Els usuaris habituals de la línia L4 del metro de Barcelona que durant aquestes darreres setmanes hagin passat per l’estació d’Urquinaona probablement hauran detectat que aquesta ha sofert un canvi de pell. En concret, els operaris de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) van procedir a finals del passat mes de maig a retirar el fals sostre que cobria bona part de la volta que s’estén per sobre de les andanes, deixant d’aquesta manera al descobert una part de les instal·lacions que havia quedat amagada durant dècades.
L’entramat de rajoles que ara es pot observar a la cèntrica estació barcelonina, ubicada sota la Via Laietana entre els carrers de Fontanella i de les Jonqueres, és el sostre original que es va construir quan es van obrir els túnels del Gran Metropolitano, la primera línia de ferrocarril metropolità de la capital catalana que es va inaugurar el 30 de desembre del 1924 i que enguany celebra el seu primer segle d’història. L’estació d’Urquinaona formava part d’un antic ramal d’aquest recorregut -precursor de l’actual línia L3- que es va posar en funcionament dos anys després i que va pertànyer a aquesta xarxa fins al 1972, quan es va tancar el ramal i es va reobrir un any després ja sota la denominació de línia L4.
La volta de prop de dotze metres que cobreix les andanes durant els seus setanta metres de longitud presenta un força bon estat de conservació, malgrat haver estat tapada durant anys per uns plafons a tall de fals sostre. El seu color grisenc desgastat i les clapes que mostren les diferents intervencions que s’han fet per consolidar l’estructura original contrasten amb l’aspecte colorit i modern que presenta l’andana en si, marcat per aquest color groc intens que identifica l’L4. Tot plegat sembla configurar una espècie de petit miratge dels orígens de l’estació i permet a l’usuari fer-se una idea de com eren les primeres estacions de la xarxa del metro de la capital catalana abans de la seva modernització.
Els murals ceràmics desapareguts
Diversos usuaris del metro han publicat a través de les xarxes socials fotografies d’aquest sostre original que ha quedat al descobert. Ara bé, aquest no és l’únic vestigi d’aquelles línies del subsol primerenques que es pot veure a l’estació d’Urquinaona. Albert Guillaumes, un enginyer tècnic de professió interessat en el món del transport públic, ha aprofitat l’avinentesa per fer una petita investigació que ha compartit amb els seus seguidors sobre els murals ceràmics que decoraven els pinyons de les andanes que encara es conserven a la xarxa del metro barceloní.
En el cas concret d’Urquinaona, la retirada del fals sostre que cobreix una de les vies del costat mar ha permès comprovar que només queden unes poques rajoles supervivents en mal estat de conservació i plenes de brutícia. Ara, caldrà esperar al desmuntatge de l’altra part d’aquests plafons per veure si sobre la segona via s’ha pogut preservar una porció més representativa d’aquest mural. Tot el costat muntanya original va ser destruït amb l’ampliació de les andanes que es va dur a terme quan el recorregut es va convertir finalment en l’L4.
Urquinaona
— Albert Guillaumes Marcer 🏳️🌈 (@albertgui) May 29, 2024
– Costat muntanya: destruït quan es van ampliar les andanes a ~90 m quan es va convertir en L4, juntament amb l’edicle.
– Costat mar: aquest mes s’ha tret el fals sostre a la via 1 i queden 4 rajoles comptades, ben brutes. Faltarà veure què en surt de sobre la via 2. pic.twitter.com/IoEQGGXK6e
Un exemple de bona conservació d’aquesta ceràmica decorativa és el de l’estació de Fontana de la línia L3, que en el costat muntanya s’ha pogut conservar de manera íntegra. La bellesa d’aquest mural permet fer-nos una idea de com era l’enrajolat que decorava moltes de les antigues estacions de la xarxa del metro com en el cas d’Urquinaona o de Lesseps, que sí que en conserva una part, però força bruta i descolorida.
