“Ni judici ni sentència”. En Gabriel Gómez s’encarrega de deixar-ho clar cada cop que algú li pregunta per la presència del seu pare, l’Helios Gómez, a la presó de la Model a mitjans del segle passat. El seu progenitor va ser dibuixant, poeta i activista i una de les moltes veus dissonants amb el règim franquista que van acabar empresonades per motius polítics. Durant la seva darrera estada a les instal·lacions de la Nova Esquerra de l’Eixample entre els anys 1948 i 1954, Gómez va rebre l’encàrrec per part del sacerdot del centre, el mercedari Bienvenido Lahoz, de convertir la primera de les cel·les destinades als presos condemnats a mort en un oratori. Malgrat les reticències inicials, va acabar acceptant la proposta, però es va assegurar de deixar el seu toc personal a través de les pintures a l’oli que revestirien les parets i el sostre de l’habitació diminuta. Així va néixer l’anomenada capella gitana de la Model, que aquest dijous ha tornat a veure la llum després de gairebé tres dècades tapada.
Tot i que alguna part de l’obra del pres ja havia estat repintada diverses vegades -concretament més de vuit- durant les dècades posteriors a la seva execució, el toc de gràcia que va acabar de condemnar a l’ostracisme la capella va tenir lloc l’any 1998, quan l’aleshores consellera de Justícia, Núria de Gispert, va acordar amb el director de la presó tapar completament les pintures al·legant motius d’higiene. La decisió ja va aixecar molta polseguera en el seu moment, però no ha estat fins 27 anys més tard que per fi s’ha pogut recuperar l’obra, que torna a ser visible després d’un complex procés de restauració que va arrencar a finals del 2024. Després de les primeres prospeccions i anàlisis preliminars, que van determinar en quins punts hi havia pintura i es podia arribar fins a la capa original, es va iniciar una segona fase sobre el terreny que s’ha allargat uns sis mesos i que ha consistit principalment en el descobriment de l’obra amb la retirada de les capes superficials.
La directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (CRBMC), Mireia Mestres, ha reconegut que aquest ha estat un procés “lentíssim” i molt més dificultós del que esperaven inicialment, ja que ha requerit la utilització de diverses tècniques com l’aplicació de dissolvents aquosos per poder retirar de manera quirúrgica cada mil·límetre de pintura sobrant. El resultat, però, ha acabat sorprenent inclús els mateixos tècnics, que no esperaven poder recuperar en tan bones condicions les figures dibuixades per Gómez fa vuit dècades. La previsió és que aquesta fase de descoberta es reprengui al setembre i s’allargui fins a finals d’any. Un cop completada, s’iniciaran les tasques de restauració de l’obra i després es procedirà a la seva museïtzació, un últim pas que anirà a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona.
