Barcelona, 1873. Un nou banc obre les seves portes al cor de la capital catalana, a només uns metres de la Rambla. La Companyia General de Crèdit El Comerç fundada per Ignasi Girona Agrafel inaugurava aquest any la seva seu en un edifici de nova construcció erigit al final de l’aleshores passatge del Comerç. El projecte portava la firma del mestre d’obres Domènec Balet i Nadal, qui al seu torn havia rebut l’encàrrec de construir aquest immoble de planta baixa per part de l’empresari barceloní Cristòfor Taltabull, pare del conegut compositor batejat amb el mateix nom i cognom.
L’entitat bancària canvia de mans només dues dècades després. El gerent del Crèdit Mutu Fabril i Mercantil, conegut popularment com a Caixa Vilumara, Pablo Sadó Perez, encarrega l’any 1892 al mateix mestre d’obres la realització d’una remunta per ampliar la superfície de la finca i afegir tota una sèrie d’elements decoratius a la façana amb una balustrada i la placa amb el nom de l’entitat financera. La Caixa Vilumara -que havia iniciat la seva activitat el 1862- acaba sent absorbida el 1914 pel Banc de Barcelona, que en va adquirir tant les seves accions com l’edifici del passatge del Comerç on estava ubicada la seu central de la companyia.
Durant aquesta tercera etapa com a entitat financera, els responsables de l’immoble van encarregar a l’arquitecte Josep Oriol Mestre la realització d’un segon pis que completés la remunta executada anys abans, un projecte que configura l’aspecte exterior definitiu que presenta l’edifici actualment. Amb la fallida del banc l’any 1922, aquestes instal·lacions van passar a ser la seu de l’entitat Crèdit i Docks, que va comprar la finca per 150.000 pessetes i s’hi va establir fins al 1969.
Un escenari victorià ideal per al Museu de Cera
Quatre anys després, un cop amb l’entitat bancària ja dissolta i l’edifici en desús, l’arquitecte i escenògraf Enrique Alarcón es va fixar en l’immoble i, convençut que era la ubicació idònia pel seu aspecte tèrbol i misteriós que recordava al dels carrers londinencs de l’època victoriana, va decidir recavar suports per reconvertir-lo en el Museu de Cera de Barcelona. Aquest equipament va obrir finalment les seves portes l’any 1973 habilitant molts dels espais que només uns anys abans havien acollit les dependències de l’entitat bancària.
Entre els indrets de l’edifici que es van conservar amb el seu aspecte original destaca la sala on hi havia ubicades les antigues caixes fortes del banc, que encara avui dia es poden visitar en un dels punts finals del recorregut pel museu barceloní. Això sí, completant l’escenografia d’aquest espai, el visitant trobarà la representació d’un atracament que antigament responia al més pur estil Bonnie and Clyde i que en els darrers anys s’ha substituït pels personatges de la sèrie d’èxit La Casa de Papel.
