a restauració i comerç. Junts ha aconseguit reduir-ho a un màxim de 1.700 m² (16%), condicionant aquests usos a una vinculació directa amb el programa funcional del museu. A més, s’ha prohibit expressament que el possible bar-restaurant tingui entrada directa des del carrer.
Espais d’exposició permanent i temporal
D’altra banda, el projecte incorpora un programa detallat que inclou espais d’exposició permanent i temporal, sala d’actes, zones de mediació i educació i espais tècnics. “No és un simple anunci, sinó un compromís formal que garanteix un museu funcionalment robust i adaptat als estàndards contemporanis”, ha afirmat Martí Galbis.
A parer de Junts, els grans beneficis de l’acord són l’ampliació de l’oferta cultural de prestigi, complementant l’oferta museística existent; la regeneració urbana del passeig de Gràcia amb un nou punt d’atracció cultural; la projecció internacional de Barcelona com a destinació cultural d’excel·lència; la generació d’ocupació qualificada en el sector cultural i patrimonial, i la recuperació d’un edifici patrimonial per a la ciutat.
Una comissió de seguiment
Martí Galbis ha anunciat la constitució d’una comissió de seguiment del projecte amb el govern de Collboni, els promotors, els grups polítics i les entitats veïnals i operadors del districte, per garantir la transparència i el compliment dels compromisos adquirits. “Considerem que el Museu Carmen Thyssen representarà un salt qualitatiu en l’oferta cultural de Barcelona i contribuirà a reforçar el model de ciutat que defensem”.
Barcelona en Comú i ERC, en contra
Dos dels partits que no veuen clar el projecte i que ja van votar en contra el juliol passat són Barcelona en Comú i ERC. El regidor de Barcelona en Comú Guille López assegura que, de moment, no han rebut cap informació, ni per part del govern, ni per part del promotor, de la nova proposta que es vol portar a aprovació. “Pel que s’ha filtrat a la premsa, seguim veient-ho com una operació especulativa disfressada de projecte cultural, en una ubicació ja saturada de visitants. Una vegada més, el govern de Collboni demostra estar al servei dels promotors immobiliaris i d’esquenes al veïnat i a institucions de referència com el COAC.
Per la seva banda, la regidora republicana Eva Baró creu que el museu planteja un “volum desproporcionat, 1.700 m² comercials i cap pla per descongestionar el turisme”. A parer d’ERC, el Thyssen confirma una tendència preocupant: Barcelona perd equipaments mentre es multipliquen els negocis amb etiqueta cultural.
